Font de la plaça Santa Anna

Font pública de granit típica dels anys cinquanta que fou instal·lada a la plaça de Santa Anna l’any 1951 (originàriament estava a prop de la façana principal de l’Hotel Pla i mirant cap a la plaça; actualment es troba emplaçada quasi a tocar del pont d’Engordany). La primera font d’aquesta plaça s’havia col·locat l’any 1893.

Es tracta d’un element que per la seva condició es pot classificar tant com a element arquitectònic que com a element escultòric. Està tallat en un sol bloc i està constituït per una pica semicircular i per un plafó arrodonit en la part superior, proveït de dues aixetes metàl·liques, una per a l’aigua calenta i l’altra per a la freda. Inicialment era una font exempta, però en l’actualitat es troba adossada a un mur. Els condicionaments de la seva ubicació li treuen una mica de protagonisme en el paisatge urbà de la plaça (les fonts exemptes solen tenir un paper més destacat).

És una font de tipus artesanal i de tradició local que brolla en un sol pla i presenta unes formes que es repeteixen en altres exemplars del Principat. Originàriament tenia una funció principalment utilitària (servia per satisfer algunes de les necessitats bàsiques de l’home: beguda, higiene personal, etc.).

Actualment aquesta funció ha quedat relegada a un segon terme i predomina la funció decorativa. És a dir, s’ha convertit, malgrat la seva senzillesa, austeritat i poca alçada, en una obra artística que decora l’espai urbà. Cal assenyalar que durant l’hivern no hi brolla aigua perquè se’n tanca el pas per evitar que es gelin les conduccions.

Per les seves característiques constitutives i formals, aquesta font s’inclou dins de l’anomenada arquitectura de granit, que es dóna entre els anys trenta i seixanta, i en constitueix un exemplar representatiu.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra