Església de Sant Andreu

Tot i que en l’actualitat ha quedat absorbida pel nucli urbà d’Andorra la Vella, Sant Andreu era en origen una capella aïllada, situada per sobre d’unes feixes arran de l’antic camí ral que anava d’Andorra la Vella vers la vall del Valira del Nord. D’origen romànic, ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. A mitjan segle XX estava en estat ruïnós i va ser totalment reformada en els anys seixanta.

Té una nau única rectangular, amb absis semicircular orientat vers l’est. A l’exterior els murs són a pedra vista i estan constituïts per carreus irregulars. Actualment té dues portes d’entrada, una a migjorn i l’altra a ponent; aquesta és la que s’utilitza actualment i és de factura contemporània. Està protegida per un porxo de coberta a dues vessants, suportat per pilars de secció quadrada. La coberta de la nau és a dues vessants, mentre que la de l’absis té forma de mig con. Per sobre del mur que separa la nau de l’absis s’alça un petit campanar d’espadanya.

Per l’interior la coberta és plana, de fusta, i està dissimulant l’estructura d’encavallades de fusta, mentre que l’absis està cobert per un quart d’esfera. La nau i l’absis estan separats per un arc triomfal lleugerament apuntat. El soler de l’absis està aixecat per dos graons.

L’interior de la nau està decorat amb pintures murals de l’artista Carme Mas.