Singularitats del romànic andorrà

(CAT) Singularitats del romànic andorrà. El text pretén posar en relleu algunes característiques especials, de vegades úniques, que singularitzen el nostre romànic. Posem en discussió que, sense cap evidència, s'hagi dit que els corrents de l'art romànic haurien arribat a Andorra amb cert retard. Si a Boí podia haver arribat el romànic esplendorós en el moment històric corresponent, per què no a Andorra? Aquestes valls eren a més un camí natural de penetració pel Pirineu seguint l'eix de l'Arieja, la Valira i del Segre. Seria més tard quan hauria pogut perdre importància, quan el regne catalanoaragonès es consolida i arriba a fins a les hortes de Múrcia i els camins marítims prenen rellevància. Algunes de les singularitats del nostre romànic reforçarien l'opinió que Andorra hauria rebut els corrents artístics dels segles IX-XII ni més ni menys tard que les altres terres del comtat i el bisbat d'Urgell. Una altra cosa diferent seria jutjar la importància qualitativa i quantitativa del nostre romànic en comparació d'altres llocs més rics, on la magnificència i majestuositat puguin ser considerables. (SPA) Singularidades del románico andorrano. El texto pretende realzar algunas características especiales, a veces únicas, que singularizan nuestro románico. Ponemos en discusión que, sin ninguna evidencia, se haya dicho que las corrientes del arte románico hubiesen llegado a Andorra con cierto retraso. Si a Boí podia haber llegado el románico esplendoroso en el momento histórico correspondiente, ¿por qué no a Andorra? Estos valles eran además un camino natural de penetración por el Pirineo siguiendo el eje del Ariège, el Valira y del Segre. Sería más tarde cuando habría podido perder importancia, cuando el reino catalano-aragonés se consolida y llega hasta la huerta de Murcia y los caminos marítimos toman relevancia. Algunas de las singularidades de nuestro románico vienen a reforzar la opinión que Andorra habría recibido las corrientes artísticas de los siglos IX-XII ni más ni menos tarde que las otras tierras del condado y el obispado de Urgell. Una cosa diferente sería juzgar la importancia cualitativa y cuantitativa de nuestro románico en comparación con otros lugares más ricos, donde la magnificiencia y majestuosidad puedan ser considerables. (ENG) Characteristic features of the Andorran Romanesque art. The aim of this text is to highlight some of the special, and at times unique, characteristic features that singularize our Romanesque heritage. We mean to question the opinion that the arrival of the currents of Romanesque art in Andorra was somehow delayed, which is not based on any evidence. If we accept that splendorous Romanesque art arrived in Boï at a corresponding historical moment, why couldn't it arrive in Andorra? The natural path that had to be followed in order to cross the Pyrenees along the axis of Ariège, the Valira river, and the Segre river, went through the Valleys of Andorra. Their importance was diminished some time later, when the Kingdom of Catalonia and Aragon was consolidated and arrived at the gardens of Murcia, and the maritime routes acquired new importance. Some of the singularities of our Romanesque art reinforce the opinion that the artistic currents of the XI and XII centuries arrived in Andorra no sooner and no later than they arrived at the rest of the lands that belonged to the County and Bishopric of Urgell. A different issue would be evaluation of the qualitative and quantitative importance of our Romanesque heritage in comparison with other, richer, places, which could present considerable magnificence and splendour. (FR) Particularités du roman andorran. Le but de ce texte est de mettre en exergue certaines caractéristiques spéciales de notre art roman parfois uniques qui donc le rende singulier. Il est question de discuter la vraisemblance du propos, apparemment gratuit selon lequel les courants de l'art roman auraient arrivé en Andorre plus tard qu'ailleurs. Si à Boï l'art roman le plus resplendissant a éclaté à la période historique correspondante pourquoi pas en Andorre? Ces Vallées étaient aussi une voie d'accès des Pyrénées qui suivait la route de l'Ariège, le Valira et le Segre. Il est possible que la voie des Pyrénées soit devenue un passage secondaire lorsque le royaume catalan-aragonais devient un fait réel et qu'il s'étend jusqu'aux plantations de Murcie et que le développement de nouvelles voies maritimes s'accroît. Certaines caractéristiques de notre art roman corroborent l'idée que l'Andorre aurait reçut les courants artistiques du IX-XIIème siècle en même temps que les autres territoires du contée et de l'évêché d'Urgel. Ce qui serait bien différent serait de juger l'importance qualitative et quantitative de notre art roman par rapport à d'autres endroits beaucoup plus riche où tout son splendeur et grandeur puisse être considérable.