Els tractats de bon veïnatge i drets entre les Valls d'Andorra i les comunitats pastorals veïnes

És a partir de les necessitats i de les obligacions de la vida pastoral que semblen haver-se creat els elements originals del marc de vida de les poblacions dels Pirineus, i específicament de les valls pirinenques, que fins i tot han afaiçonat l'organització familiar. Pertot arreu present, i sense cap dubte, la comunitat de valls és un fenomen característic de les muntanyes pirinenques que retrobem d'est a oest de la cadena. Aquest conjunt de valls d'alta muntanya, de pobles reagrupats per fer front a les dures condicions climatològiques i al relleu accidentat, com Vic-de-Sòç o Andorra etc., ha tingut com a objecte essencial explotar els drets d'ús i els béns col·lectius indivisos com les pastures o el ferro. Cal dir, però, que és partir del segle XVI que tenim documents que ens fan conèixer millor l'organització d'aquestes federacions pirinenques i dels seus poders efectius. Així, foren conclosos, renovats o modificats al llarg de tres segles uns tractats d'aliança i de pau, de bon veïnatge, anomenats ligas i patzarias o passeries o patzeries, segons les comunitats pastorals.