Escoles d'Andorra la Vella

Les escoles consisteixen en dos edificis bessons disposats de forma esglaonada, amb la façana principal orientada al sud, i cada un disposa d’un pati. Cada mòdul consta d’una planta baixa, de tres pisos i un cap de casa amb la residència del conserge. Ambdós tenen la coberta disposada a dues vessants i presenten obertures àmplies a la façana sud, mentre que a la nord són més reduïdes i de forma quadrangular.

Els blocs de pedra granítica que revesteixen alguns dels murs són irregulars a excepció dels de les cantonades, que estan ben tallats i es disposen a trencajunt. Les façanes nord són llises i només s’hi emprà el granit per emmarcar les obertures i els angles. L’edifici inferior té un porxo a la planta baixa amb arcs rebaixats de granit.

Tenint en compte el material emprat en el seu revestiment i les característiques morfològiques de les façanes, aquest edifici es pot considerar una obra de l’anomenada arquitectura de granit en la fase més tardana. A més, constitueix un testimoni del moment de transició i canvi demogràfic, econòmic i social del país a mitjan segle XX, i una peça clau en la història i l’evolució de l’ensenyament a Andorra.

Situades a la part alta del Pujal d’Andorra la Vella, al carrer Ciutat de Valls, van ser construïdes entre 1962 i 1965. El desenvolupament econòmic del país iniciat en la dècada anterior va atraure molta mà d’obra. La forta immigració va fer augmentar la població del país en poc temps i, en conseqüència, també ho va fer la població escolar, que en una dècada, entre 1953 i 1963, es va duplicar.

En resposta a la necessitat d’infraestructures que això comportava, el 27 de febrer de 1962 el Consell General va aprovar un informe elaborat pel Departament de Qüestions Socials i va acordar dotar totes les parròquies de locals escolars. Uns mesos més tard, el 18 de juny, s’aprovaven els pressupostos i el prototip d’edifici, projectat per l’arquitecte català Josep Canela. Els terrenys els havia de posar cada comú o quart, mentre que el Consell General es feia càrrec de les despeses de construcció. En compliment d’aquest acord, l’octubre del mateix any el Quart d’Andorra la Vella va cedir el terreny requerit per la construcció de les escoles.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra