Casa Lacruz

Es tracta d’un edifici plurifamiliar amb locals comercials a la planta baixa com és típic de les cases urbanes. Presenta una planta trapezoïdal i un cos més baix adossat al costat sud-oest, que no és original i fa la funció d’aparador de la botiga d’esports, situada a la plaça posterior anomenada St. Jordi. Aparentment, sembla que en alçada consti de planta baixa, dos pisos, cap de casa i soterrani.

Les façanes són de granit i tenen l’aparell, excepte en el costat sud-oest, disposat en niu d’abella. La seva composició és força simètrica i, pel que fa a les obertures, sovint s’alternen les balconades de fusta i les tribunes, la qual cosa els dóna un aspecte bastant dinàmic.

Cal esmentar les diferències existents entre la façana sud-oest i la resta. L’aspecte general d’aquesta és molt menys polit: les tribunes d’aquest costat són molt més pobres (estan fetes i al mateix temps tapiades amb totxo), les llindes són de ciment i l’aparell dels murs és més irregular i està disposat de manera menys acurada.

La coberta, de fusta i lloses de pissarra, es disposa a dues vessants i cada aiguavés té dos nivells de pendent. S’hi obren algunes llucanes que serveixen per donar alçada i llum al cap de casa. Tenen coberta pròpia, feta amb els mateixos materials que la coberta principal. El ràfec sobresurt notablement en totes les façanes a fi de protegir-les.

El disseny de la casa Lacruz va ser un encàrrec del Sr. Marian Lacruz Casamajor a l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona 1956), figura cabdal de l’arquitectura catalana contemporània i destacat representant del moviment modernista. Durant el seu exili, l’any 1940, Josep Puig i Cadafalch, ja gran, va residir una temporada a Andorra, durant la qual es va dedicar al projecte de la casa Lacruz. Va marxar d’Andorra abans que es comencés la construcció de la casa, probablement al final de la tardor de 1940, deixant la direcció de l’obra en altres mans. A causa de dificultats tècniques en l’execució, el projecte original va ser modificat reduint l’alçada en una planta.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra