Converses

Programa en què s'entrevista a personatges emblemàtics del país i s'hi alterna música, sobretot popular (sardanes, pasdobles); en aquest cas el protagonista és Estanislau Sangrà síndic de les Valls d'Andorra, de 52 anys, fill de casa Montanya d'Escaldes, de la pubilla de casa Montanya i d'un hereu de Madrona del Solsonès; diu que el seu pare quan va arribar a Andorra es va sentir tan andorrà com els que ja hi eren; són quatre germans, parla de cal Montanya i de l'Andorra d'anys endarrere, diu que en té un bon record perquè era una Andorra "més íntima", on tots es coneixien, diu que no li agradava gaire cavar ni munyir, a casa seva també tenien un hotel; parla de les fires d'Organyà, Salàs i Tàrrega, de Canillo, Andorra la Vella; recorda els anys de la guerra espanyola, amb els capellans escapats d'Urgell i de Solsona, que els dos bisbes es van refugiar a Andorra, el bisbe Guitart i el bisbe Comelles; diu que Andorra ha passat moments crítics, per exemple un cop acabada la guerra espanyola; Rossell entrevista també la dona de Sangrà, Francina Cardona, que va venir per primera vegada a Andorra als quatre anys i recorda com coneix Sangrà. El 1959 torna a Andorra per passar-hi vuit dies i van anar a l'hotel Montanya, i va començar el festeig. Rossell diu que recorda la seva boda, van anar a fer el viatge de nuvis a Itàlia i Iugoslàvia; recorda el padrí de boda Toni Albós, i la festa que van fer per la boda, amb l'orquestra Maravella, que els va portar pels pobles d'Andorra a ballar a les places; Francina explica que es va sentir ben acollida des que va arribar; Rossell li pregunta com es va sentir quan Sangrà va ser elegit conseller i després síndic; diu que el que més li preocupa ara és la joventut, per la droga; Rossell parla també amb la Glòria, que fa COU al Sant Ermengol; també parla amb l'Estanis fill, que fa tercer de BUP, amb la Meritxell, que es declara fan de Simon and Garfunkel i en posen una cançó; segueix l'entrevista amb Estanislau Sangrà (pare), parlant de política, on comença per tradició familiar; aprofita l'entrevista per dir als andorrans que ara és un temps de reflexió per pensar en els valors de l'Andorra antiga perquè "l'esdevenidor és molt negre".