Els boscos de ribera d'Andorra (I): tipificació, cartografia i estat de conservació

(CAT) Entre els anys 1999 i 2001 es va dur a terme un estudi exhaustiu de la flora i la vegetació de les riberes d'Andorra. L'objectiu principal del projecte era conèixer-ne l'estat de conservació i quines eren les zones de més interès, tant des del punt de vista florístic com ecològic. Per això es van cartografiar les comunitats i formacions vegetals a una escala detallada, apta per a la gestió del territori. A partir de 24 codis bàsics de vegetació es va obtenir un mapa amb 345 combinacions de codis diferents, a cadascuna de les quals es va assignar un nivell de qualitat o estat de conservació. Totes les dades es van integrar en un Sistema d'Informació Geogràfica. Entre els resultats destaca la detecció d'onze tàxons nous per a la flora andorrana, que són: Bromus ramosus ramosus Huds, Crepis paludosa (L.) Moench, Humulus lupulus L ., Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica sylvatica (Huds) Gaud, Lysimachia nemorum L ., Lysimachia ephemerum L ., Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L ., Silene dioica (L.) Clairv i Thalictrum flavum L. Altrament, des del punt de vista de les comunitats vegetals, existeix una bona correspondència amb aquelles descrites per a contrades pirinenques veïnes. Les formacions vegetals més singulars serien les salzedes amb megafòrbies (Veratro - Salicetum bicoloris) i els poblaments altimontans de Salix cinerea i Betula sp.pl. La vegetació de ribera actual ocupa una superfície corresponent només a un 28,5% del seu domini potencial i un 57% de trams fluvials presenten un nivell d'alteració important. El corredor ripari del fons de les valls principals ha perdut la continuïtat, mentre que als cursos d'aigua secundaris els boscos de ribera mantenen encara una gran naturalitat. Aquesta situació compromet de forma notable importants funcions ecològiques de les riberes, com ara la connectivitat ecològica o la laminació d'avingudes. Per garantir la conservació de la biodiversitat i l'ecologia dels rius andorrans és necessari emprendre mesures de protecció i de gestió de les riberes, que han de tenir en compte l'existència de trams fluvials d'especial interès. (ENG) Between 1999 and 2001 exhaustive research took place on the flora and vegetation of the Andorran riverbanks. The main aim of the project was to discover their state of conservation and which were the areas of greater interest, from both the floristic and ecological points of view. Detailed maps were made of the vegetation communities and formations, suitable for the management of the terrain. From 24 basic vegetation codes, a map with 345 combinations of different codes was made, and each one assigned a level of quality or a conservation state. All the data was introduced into a Geographic Information System. In the results eleven taxa stand out as being new to the Andorran flora. These are: Bromus ramosus Huds subsp. ramosus, Crepis paludosa (L) Moench, Humulus lupulus L, Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica (Huds) Gaud subsp. sylvatica, Lysimachia nemorum L, Lysimachia ephemerum L, Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L, Silene dioica (L) Clairv & Thalictrum flavum L. Otherwise, amongst the plant communities there are strong similarities with those described for neighbouring Pyrenean areas. The most singular plant formations would be the willows thickets with tall-herb understorey (Veratro-Salicetum bicoloris) and the groups of Salix cinerea & Betula sp.pl. in areas between 1,000-1,700 m. The present riverbank vegetation occupies a mere 28.5% of its potential area and 57% of the river ways have undergone a significant amount of alteration. The main river courses at the bottom of the valleys have lost their continuity, while by the secondary river ways the riverbank woods are still very natural. This situation puts the ecological functions of the riverbanks, such as the ecological connectivity or the flood lamination, in a significant compromise. In order to guarantee the preservation of the biodiversity and ecology of the Andorran rivers it is necessary to take steps in the protection and management of the riverbanks and ensure that these take into account the existance of river stretches of special interest.