Andorra, un país sense futur?

(CAT) Comença a ser un tòpic, però és ben cert. Andorra està patint dues crisis: la que té el seu origen en l'esclat de la bombolla financera nord-americana i la de model de país. I hi podríem afegir, tot i que no sembli evident, que aquesta darrera és la més problemàtica. El 1946, el Principat tenia una població dunes 6.000 persones, i fa poc es va arribar a les 85.000. Ara el cens indica que hi ha unes 78.000 i, probablement, la xifra real deu fregar les 70.000. Què ha passat? En síntesi, han fallat els principals motors de creixement del país: la construcció i el turisme, i no s'albiren substituts a curt o mitjà termini. Fa uns anys, el responsable duna associació de defensa dels emigrants assegurava que marxarien d'Andorra unes 10.000 persones per la crisi. Probablement, aquesta xifra ja s'ha complert i, de fet, un dels qui ha marxat és el mateix autor d'aquell vaticini. El Govern d'Andorra ha d'encarar un repte difícil: aturar la sagnia de pèrdues de la CASS i el deute públic mentre disminueixen els ingressos i el nombre de treballadors i empreses, i mentre crea una estructura fiscal i legal similar a la que hi ha en el nostre entorn. Per si no fos prou, a més, és prioritari assentar les bases d'un nou model econòmic.