Opinions sobre el taller d'emprenedors

"La veritat és que m'he quedat molt sorprès de la qualitat del Taller. Abans de començar no sabia que hi hauria un nivell tan alt en quant als formadors. I fer la formació -de forma gratuïta- per a tots els emprenedors és absolutament fantàstic. També puc dir que el nivell d'organització i planificació ha estat extraordinari.

Participar en aquest Taller m'ha estat molt enriquidor a tots els nivells; sobretot a nivell d'aprenentatge. I a nivell relacional també perquè comparteixes molts neguits amb altres professionals del teixit empresarial andorrà que t'assessoren i t'ajuden en el teu projecte.

El Taller ha estat l'empenta que necessitava per tirar endavant la meva idea de negoci. M'ha ajudat a posar els fonaments de forma més sòlida i més precisa.

I per últim, el premi ha estat meravellós; podria dir que ha estat un dels moments professionals més importants de la meva vida..."

"En quant al Taller d'emprenedors, el més important és -per suposat- treure un pla d'empresa i per això cal passar i plantejar-se totes les preguntes necessàries.

Al passar pel Taller he fet una notòria revisió del meu pla d'empresa. Creus que les teves idees ja són molt concretes, i que ja són definitives. Però, a l'hora d'establir les previsions, te n'adones que hi ha multitud de petites coses a redefinir i a corregir. Així doncs, penso que el Taller m'ha estat de gran ajuda. I els professors m'han estat molt útils."

"Per a mi, el Taller d'emprenedors ha representat el final d'un cicle per poder començar una nova etapa a la meva vida. D'altra banda, el fet de poder conèixer persones diferents m'ha fet créixer, no només intel·lectualment, sinó també com a persona. El Taller d'emprenedors i sobretot els professors m'han ajudat a saber comunicar-me i a guanyar punts en front els meus proveïdors.

El que més m'ha agradat és l'atenció que els professors ens tenen, ja que pots comunicar-te amb ells a qualsevol hora del dia i pots quedar amb ells sense cap compromís. Aquest apropament fa que tinguis més ganes de seguir endavant amb el teu projecte.

Resumint, el Taller d'emprenedors m'ha fet créixer, tant intel·lectualment com personalment."

"La participació al Taller emprenedors ens permet pensar en els elements suficients per avaluar la viabilitat global del nostre projecte de creació d’empresa. A més, la multitud de temes tractats en un temps reduït, fa que sigui gratificant el fet de veure com la primera versió del nostre pla d’empresa va prenent forma ràpidament. I al mateix temps, veiem com els temes que ens són desconeguts, esdevenen tant apassionants com ho és el nostre projecte.

A banda d’això, la qualitat de la implicació dels professors del Taller i la interactivitat de l’eina POL ens aporten l’assessorament necessari per trobar l’equilibri en la configuració del nostre projecte."

"Em vaig inscriure al Taller d’emprenedors amb les ganes d’aprendre, amb la il·lusió d’ampliar els meus coneixements, però sobretot amb l’objectiu de fer un bon pla d’empresa d’una idea de negoci.

Un cop acabat el Taller puc dir que per a mi ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com a nivell professional.He tingut companys de totes les edats, des d’universitaris fins a adults que treballen com jo.He tingut professors que han ensenyat l’essència de l’àrea de la qual són especialistes.Màrqueting, producció, qualitat, organització, gestió, jurídic, fiscal, economia, finances, etc. han estat explicades, estudiades i realitzades amb un sentit eminentment pràctic, condensat però traient tot allò superflu, anant directament al gra.

En un principi creia que un pla d’empresa era un element accessori en un projecte de creació i de gestió empresarial. Al Taller d’emprenedors m’he adonat que és l’element més important i és el llibre de ruta que ha de guiar tots els negocis. Hauria de ser obligatori en tots els negocis, sobretot en els de nova creació.No tinc més que paraules d’elogi per a aquesta experiència de participar al Taller d’emprenedors 2010.

Agraeixo a totes les persones que han fet possible aquest 10é Taller d’emprenedors i els animo a continuar realitzant el mateix perquè altres persones es puguin beneficiar dels propers tallers, que de ben segur és un excel·lent terreny per a la creació de noves iniciatives empresarials amb futur."

07/07/2004 - El Periòdic d'Andorra

El màrqueting esportiu arriba a Andorra amb l’empresa OD

L'empresa Organitzacions Dinàmiques és l'experiència que el jove empresari Joan Francesc Pagès ha acabat de concretar després de passar pel Taller d'emprenedors.

Organitzacions Dinàmiques (OD) és l'empresa que l'exalumne del Taller d'emprenedors Joan Francesc Pagès va muntar ara fa poc més d'un any. L'activitat d'OD se centra principalment en el màrqueting esportiu. I, tal com el seu creador explica, “consisteix a ajudar les institucions esportives, federacions, clubs o institucions oficials a desenvolupar els esports, des d'un punt de vista professional”.

La iniciativa sorgeix de la necessitat: “L'esport a Andorra s'està treballant gairebé exclusivament a través del voluntariat, cosa que no és una crítica sinó una realitat”. La situació actual limita la professionalitat de l'esport: “Vulguis o no, el voluntari dedica el temps lliure a l'esport, fa el que pot, però això no és suficient per mantenir un cert nivell”. Així mateix, OD vol concentrar les necessitats del sector esportiu per “Desenvolupar-lo amb l'ajuda de totes les eines que ofereix el màrqueting, des dels estudis de mercat fins a les campanyes comercials o d'imatge”. No obstant això, la feina que fan Joan Francesc Pagès i els seus col·laboradors es desmarca del màrqueting clàssic, concentrat en l'estudi del consumidor i en la manera d'utilitzar-lo comercialment. “Busquem noves tendències esportives, l'evolució que està fent el món de l'esport i quins problemes planteja, tant pel que fa als socis com als practicants. I a partir d'aquí busquem solucions”. Això fa que una de les principals funcions d'OD sigui “rendibilitzar els esportistes i fer programacions a llarg termini. L'esport a Andorra treballa d'una temporada per l'altra, no hi ha el que podríem dir una planificació de set o deu anys, que és el que et permet mantenir un cert nivell”. I és que el més difícil no és pujar “sinó mantenir-se. Si tens bons equips, bons entrenadors i públic, pots mantenir un nivell. A Andorra ja ho hem demostrat amb equips i esportistes que han arribar a dalt de tot; el problema és continuar, cosa que requereix un seguiment i demana planificació”.

Planificar treball i recursos, ja siguin humans o materials a llarg termini, és la vocació d'OD, que, a més a més, vol anar més lluny. “Les federacions i altres entitats esportives ja tenen calendari d'activitat; el que volem és desenvolupar les possibilitats de l'esport. Anem a buscar l'esport-espectacle o l'esport-emoció com a esdeveniments socials perquè la gent vagi a veure un partit de futbol sala, de voleibol o una competició de natació com una activitat més del cap de setmana, cosa que falta a Andorra”. Amb tot, el màrqueting esportiu també té alguna cosa de convencional: “Si mirem l'esport com un negoci el públic és el consumidor i si no tens consumidor pots tancar l'empresa. L'esport que no té un públic que li doni suport té problemes”. Actualment, OD també es fa càrrec de la gestió de la vigilància i la seguretat a les piscines comunals dels Serradells, a Andorra al Vella.

“El Taller apropa a la realitat del país”

Joan Francesc Pagès explica que la seva experiència al Taller d'emprenedors va ser molt enriquidora. “Tinc una formació d'Empresarials, però les formacions que fem fora d'Andorra es basen en la realitat d'altres mercats; en canvi, el Taller apropa a la realitat del país”. I hi afegeix: “Em va ajudar a concretar què volia fer i a descobrir el teixit empresarial d'Andorra. A més a més, el pots aprofitar molt perquè tan Andbanc com el Govern et donen moltes facilitats”. Entre els punts forts de la iniciativa, destaca el seminari de cada divendres, que és “molt interactiu”. El nombre limitat d'alumnes fa que “puguis participar molt, cosa que és més difícil en grans aules”. En opinió del jove emprenedor, Andorra necessita renovar el teixit empresarial: “Tenim una indústria molt concentrada en certs sectors que estan arribant a la saturació”. Això fa que la diversificació sigui una prioritat: “Si s'ajuda els joves que tenen noves idees a desenvolupar el negoci, és un plus que s'està donant a la societat”. Per concloure, argumenta que cal ampliar per “no quedar-se estancat”. I recorda que, “a diferència dels països veïns, les ajudes públiques són escasses”. No obstant això, reconeix que el Taller “és un primer pas important: estic segur que al darrere hi ha tot un projecte d'Estat ben estructurat que preveu una implicació pública i privada més àmplia”.

Autora: Glòria Gurdó

Font: El Periòdic d'Andorra

01/09/2004 - El Periòdic d'Andorra

Heavy Colony, un projecte diferent amb segell andorrà

Aleix Dorca és un jove enginyer informàtic que va posar en marxa una botiga de discos especialitzada per Internet, després de passar pel Taller d'emprenedors .

Fa quatre anys Aleix Dorca, de 27 anys i informàtic de formació, va apuntar-se al Taller de joves emprenedors, que organitzen conjuntament el Govern d'Andorra i Andbanc, amb la idea de muntar una botiga de discos especialitzada per Internet. Els coneixements que va adquirir al laboratori empresarial el van ajudar a obrir el negoci virtual que va estar funcionant més d'un any. “Ho he deixat per falta de temps, però no he abandonat mai la idea de tornar-lo a posar en marxa; precisament ara m'ho torno a plantejar amb l'ajuda d'un company”. I és que Heavy Colony va ser tot un èxit: “Tenia clients d'arreu del món i quan vaig plegar va ser terrible, molts em demanaven que si us plau no ho deixés, que botigues especialitzada com aquesta n'hi a poques.”

Heavy Colony estava dedicada, tal com el nom indica, a la música heavy, des dels seus inicis fins a les variants que han anat sorgint amb el temps. L'aventura d'Aleix Dorca va començar a partir de la seva passió per la música i per buscar àlbums introbables. “En aquest tipus de negoci no competeixes amb el preu sinó amb l'originalitat i la qualitat del producte”, afirma. Unes característiques que l'ajudaven a superar molts esculls, com ara “les dificultats logístiques”.

Efectivament, darrera d'un comerç virtual hi ha altres aspectes “més reals o, en aquest cas, que requereixen una sèrie de serveis amb infrastructures físiques”. Així, la logística “és un aspecte que s'ha de millorar, perquè a Andorra no és fàcil, tant si envies les comandes per correu com per transportista”. Amb tot, hi afegeix: “Vaig tenir molta sort perquè a la majoria de clients no els importava tant el cost de l'enviament ni la possibilitat que haguessin de pagar un impost de valor afegit; tenien molt clar què volien. “En el futur, Aleix Dorca creu que la reobertura del negoci passarà “per un nou plantejament”, precisament per agilitar aquest tema. A més a més, l'evolució contínua de les noves tecnologies “també obrirà noves possibilitats”. La pàgina de Heavy Colony estava penjada a Internet amb dues llengües, castellà i anglès, i estava allotjada en un servidor americà. De seguida, l'empresa va registrar una forta demanda i amb pocs mesos ja tenia “una colla de clients molt fidels que cada setmana fèiem dues o tres comandes”.

Contràriament al que es pugui pensar, el tracte amb el client a través d'una pantalla d'ordinador era molt familiar: “he fet amics. Si tu deixes que et coneguin i ofereixes un bon servei tècnic a més d'una atenció personal, la gent t'ho agraeix moltíssim".

Darrere del tracte, però, hi ha tot un treball de recerca: “No és només estar al dia de les novetats que tothom pot trobar en qualsevol botiga de discos; cal buscar edicions especials o esgotades, oferir coses diferents". Actualment, Aleix Dorca s'ocupa del sistema informàtic de la Universitat d'Andorra.

“El Taller et fa tocar de peus a terra”

Aleix Dorca, un dels primers alumnes del Taller d'emprenedors és sincer; “L'experiència em va fer tocar de peus a terra, em va apropar a la realitat i, en definitiva, em va ensenyar a no fer volar coloms.”

L'enginyer informàtic confessa: “No tenia ni idea del món dels negocis però, tot i que la part empresarial no sigui el meu camp, hi vaig aprendre moltes coses.” Del seu pas pel laboratori empresarial recorda la visita a una sèrie d'empreses de Barcelona: “Mentre fas el recorregut et vas adonant que allò és el món real amb una sèrie de plantejaments i dificultats també ben reals en què no has pensat mai.” De la mateixa manera, felicita els organitzadors pel plantejament de la metodologia, que ”aprofundeix en el tema econòmic i de finançament de l'empresa; són aspectes que estan molt treballats i que finalment desconeixes a l'hora de llançar-te en el teu primer negoci”. I insisteix: “Mentre vas fent el teu pla d'empresa et vas adonant de què funcionarà i què no". Amb tot, no pot amagar que és un jove inquiet amb ganes d'aprendre més: “Crec que encara s'hi pot afegir més matèria i més classes, tot i que reconec que, segons com, passar d'una formació com la meva a una altra centrada en l'economia i l'empresa et supera una mica. Recordo que al principi quan em parlàvem de números semblava que em parlessin en xinès".

Autora: Glòria Gurdó

Font: El Periòdic d'Andorra

06/10/2004 - El Periòdic d'Andorra

Tintoreries Principat aposta per la qualitat del servei

Gerard Galí és un jove emprenedor, que, tot i que es prepara per assumir el relleu generacional a l'empresa familiar, ha volgut concretar el seu propi negoci.

Fill i nét d'empresaris, Gerard Galí va apuntar-se l'any passat al Taller de joves emprenedors que organitzen conjuntament el Govern d'Andorra i Andbanc, amb la idea de muntar un negoci a Arinsal, on disposa d'un local de 190 metres quadrats. “La meva àvia me l'ha cedit per remunerar una transacció immobiliària que vaig negociar-li com a agent”. Precisament, “l'inici del seminari va coincidir amb el moment en què començava a preparar una prospecció de mercat per decidir quin tipus de negoci era el més adient i vaig aprofitar l'ocasió que se m'oferia per fer alguna cosa amb els petits estalvis que tenia”. El procés va ser llarg perquè “potser tenia 200 tipus de negoci diferents per analitzar, però tenia clar que volia fer alguna cosa al meu compte”. Avui fa tres mesos que Tintoreries Principat està funcionant i Gerard Galí no amaga la satisfacció per haver dut a terme el projecte alhora que es mostra agraït amb els organitzadors i el cos docent del Taller. “Comparo la didàctica del Taller amb els estudis que es fan als Estats Units, que s'apliquen al cas pràctic. Si mentre aprens també experimentes, assimiles més els coneixements”. Del seu pas pel Taller recorda alguns ponents, com ara Pedro Parada, professor d'Esade, i les visites a altres empreses, cosa que constitueix “un veritable treball de camp”. Amb tot, fa dos anys aquest jove empresari de 25 anys estava ben lluny de pensar que obriria un bugaderia tintoreria a Andorra. I és que amb només 13 anys va marxar als Estats Units, “amb la idea de jugar a bàsquet però quan em vaig adonar que no faria carrera vaig posar-me a estudiar seriosament”. Després de cursar Econòmiques, va entrar a treballar en una firma financera de prestigi internacional, Merill-Lynch, on durant dos anys va estar dissenyant paquets d'inversions en borsa. Ara ha tornat a la seva terra natal per preparar el relleu generacional a l'empresa familiar. “La família em reclamava i vaig posar-me a treballar com a auditor intern a Sant Eloi”. Avui compagina aquesta feina amb el seu propi negoci, dirigit sobretot a la demanda industrial hotelera i al rentat en sec. “No hauria dit mai que posaria una tintoreria, però després de fer la prospecció de mercat i trucar els hotels de la Massana i Ordino, em vaig adonar que feia falta aquest servei”. Tot plegat constitueix “una experiència més a la vida”. El negoci té dos assalariats, però Gerard Galí és conscient que per afrontar la temporada d'hivern haurà de contractar “ com a mínim un treballador més”. Al servei industrial la bugaderia també suma el servei als particulars i la bossa de roba de cinc quilos rentada i plegada costa 9,75 euros, planxament a part. “La roba surt a punt de tornar a utilitzar i només els pantalons i les camises requereixen planxament”. El servei de qualitat és el distintiu de l'empresa: “Volem que el client quedi satisfet, per això també tenim cura de tractar les taques abans del rentat”.

“Al Taller aprens a treballar en equip”

Gerard Galí destaca tant la qualitat humana com a qualitat docent del Taller d'emprenedors. Com que no tots els alumnes provenen d'una formació d'Econòmiques o Empresarials, “la diversitat et sorprèn i crea una mena de fusió molt interessant”. I hi afegeix: “Quan saps fer una cosa a vegades ja no t'atures a pensar perquè la fas d'una manera o una altra; en canvi, el fet de compartir-la amb una sèrie de persones que tenen formacions tan diferents com ara història, dret o informàtica aporta reflexió i grans dosis de sentit comú”. D'aquesta manera, defineix el Taller com una incubadora d'idees “on aprens a treballar en equip, cosa que és la base de l'èxit de qualsevol empresa”. L'alt nivell del professorat o dels ponents que hi participen és una altra característiques del seminari que “aprofites sempre i quan t'hi impliques prou”. A més a més, reconeix que tot i la seva formació en economia i finances, i la seva experiència laboral com a agent de borsa als Estats Units, el seu pas pel Taller d'emprenedors era necessari “perquè cada mercat és diferent i una empresa d'èxit als Estats Units no ha de ser-ho necessàriament a Andorra”.

També felicita la col·laboració entre el Govern i Andbanc però desitja que es complementi amb d'altres, sobretot per “ajudar l'emprenedor a l'hora de concretar el projecte perquè no tots tenim les mateixes possibilitats”.

Autora: Glòria Gurdó

Font: El Periòdic d'Andorra

11/2004 - El Periòdic d'Andorra

Assegurar una formació bàsica en l’àmbit dels oficis

El projecte que va presentar Jordi Llosada al Taller d'emprenedors vol respondre a una necessitat real sobre la qual l'empresari no està prou conscienciat.

Fa dos anys Jordi Llosada, de 25 anys i responsable de l'àrea comercial i de formació d'una empresa de seguretat, va apuntar-se al Taller d'emprenedors, que organitzen conjuntament el Govern d'Andorra i Andbanc, després de passar per una mala experiència com a jove empresari i de llançar-se en una nova aventura com a consultor financer del centre de tatuatge Tabú Tatoo.

Ara confessa que està preparant l'entrada en el teixit empresarial però que no vol revelar encara la naturalesa del negoci, potser per allò de no aixecar la llebre abans d'hora. Sigui com sigui, Jordi Llosada no pot amagar que té fusta d'empresari: “No hi ha res que em decebi més que veure una persona que no vol desenvolupar-se ni créixer, que no té motivació per fer les coses bé i que el seu treball consisteix únicament a fitxar vuit hores”. Potser per això el projecte que el jove va presentar al Taller consistia en una acadèmia de formació bàsica per a oficis relacionats amb l'àmbit de la restauració, la construcció i el comerç: “Es tractava d'oferir una formació de curta durada però prou satisfactòria per assegurar uns mínims de servei en diferents sectors estretament relacionats amb l'activitat predominant al país”. La formació, d'una durada de deu hores lectives i pràctiques, s'hauria comercialitzat per 120 euros. “En un país com el nostre, en què el sector dels serveis és tan important per no dir l'únic, caldria tenir més cura del producte que oferim abans de fer-ne la promoció”. Per Jordi Llosada, “la qualitat passa per l'atenció i precisament això és el que no podem oferir per diverses raons”. A la poca motivació que cada vegada més es registra entre la massa laboral, hi cal afegir “l'enorme rotació que pateixen alguns sectors, cosa que incrementa la manca de professionalitat en molts serveis i el desenvolupament de molts oficis”. Si la necessitat d'una acadèmia per formar cambrers, dependents o manobres sembla més que justificada, Jordi Llosada no tirarà endavant el projecte perquè “la situació actual genera desconfiança entre l'empresariat andorrà, que, d'altra banda, no és prou conscient de la necessitat de tirar endavant una iniciativa d'aquestes característiques”. A tot això, el jove hi afegeix que la definició d'un bon producte és capital a l'hora de vendre: “A la millora de la qualitat en l'atenció al client hi podem sumar encara altres mancances, com ara definir l'oferta: no pot ser que al costat d'una botiga Hermés hi hagi un basar”. Per últim, deixant de banda la iniciativa que va presentar al Taller d'emprenedors, Jordi Llosada afirma que a l'hora de tirar endavant qualsevol negoci només “et pots basar en el teu criteri segons els coneixements que has adquirit i deixar que la sort faci la resta”.

I és que en qualsevol negoci “hi ha un marge de risc, que, tot i que l'hagis calculat, ningú pot assegurar-te con evolucionarà”.

“El Taller és una formació de qualitat”

Jordi Llosada és un apassionat del món de l'empresa: “Cosa que m'ha portat a vincular-hi tota la meva formació, especialment en l'àrea de màrqueting”. Així mateix, afirma que el Taller d'emprenedors “és una formació de qualitat que es presenta amb un programa molt ben estructurat que t'orienta cap al màrqueting estratègic”.

No obstant això, s'afanya a afegir-hi que “mai se'n sap prou i que sempre s'ha de ser molt humil quan es vol portar a terme un negoci; també he tingut una mala experiència”. I és que el món de l'empresa “és una mica surrealista en el sentit que hi ha iniciatives que semblen triomfadores sobre el paper i en canvi dutes a la pràctica són un desastre, i al revés”. De la mateixa manera, recorda el cas de l'empresa de missatgeria FedEx: “Es tracta d'un projecte que va suspendre a Harvard i en canvi funciona”. “Els plans de negoci són molt macos sobre el paper i, malgrat que s'hi pot haver treballat molt, no són garantia de res”. Sigui com sigui, Jordi Llosada no dubta, però, a recomanar el Taller a tots aquells joves que volen “muntar un negoci propi, tot i que també els recomano que no deixin escapar cap altra oportunitat de formació". Per al jove que prepara la seva entrada en el teixit empresarial el Taller “és una formació que cal desenvolupar com qualsevol altra; el que no pots fer és aturar-te”.

Autora: Glòria Gurdó

Font: El Periòdic d'Andorra

01/12/2004 - El Periòdic d'Andorra

Un inventor amb molta visió estratègica i de futur.

Josep Samarra, exalumne del Taller d'e mprenedors, porta més de tres anys treballant en una idea que espera patentar a començament de l'any que ve.

Josep Samarra Ferrer és un jove inventor de 34 anys, informàtic de professió, que ha cursat tant estudis científics com estudis de lletres, “crec que un dels meus avantatges és que vaig fer filosofia i llengües”. I és que lluny de defugir el tòpic aquest jove emprenedor ratifica: “a l'inventor no li agrada tocar de peus a terra per la senzilla raó que no podria inventar res. Ara bé, una vegada has deixat volar la imaginació, has de tocar de peus a terra per concretar pel treball i el rigor: “ En això m'ha ajudat molt passar pel Taller d'emprenedors perquè a més d'adquirir uns coneixements adquireixes la metodologia per aplicar-los”.

Actualment, Josep Samarra es dedica a un projecte que “no té res a veure amb el que vaig presentar al Taller d'emprenedors, però gràcies al Taller m'he atrevit a posar-lo en marxa”. Es tracta d'un invent que vol patentar el més aviat possible ja que porta més de tres anys treballant-hi. A més a més, afirma: “des del març passat m'hi dedico exclusivament perquè em vaig adonar que no podia avançar gaire més si no ho feia així; és clar, això comporta un risc molt alt ja que en aquests moments no tinc CASS, per exemple”.

Amb tot, l'inventor no s'arronsa però lamenta: “A Andorra tampoc hi ha ajudes per a la investigació i el desenvolupament i, a sobre, tenim una llei de patents i marques, també una oficina de marques però no tenim una oficina de patents”. Això vol dir que el jove no pot patentar cap invent al país, sinó que ha de passar per mandataris i fer-ho a través dels països veïns. “Estic en tràmits per patentar el projecte a Espanya i més endavant, si cal, fer extensiva la patent a altres països del món”.

La dificultat més gran per al jove és la manca de recursos econòmics. “Com que no tinc gaires diners, inventar és una cosa i patentar n'és una altra. Representa una despesa bastant important i no és tan fàcil com sembla a primera vista”. El procés comença presentant un resum de l'invent. Aleshores l'organisme patentador obre una investigació per garantir que el producte o servei no ha estat patentat per una altra persona o empresa i, si tot és correcte, finalment queda registrat. Tot això pot trigar més d'un any i la patent té una durada de vint anys. “Els primers anys és molt barata però va pujant de preu fins que els tres últims anys és realment cara”. Així mateix, per al jove emprenedor el factor temps és essencial: “Un cop la tens l'has d'aprofitar el més ràpidament possible”.

Ara per ara, Josep Samarra vol demanar finançament per poder patentar el seu invent. “Com que una patent és d'una propietat intel·lectual, també es pot hipotecar com qualsevol altre bé. Intentaré que el banc m'atorgui els diners per registrar-la en el cas que no pogués treure'n un rendiment, aleshores se la quedaria el banc per comercialitzar-la”...

“El pla d'empresa és imprescindible”

El Taller d'emprenedors “va ser molt interessant i fins i tot massa curt”, explica Josep Samarra, alumne de la passada edició 2003. Com que havia de compaginar l'estudi amb la feina preparava el projecte, com explica: “En hores perdudes i, no avances tant, però de tota manera n'aprenies molt gràcies als tutors.”

La qualitat del professorat i dels ponents és una de les característiques del Taller que destaca el jove: “Tots eren especialistes en el seu camp i també rebíem convidats, empresaris i emprenedors que ens feien compartir la seva experiència”. Josep Samarra també explica: “Sabia què anava a fer quan m'hi vaig apuntar però el problema era el pla d'empresa. Pots llegir molts llibres però no és el mateix que t'ho ensenyin a fer que posar-t'hi pel teu compte i, a més a més, és imprescindible a l'hora de demanar finançament”. A tot això afegeix que l'experiència “és bona perquè també comparteixes els projectes amb els altres alumnes, cosa que t'enriqueix perquè cadascú té una visió diferent”. Tot i això, lamenta que el Taller no tingui una periodicitat estable i una durada més llarga per obrir-se a més joves: “ Seria molt bona opció com qualsevol altre programa, sobretot els que volen muntar una empresa o que tenen un negoci familiar”.

Autora: Glòria Gurdó

Font: El Periòdic d'Andorra

29/06/2007 - El Periòdic d'Andorra

Motivació més treball igual a èxit

Amb només 28 anys Ivan Rossell pot presumir d'haver creat la seva pròpia empresa i, a més, precisament per la seva iniciativa pot presumir també d'haver guanyat el premi del projecte del Taller d'emprenedors, una iniciativa organitzada pel Departament de Projectes Estratègics del Govern: “La veritat és que m'ha afalagat molt guanyar el premi, perquè hi he estat treballant de valent en començar a engegar la meva empresa”.

El gener d'aquest mateix any Rossell ja va inaugurar el seu propi despatx d'enginyeria, que ha anomenat R3e. “Es podria dir que és un negoci familiar perquè els meus germans em donen un gran cop de mà; bé, la veritat és que sense la seva ajuda no hauria pogut tirar endavant”, assenyala.

Rossell va estudiar Enginyeria Superior a França i un cop llicenciat se'n va anar a treballar a Barcelona, on va estar-se un any. “Allà em vaig dedicar a treballar en àmbits molt diferents de l'enginyeria”, recorda. Després va tornar a Andorra, on ha estat en un empresa de la competència fins que al gener ho va tenir tot a punt per muntar el seu propi despatx.

Quan parla de la seva feina s'omple d'entusiasme, li agrada el que fa i es nota: “No podria dir que és el que més en fa gaudir de la meva feina, però la veritat és que m'encanta el fet d'abraçar moltes tècniques (electricitat, lampisteria, gas, instal·lació, ...) perquè el projecte funcioni”. Gaudeix amb cada detall, amb cada projecte i, ara com ara, el seu únic objectiu és que “l'empresa tiri endavant i arribar a final d'any cobrint despeses”. Fins ara, el principal maldecap que tenia era el fet que no s'aixequés la moratòria, però ara que la situació ha canviat l'única cosa que vol és: “No parar de treballar, de reunir-me amb els clients i començar a fer realitat projectes de tota mena”. Si tot continua tal com ell vol, a la llarga, després d'haver-se fet un lloc dins del sector a Andorra, li agradaria obrir-se camí a Espanya, però de moment, matisa: “Toco molt de peus a terra i ara mateix miro el dia a dia; de moment, em preocupa el present, més endavant, ja es veurà”.

Creu que el fet de muntar una empresa “no és complicat, sinó que suposa molta feina”. De fet, aconsella a tots aquells que tinguin iniciativa i ganes d'engegar un negoci que es llancin a fer-ho. “El més important és la motivació i les ganes que hi posin perquè la cosa funcioni, la resta va sortint amb el treball i la dedicació”, conclou.

Autora: Anna Burgstaller

Font: El Periòdic d'Andorra

02/12/2000 - El Periòdic d'Andorra

Joves amb visió de futur

Els alumnes confien que quan acabi el curs posaran en pràctica els seus projectes.

Conèixer què és un pla de màrqueting, quina pot ser la rendibilitat d'un producte, quina serà la clientela potencial, o dissenyar projectes empresarials reals aprofitant la flexibilitat de les noves tecnologies de comunicació, són algunes de les matèries que s'estudien en la segona edició del Taller d'emprenedors.

Des del 23 d'octubre una desena de joves d'entre 18 i 23 anys assisteixen al curs, impulsat pel Comissionat per a la Societat de la Informació i Banc Agrícol i Comercial d'Andorra.

Aquests joves formaran el proper mes de febrer, quan finalitza el curs, la segona promoció de joves emprenedors. Alguns d'ells, segons comenten els professors, els organitzadors i els mateixos alumnes, posaran en pràctica els projectes en què estan treballant en el Taller amb la col·laboració financera del Banc Agrícol.

En Martí Martínez, per exemple, està elaborant una pàgina web sobre el negoci dels seus pares, una botiga d'accessoris per a motos, “la veritat és que Andorra, on ja està tot explotat a nivell d'empreses i botigues físiques, queda molt per inventar en el terreny virtual”.

Un altre dels alumnes comenta: “Tothom té idees però el que falten són les eines, la base, els coneixements que et permetin dur-les a la pràctica”.

L'objectiu del Taller d'emprenedors en el qual imparteixen classes professors de l'escola de finances de Barcelona ESADE, és posar a l'abast de joves amb iniciatives tots els mitjans necessaris per crear noves empreses gratuïtament. “Recomano a tots els joves que ho facin. Molts no sabíem el que era una empresa i ara sí”, assegura Martínez.

Autora: Yolanda Marzabal

Font: El Periòdic d'Andorra