L'ISBN de les publicacions electròniques

S'assigna un ISBN a les publicacions electròniques que continguin text (també poden contenir imatges i so), que es posin a disposició del públic i que no estiguin destinades a ser una publicació que s'hagi d'actualitzar periòdicament.

NO porten ISBN les publicacions electròniques següents:

  • Publicacions sotmeses a actualitzacions freqüents i que ens permetin accedir als canvis de forma gairebé immediata
  • Llocs web
  • Materials promocionals o publicitaris
  • Taulells d'anuncis
  • Correus electrònics i altra correspondència electrònica
  • Motors de cerca
  • Jocs
  • Documents personals (currículums o perfils personals)
  • Agendes i diaris

Especificacions

  • Quan un llibre electrònic està disponible en diferents formats de fitxer, cada format de fitxer que es publiqui i es vengui per separat ha de portar un ISBN diferent.

Els formats de fitxer de llibres electrònics acostumen a ser una combinació de format de fitxer base (EPUB, PDF, etc.) i un programa de gestió de drets digitals (DRM), com ara Adobe ACS4, o Apple Fairplay, entre d'altres.

  • Quan s'utilitza un DRM propietari que vincula una versió a una plataforma, a un aparell o un programa específics, s'ha de fer servir un ISBN diferent per a cadascuna de les versions.
  • Quan les publicacions digitals siguin subministrades per un venedor, que és l'únic proveïdor de llibres electrònics en un format propietari i que només poden comprar-se a través dels seus llocs web (per exemple Kindle d'Amazon i Apple Ibooks) i aquest venedor no requereixi ISBN, llavors no serà necessari assignar un ISBN a aquestes versions.
  • Si una biblioteca o una organització digitalitza un llibre i el posa a disposició del públic com un producte diferent de la versió original, se li ha d'assignar un nou codi ISBN, amb independència que cobri o no per l'accés a la versió digital.
  • Si una publicació està disponible en diferents tipologies de DRM, cada document serà únic i per tant haurà de portar un ISBN diferent.
  • Assignarem un ISBN diferent a cada publicació que estigui disponible per diferents sistemes operatius o llenguatges de programació. No assignarem un ISBN ni als sistemes operatius ni als sistemes de lectura.

Preguntes més freqüents per a editors i intermediaris

Sí. Cada format d'una publicació electrònica que s'edita de forma separada ha de portar un ISBN diferent.

Quan les diverses versions utilitzen el mateix programari DRM (per exemple, Adobe ACS4) amb la mateixa configuració i són compatibles en dispositius o en programaris diferents, llavors s'ha d'utilitzar un únic número d'ISBN. No obstant això, si es fa servir el mateix programari DRM en les dos versions, però amb ajustaments diferents que siguin significatius (per exemple, que un permeti imprimir i l'altre no), llavors cada versió ha de tenir el seu ISBN.

Les característiques principals són si qualsevol dispositiu o programari és necessari per llegir el llibre electrònic i quina funcionalitat proporciona a l'usuari (copiar, imprimir, prestar, etc.). Això se sol definir per una combinació de format d'arxiu i el programari de gestió de restriccions digitals (DRM).

La norma internacional per representar i comunicar la informació del llibre en format electrònic és l'ONIX. L'última versió 3.0 ha millorat la informació respecte del maneig de mitjans digitals i proporciona informació per descriure detalladament la forma del producte i les limitacions d'ús del DRM. Tot i així encara que no s'utilitzi ONIX es poden utilitzar els codis estàndards per descriure la forma del producte i les seves limitacions d'ús.

Podeu trobar més informació sobre l'ONIX 3.0 a l'adreça següent: http://www.editeur.org/93/Release-3.0-Downloads/

No, tret que també es posi a disposició del públic amb les mateixes característiques que l'arxiu principal (és a dir, format d'arxiu sense canvis i sense DRM aplicat). S'han d'assignar números d'ISBN per separat per cada versió generada pel servei (vegeu també la pregunta 6).

No cal fer-ho, llevat que creieu que ha de ser útil o que penseu llistar els documents en una base de dades de tercers de llibres electrònics disponibles. No obstant això, atès que aquestes plataformes no solen ser compatibles, si assigneu els números ISBN assegureu-vos que són exclusius per cada versió per evitar problemes si les versions posteriors haguessin d'estar disponibles a través de tercers.

Si un editor no proporciona els números d'ISBN als intermediaris per a aquesta finalitat, llavors, com a últim recurs, els intermediaris podran assignar els seus ISBN. Les agències proporcionaran els prefixos ISBN als intermediaris amb aquesta finalitat. En aquest cas, els números d'ISBN i les metadades relacionades sempre s'han de tornar a proporcionar a l'editor i a l'agència nacional de l'ISBN.

Tingueu en compte que l'assignació de números d'ISBN no té cap incidència en els drets de propietat.

Si el contingut, el format d'arxiu, els DRM i els ajustaments no s'han modificat, llavors qualsevol variació que depèn del dispositiu o del programari utilitzat per llegir el llibre electrònic no té repercussions pel que fa a l'ISBN.

Tingueu en compte que quan ens trobem amb publicacions electròniques que es presenten per separat en blanc i negre, o en color, si es tracta d'edicions fetes per dispositius específics, això implica un canvi d'ISBN. Quan el color de les imatges depèn de les limitacions del dispositiu, això no implicaria un segon ISBN.

Sí. El fet d'incloure un contingut extra al llibre electrònic fa que el producte final sigui totalment diferent de la versió original i, per tant, que sigui necessari que tingui un ISBN propi.

Sí, sempre que disposin d'un contingut textual significatiu. Una aplicació de llibre electrònic és simplement una combinació de contingut textual i d'altres tipus de programaris. Si l'element del programari és diferent (per exemple, dirigit a diversos sistemes operatius), cada versió haurà de portar un ISBN.

Per a més informació vegeu la pregunta 6.

No cal assignar un ISBN diferent per cadascuna de les versions.

El ISTC (International Standard Text Code) és una nova norma ISO que identifica el contingut subjacent textual dels llibres i, per tant, és compartida per totes les manifestacions físiques i digitals que portin el mateix títol. L'assignació de l'ISTC facilitaria la vinculació de les diverses versions, i amb l'afegit d'un element filtrant, com per exemple la forma del producte, també es podria utilitzar per connectar totes les versions de llibres electrònics. Alguns sistemes utilitzen un identificador de treball intern, però això no es pot utilitzar en la cadena de subministrament.

Tingueu en compte que l'aplicació de l'ISTC també facilita l'herència de les metadades en l'àmbit de treball i pot estalviar-ne la reintroducció.

Trobareu més informació sobre l'ISTC a: http://www.istc-international.org/

Si esteu fent capítols o parts d'un llibre que voleu posar a disposició del públic per separat a través d'una cadena de subministrament normal, i voleu que figurin a les bases de dades comercials com a publicacions individuals, els haureu de considerar com a publicacions individuals i els haureu d'assignar números d'ISBN per separat.