Escoles de Canillo

Situades a la part alta del poble de Canillo, les escoles van ser construïdes entre 1962 i 1965. El desenvolupament econòmic del país iniciat en la dècada anterior va atreure molta mà d’obra. La forta immigració va fer augmentar la població del país en poc temps i, en conseqüència, també ho va fer la població escolar que en una dècada, entre 1953 i 1963, es va duplicar. L’obra va ser finançada pel Consell General i va ser projectada per l’arquitecte català Josep Canela.

L’edifici, orientat al sud, està format per dos cossos de planta rectangular, disposats formant un angle de 120º aproximadament. Un dels mòduls consta d’una planta baixa, de dos pisos i d’un pis a sotacobert i l’altre té un pis menys. Ambdós tenen la coberta disposada a dues vessants i presenten obertures àmplies a les façanes sud i oest. Sota el pati hi ha un recinte rectangular que forma part també de les dependències de l’escola.

Els blocs de pedra esquistosa i granítica que revesteixen alguns dels murs són irregulars, a excepció dels de les cantonades, que estan ben tallats i es disposen a trencajunt. Les façanes nord són llises i només s’hi emprà el granit per emmarcar les obertures i els angles.

Tenint en compte el material emprat en el seu revestiment i les característiques morfològiques de les façanes, aquest edifici es pot considerar una obra de l’anomenada arquitectura de granit en la fase més tardana. A més, constitueix un testimoni del moment de transició i canvi demogràfic, econòmic i social del país a mitjan segle XX, i una peça clau en la història i l’evolució de l’ensenyament andorrà.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra