Església de Sant Pere Màrtir

Església parroquial construïda entre els anys 1956 i 1981 seguint el corrent de l’arquitectura de granit i amb unes línies estilístiques que es poden definir d’estil neoromànic. Es tracta d’un edifici de planta basilical amb una nau central, dues laterals, un absis de planta semicircular i una torre campanar de planta quadrada. Les formes i les decoracions exteriors estan inspirades en models del romànic llombard; el campanar té quatre pisos amb arcuacions llombardes i finestres que creixen en nombre i alçada, i coberta a quatre vessants. Les finestres de la nau tenen vitralls emplomats. Als peus de la nau disposa d’un porxo amb arcs de mig punt. A l’interior les tres naus estan dividides en cinc trams per arcs perpianys sobre columnes amb capitells sense esculpir. A cada tram correspon una petita capella lateral coberta amb volta de canó amb dos òculs cadascuna. Les voltes de la nau central són de falsa creueria i les de les naus laterals amb quart de volta o volta catalana, mentre que l’absis està cobert amb un quart d’esfera. S’hi conserva l’altar barroc de l’antiga església de Sant Pere Màrtir i el retaule gòtic de Sant Romà dels Vilars, i a més està decorada amb una sèrie de pintures de factura contemporània.