Casa Massip-Dolsa

Edifici plurifamiliar, entre mitgeres, que fou construït per encàrrec del Sr. Lluís Massip Roca i que es troba situat a l’avinguda Meritxell, en el centre del nucli urbà d’Andorra la Vella. El projecte de l’obra el va realitzar l’arquitecte escaldenc Xavier Pla i es va portar a terme en dues fases: la primera es va iniciar el 1938 i la segona es fa efectuar el 1949.

Es tracta d’un edifici de planta aproximadament quadrangular amb un petit queixal al costat est. Estructuralment consta d’una planta baixa, destinada a locals comercials, i de cinc pisos que originàriament s’utilitzaven tots com a habitatges i ara majoritàriament estan habilitats com a despatxos (només es conserven tres o quatre habitatges). La coberta, de fusta i pissarra, presenta un aiguavés que es trenca per la presència de tres llucanes amb coberta a dos vessants.

La façana principal, orientada al nord, presenta una composició totalment simètrica i és la més acurada. Està totalment recoberta amb pedra de granit que té forma de polígon irregular a excepció del de la planta baixa i primer pis (aquí els carreus són regulars i el parament està col·locat a trencajunt i formant filades). Pel que fa als elements de caràcter ornamental, cal mencionar les motllures en forma de cavalló, situades entre la planta baixa i el primer pis i entre aquest últim i el segon, així com la imposta suportada per modillons, de l’últim pis. Les obertures del primer i últim pis són finestres, i la resta de pisos presenten dues finestres flanquejades per un balcó a banda i banda. Quasi totes tenen llinda rectangular, a excepció de les de planta baixa, que presenten arcs carpanells molt rebaixats i arcs de mig punt. A la pedra clau de l’arc situat sobre la porta d’entrada hi consta la data 1948.

La casa Massip-Dolsa es caracteritza per la seva verticalitat i aspecte cosmopolita i constitueix una mostra de l’evolució urbanística d’Andorra i un testimoni rellevant de l’arquitectura de granit, pròpia de les edificacions que es van construir entre els anys trenta i els seixanta, tant per les seves característiques arquitectòniques com formals.

Els trets que defineixen aquest estil són l’ús del granit en els murs exteriors i de carreus ben tallats en els angles i al voltant de les obertures, la utilització usual d’arcs de mig punt a les portes i finestres, etc.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra