Sant Jaume d'Engordany

Aquest jaciment està format per dos àmbits, un primer, l’església de Sant Jaume d’Engordany, i en el segon la necròpoli d’Antuix. Pel que fa al primer, Sant Jaume d’Engordany, cal dir que l’antiga església romànica va caure els anys 1950 i a conseqüència d’això, el 1993, es va construir sobre les seves ruïnes l’església actual i es va preservar la part inferior de l’absis. L’església actual està construïda amb ciment i fusta, i l’entrada és de vidre. La part sud de l’església, molt a prop de l’absis, va ser excavada i es van localitzar una sèrie d’enterraments. Actualment, el lloc on es localitzaren aquest enterraments està cobert de morter.

L’excavació de l’església (1989) va permetre el descobriment i l’estudi de la seqüència històrica d’aquest jaciment. Els treballs d’excavació es localitzaren a tota la superfície interior de l’edifici i a tot l’entorn més immediat.

La primer fase correspondria a la necròpoli, ja que seria anterior a la construcció de l’església, tot i que posteriorment funcionaria com a cementiri associat a aquest edifici. La segona fase, entre final del segle X i principi del segle XI, és quan s’aixeca l’església, i al final del segle XI (tercera fase) és quan es bastí el campanar, del qual no queda cap vestigi. En una quarta fase es quan es construí el porxo adossat al mur sud de l’edifici, i va permetré la utilització d’aquest espai com a cementiri. Finalment, una darrera fase correspon a les següents modificacions estructurals des de la baixa edat mitjana fins al segle XX.

Durant el moment de la colonització romana, en un estadi que podríem definir com a iberoromà, s’hi estableix un poblat a l’aire lliure. Posteriorment, i després d’un llarg període d’abandonament injustificat, durant l’edat mitjana i en moments posteriors, s’utilitzà la zona com a necròpoli de l’església de Sant Jaume d’Engordany. L’any 1985 es va dur a terme una campanya d’excavacions i es van localitzaren 34 tombes, encara que cal pensar que n’hi havia moltes més. Les tombes de l’Antuix són també de tipus antropomòrfic en cista, encara que de capçalera menys acusada que les de Sant Vicenç d’Enclar.