Espècies principalment d'espais oberts i semioberts, els ungulats salvatges (cérvols, cabirols, daines, isards, muflons...) presenten una gran capacitat d'adaptació a diferents condicions ambientals. Això ha portat aquestes espècies a ocupar de manera natural espais forestals o zones de vora de bosc, que constitueixen àrees de tranquil·litat i, alhora, ofereixen una disponibilitat important de recursos alimentaris.

Així, als grans sectors boscosos del massís hi ha nuclis de població de dimensions diverses. Tot i que aquestes espècies contribueixen a la riquesa biològica dels hàbitats que ocupen, consumeixen de manera selectiva i reiterada la vegetació del sotabosc en l'àmbit forestal i, segons la seva concentració, tenen un impacte sobre el medi natural (limitació del creixement d'espècies herbàcies i llenyoses, modificació de l'estructura i la composició de les poblacions forestals).

L'equilibri silvocinegètic és un repte important a la serralada pirinenca: una cobertura forestal extensa associada localment a densitats elevades d'ungulats salvatges comporta un risc de desequilibri silvocinegètic, que es tradueix en un impacte significatiu sobre la regeneració natural del bosc. 

La magnitud actual del fenomen i el seu caràcter transfronterer requereixen una resposta pirinenca: els actors forestals i cinegètics s'han associat en el projecte ESPIR per desenvolupar i desplegar al massís tres solucions o mòduls elaborats conjuntament amb l'objectiu de:  

  • Diagnosticar el fenomen i fer-ne el seguiment de l'evolució mitjançant una eina integradora basada en l'intercanvi de dades i metodologies de seguiment dels impactes i les poblacions;
  • Restablir localment l'equilibri silvocinegètic i mantenir-lo a llarg termini mitjançant la implementació d'un conjunt d'actuacions silvícoles i cinegètiques operatives en sectors prioritaris; 
  • Posar en valor el recurs cinegètic i fomentar les condicions que permetin garantir l'equilibri entre el bosc i la caça a mitjà i llarg termini.

ESPIR aplega 12 socis i 9 entitats associades de França, Espanya i Andorra.

Al Principat d’Andorra, el manteniment de l’equilibri silvocinegètic constitueix un objectiu prioritari en la gestió i conservació dels ecosistemes forestals, especialment pel que fa a la preservació dels hàbitats d’espècies sensibles i d’elevat interès de conservació, com el gall de bosc (Tetrao urogallus).

La pressió d’herbivoria exercida pels grans ungulats, particularment pel cérvol (Cervus elaphus), pot comprometre la regeneració natural del bosc, modificar l’estructura i la composició dels estrats arbustiu i herbaci i alterar les condicions ecològiques necessàries per al manteniment d’aquestes espècies.

En aquest sentit, durant les darreres dècades s’ha constatat un increment considerable de la presència i distribució del cérvol al territori andorrà, una espècie que fa aproximadament vint anys era pràcticament absent de les nostres muntanyes. Aquesta expansió poblacional i territorial planteja nous reptes de gestió, especialment en aquells sectors forestals amb un elevat valor ecològic o amb presència d’espècies amenaçades. 

En conseqüència, es considera necessari reforçar els mecanismes de seguiment de les poblacions d’ungulats i d’avaluació de la seva incidència sobre la vegetació i els hàbitats forestals, amb l’objectiu de disposar d’indicadors objectius que permetin orientar les decisions de gestió i implementar mesures adaptatives que garanteixin la compatibilitat entre les poblacions d’ungulats, la regeneració forestal i la conservació de la biodiversitat.

Més informació