Segona ensenyança

Descripció

La segona ensenyança és el segon dels dos nivells en què s’estructura l’educació obligatòria. Aquest nivell educatiu acull normalment els infants entre els 12 i els 16 anys d’edat i s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.

Aquest nivell completa la formació bàsica dels alumnes, tant en aspectes formatius com en aspectes culturals, cívics i professionals.

Perfil de l'alumne a l'acabament de la segona ensenyança

En acabar la segona ensenyança de l’Escola Andorrana, l’alumne haurà d’haver desenvolupat set competències clau per viure en la societat andorrana del segle XXI i per continuar estudis de nivell superior. Aquestes competències, que la persona continuarà desenvolupant al llarg de la seva vida, són la clau per afrontar amb èxit els reptes que planteja avui la nostra societat andorrana i europea, que té com a principal característica la diversitat de llengües i cultures que s’interrelacionen.

Les set competències clau a l’acabament de la segona ensenyança de l’Escola Andorrana són:

Competència 1: Competència social i de ciutadania democràtica

La competència social i de ciutadania democràtica es refereix a la participació de manera activa i responsable en la societat andorrana del segle XXI. Aquesta participació consisteix a conèixer i assumir els principis i els valors democràtics i dels drets humans, i exercir de manera responsable els drets i els deures de la vida en societat. El desenvolupament d’aquesta competència permet a l’alumne relacionar-se cívicament amb les persones i amb l’entorn, prendre decisions que l’afectin, a escala personal o a nivell social, i exercir la ciutadania democràtica en el si de la mateixa comunitat, del país i, en general, a escala global.

Aquesta competència implica, d’una banda, aprendre a conviure en harmonia amb els altres, tant en el centre educatiu com en la comunitat. L’estudiant és capaç de gestionar el conflicte i resoldre’l de manera negociada a través del diàleg i del respecte del punt de vista de l’altre, així com acceptar i valorar la diversitat cultural. Dit altrament, viure en societat acceptant el que decideix la majoria; el punt de vista de l’altre, les idees i opinions alienes, encara que divergeixin de les pròpies. En efecte, la convivència amb els altres implica, en concret, un respecte per la diferència i pels drets humans, per poder mantenir així unes relacions interpersonals harmonioses i un diàleg intercultural. 

D’altra banda, aquesta competència també implica aprendre a viure en democràcia mitjançant una participació activa i responsable en la societat, com també mostrant un comportament coherent amb els valors democràtics. Per participar activament i responsablement, és fonamental desenvolupar el pensament crític per reflexionar i raonar de forma autònoma, reconèixer les complexitats del món actual i adoptar una perspectiva múltiple. El pensament crític condueix l’alumne a defensar la pròpia opinió de forma argumentada i a fer contribucions positives per a la seva pròpia vida i el seu entorn.

Així mateix, l’escola és un espai d’aprenentatge de la ciutadania democràtica i un model d’organització social que fomenta l’aprenentatge de la democràcia com a forma de vida. La ciutadania democràtica s’aprèn fent. Això es concreta en l’exercici responsable per part dels alumnes dels seus drets i deures en la vida quotidiana de l’aula i del centre, en el desenvolupament de les seves tasques i en la presa de decisions sobre les qüestions que els afecten directament. La pràctica democràtica a l’escola permet que l’estudiant desenvolupi la seva capacitat d’autogovern i de gestió de la seva pròpia vida.

Competència 2: Competència comunicativa plurilingüe

En termes generals, la competència comunicativa plurilingüe es refereix a la facultat de l’alumne per expressar i interpretar els conceptes, els pensaments, els sentiments, els fets i les opinions oralment i per escrit en diferents llengües, i participar en interaccions comunicatives plurilingües i interculturals de manera apropiada i creativa, en qualsevol situació de la vida familiar, social, cultural o escolar.

A l’Escola Andorrana, el desenvolupament d’aquesta competència suposa l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana, de la llengua castellana, de la llengua francesa i de la llengua anglesa; la consideració de la llengua materna de cada estudiant (quan no és llengua d’estudi) i la interrelació que s’estableix entre totes aquestes llengües.

Així, doncs, entenem que l’alumne disposa d’una competència comunicativa plurilingüe i intercultural quan és capaç, en primer lloc, de comunicar eficaçment en llengua catalana, com a llengua oficial i primera, comunicar adequadament en llengua francesa i castellana, i comunicar suficientment en llengua anglesa. En segon lloc, quan és capaç d’utilitzar indistintament qualsevol d’aquestes quatre llengües per comunicar. I, en tercer lloc, quan és capaç d’establir relacions entre aquestes quatre llengües, ja sigui per aprofundir en el domini d’una d’elles o per aprendre’n una de diferent.

El perfil lingüístic de l’estudiant en relació amb la seva capacitat per parlar, entendre, interactuar, llegir i escriure en cadascuna de les quatre llengües d’estudi és el que figura al final del descriptiu d’aquesta competència.

La competència comunicativa plurilingüe implica una reflexió sobre les diverses llengües d’estudi i de les que no ho són, però que són la primera llengua per a l’alumne i configuren, per tant, l’espectre lingüístic de l’aula. Aquesta reflexió contribuirà al desenvolupament d’una major tolerància, respecte i valorització de les diferències. A més, també contribuirà a despertar la curiositat dels alumnes i afavorir la motivació per continuar aprenent llengües al llarg de la vida.

Amb aquesta competència es pretén aconseguir que l’alumne esdevingui conscient de la seva capacitat com a parlant plurilingüe, que va unida a la seva capacitat com a actor social. Aquest actor social utilitzarà el seu repertori lingüístic en funció de les necessitats de comunicació en què es trobi, i que esdevindrà conscient que aprendre llengües és un procés que pot desenvolupar-se al llarg de tota la vida.

Competència 3: Competència matemàtica, científica i tecnològica

Aquesta competència es refereix al desenvolupament de les capacitats imprescindibles per a l’alfabetització científica que permeti els alumnes resoldre problemes de la vida quotidiana a partir del plantejament de problemes i l’obtenció de respostes científicament vàlides. La competència científica implica utilitzar el coneixement científic a fi de descriure, explicar i predir fenòmens naturals i tecnològics; per comprendre els trets característics de la ciència; per formular i investigar problemes i hipòtesis, i per documentar-se, argumentar i prendre decisions personals i socials sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi genera.

El desenvolupament d’aquesta competència contribueix a què l’estudiant es qüestioni la realitat amb esperit crític i amb actitud innovadora. La presa de consciència del perquè de les coses permet que comprengui l’entorn i hi interaccioni a partir de la responsabilitat i pensant per si mateix. L’esperit crític, la presa de consciència i l’autonomia personal i de raonament permeten que prengui decisions de salut personal i de seguretat.

Les competències personals de l’alumne reverteixen directament en les metes col·lectives. La sostenibilitat ecològica, així com la renovació constant de la societat i de les eines que fan la vida més fàcil, són conseqüència de les competències individuals i, alhora, forgen una millora global de les societats.

Al final de la segona ensenyança, el desenvolupament d’aquesta competència es manifesta a través de la resolució dels problemes fent ús del mètode científic sempre que sigui possible. Així, els alumnes han de distingir entre els problemes que han de ser resolts mitjançant el mètode científic i els que no poden serho. Al seu torn, han de fer preguntes pertinents i generar hipòtesis validables.

El desenvolupament de la competència científica implica la capacitat de transformar el llenguatge verbal en llenguatge matemàtic i viceversa. Aquesta transformació de llenguatges en ambdós direccions es posa de manifest en els procediments d’experimentació, en l’ús de proves científiques, en l’aplicació de principis i pràctiques, i en la comunicació de resultats.

Per resoldre problemes plantejats mitjançant l’ús del mètode científic, és necessari modelitzar i utilitzar la tecnologia apropiada. Al final de la segona ensenyança, la modelització es limita a analitzar i fer servir models ja existents, mentre que l’ús de la tecnologia es limita a utilitzar apropiadament aparells tecnològics i a crear sistemes tecnològics senzills.

Per al desenvolupament d’aquesta competència, és imprescindible fomentar actituds com l’interès per la ciència així com la capacitat creativa, d’iniciativa i d’esperit crític a l’hora d’explorar el coneixement existent. També és necessari fomentar la resiliència mitjançant l’acceptació de l’error com a font de coneixement i l’autoestima davant les dificultats. Finalment, cal fomentar la responsabilitat en qüestions ambientals.

Competència 4: Competència digital

Aquesta competència es refereix a la utilització segura de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement) per obtenir, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació així com per comunicar i participar en xarxes de col·laboració via Internet. La competència implica tres dimensions. Primer, comporta una alfabetització informàtica; és a dir, una comprensió del funcionament de les tecnologies: PC, programaris, càmeres digitals, telèfons mòbils, cercadors en xarxa, etc. Segon, implica una alfabetització informacional; és a dir, l’obtenció, la comprensió i la gestió de la informació i l’ús de les eines digitals que permeten accedir-hi. Tercer, suposa una alfabetització audiovisual; és a dir, un enriquiment dels mateixos aprenentatges amb la incorporació de mitjans tecnològics.

El desenvolupament de la competència digital es manifesta a través d’accions concretes de l’estudiant com l’ús de les tecnologies, o sigui, d’objectes, de vocabulari, de procediments i de tècniques. També, l’estudiant explora funcions noves i reconeix, en un context digital nou, el que ja sap fer en un context digital conegut. Així mateix, s’observen accions a l’hora d’emprar les TIC i les TAC, ja sigui quan explora com se soluciona una tasca, quan decideix quina és la tecnologia apropiada per resoldre problemes concrets i, finalment, quan aplica estratègies conegudes o creatives per a la resolució d’incerteses.

La competència digital necessita que l’alumne conegui la naturalesa, el rol i les possibilitats de les TIC i de les TAC en la seva vida diària, en la societat i en la seva vida escolar. Cal que es familiaritzi i utilitzi amb eficàcia les funcions principals de les eines disponibles per tractar dades i per emmagatzemar i gestionar informació. En aquest sentit, és imprescindible que discrimini les informacions a partir dels criteris de validesa i de fiabilitat. A més, cal que actuï segons les possibilitats de la comunicació digital i d’Internet evitant els riscos potencials de l’ús de la tecnologia i aplicant sempre els principis jurídics i ètics lligats a l’ús de les tecnologies.

La competència digital té una doble finalitat. D’una banda, assegurar el desenvolupament de les capacitats digitats al llarg de l’escolarització. D’altra banda, assegurar que l’estudiant disposa d’estratègies per continuar desenvolupant la competència al llarg de la vida. Ambdós finalitats convergeixen en el fet que l’estudiant justifiqui el propi pensament crític, expressi la pròpia creativitat i innovi mitjançant l’ús de les TIC i de les TAC. Per aquest motiu, cal fomentar la capacitat d’accedir als serveis d’Internet, per cercar-los i usar-los. Alhora,
cal fomentar en l’estudiant la capacitat d’usar la informació de manera crítica i sistemàtica, avaluant-ne la pertinença, diferenciant entre el que és real i el que és virtual, i establint vincles entre virtualitat i realitat. 

Finalment, també és imprescindible fomentar la capacitat de produir informació complexa i compartir-la mitjançant les tecnologies.

El desenvolupament de les capacitats s’acompanya del foment d’actituds com la responsabilitat, l’interès i el compromís. La responsabilitat es manifesta a través d’una actitud crítica i reflexiva vers la informació disponible. L’interès es posa de manifest a través de la recerca de noves tecnologies (programaris i instruments tecnològics) que contribueixin a la resolució eficaç de problemes. El compromís s’objectiva a través del respecte pel codi ètic d’Internet i la participació en comunitats i xarxes amb finalitats culturals, socials i estudiantils.

Competència 5: Competència cultural i artística

Aquesta competència es refereix a l’expressió de les idees, les experiències, els sentiments i les emocions a través de la música, les arts escèniques, la literatura i les arts visuals de forma creativa i amb sensibilitat estètica. Aquesta expressió necessita una comprensió de la pluralitat implícita en la nostra cultura i la nostra forma de pensar i de veure el món.

Aquesta competència comprèn dos dimensions. La primera, la dimensió cultural de tipus humanístic, consisteix a conèixer i comprendre la nostra cultura i la nostra forma de pensar i de veure el món per construir la nostra identitat individual dins d’una societat complexa, establint un diàleg entre ella i el sentiment de pertinença o d’identificació amb la cultura andorrana. La segona dimensió, la dimensió artística, consisteix a saber representar la pròpia visió de la realitat i expressar les pròpies idees, experiències i emocions a través de la paraula (literatura), el cos (arts escèniques), el so (música), la imatge (arts visuals i plàstiques), amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques.

Es tracta, per tant, d’una competència que facilita no només percebre, representar, assimilar i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art, de la cultura i del pensament, sinó també expressar-se i comunicar-se.

El desenvolupament d’aquesta competència consisteix, en primer lloc, a conèixer i comprendre la cultura i la història d’Andorra i d’Europa. Segon, a adquirir recursos sobre els mecanismes particulars d’expressió que fan servir la música, les arts escèniques, la literatura i les arts visuals i plàstiques. Tercer, a comprendre el funcionament d’aquests mecanismes d’expressió. Aquesta comprensió significa, d’una banda, analitzar críticament diferents manifestacions del patrimoni artístic andorrà i universal i, d’altra banda, imitar els mecanismes d’expressió utilitzats per altres artistes en les pròpies creacions. Aquests darrers dos aspectes són necessaris per desenvolupar en els alumnes la seva capacitat crítica i creativa. I quart, a apropiar-se del funcionament dels mecanismes d’expressió de les arts esmentats anteriorment i posar-los en pràctica per expressar-se. Gràcies al desenvolupament d’aquesta competència, l’alumne té una experiència de l’obra, personal i particular, que el capacita per apreciar-la i gaudir-ne.

Competència 6: Competència d’aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre es refereix a la capacitat de conduir el procés d’aprenentatge amb la finalitat de desenvolupar les pròpies potencialitats i el talent, i afavorint el desenvolupament al màxim de les pròpies possibilitats. Aquesta conducció del procés d’aprenentatge implica, d’una banda, esdevenir conscient dels propis coneixements i del que cal o es vol aprendre i, d’altra banda, saber com s’aprèn i com es gestionen de forma eficaç els processos d’aprenentatge.

Esdevenir conscient dels propis coneixements, del que cal aprendre i, sobretot, del que es vol aprendre, comporta un procés reflexiu que contribueix a afermar i a estructurar la identitat personal, social o cultural. Aquest procés reflexiu també ajuda la persona a reconèixer les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques.

Esdevenir conscient de com s’aprèn i com es gestionen de forma eficaç els processos d’aprenentatge permet organitzar, dirigir i avaluar amb propietat el procés d’aprenentatge; fixar els objectius de manera que siguin assolibles i realitzables; identificar la manera més òptima per aconseguir-los; i gestionar el temps amb eficàcia. Cal entendre l’eficàcia en la gestió d’aquests processos d’aprenentatge com la identificació i l’adopció dels mètodes i les tècniques que li són més beneficiosos en cada cas.

El desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre comporta, de manera paral·lela, aprendre a automotivar-se i guanyar confiança en si mateix; encaixar els errors, aprendre’n i afrontar l’adversitat per sortir-ne amb més fortalesa; assolir cada cop més eficàcia i autonomia en el procés d’aprendre a aprendre, i saber demanar suport quan sigui necessari.

El desenvolupament d’aquesta competència també afavoreix el desenvolupament del pensament creatiu, de la curiositat de fer-se preguntes, d’identificar i de plantejar una diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema, de prendre decisions de manera racional i crítica, utilitzant diverses estratègies i metodologies, i amb la informació de què es disposi.

Competència 7: Competència d’autonomia personal i d’emprenedoria

L’alumne ha d’haver adquirit elements i pautes que li permetin construir-se un futur i dur a terme autònomament projectes personals o professionals que li permetran realitzar-se com a persona així com també, a partir del coneixement de l’entorn laboral i socioeconòmic, inserir-se en la societat i en el mercat laboral.

Per desenvolupar aquesta competència, l’alumne necessita construir-se una identitat personal que li permeti fer créixer l’autoestima i la confiança en ell mateix. Segons la pròpia personalitat, actua i tria amb coneixement de causa, sabent el que vol i per a què lluita. També genera idees noves i raona amb lògica, cosa que li permet abordar projectes personals i professionals, i acceptar prendre riscos necessaris, aprofitant les ocasions que se li presenten.

A la vegada, és capaç de reconduir un projecte amb resiliència i a partir de l’acceptació d’errors. Finalment, l’estudiant demostra que té les eines per jutjar i prendre decisions que li arribaran al llarg de la vida, tant en l’àmbit personal com professional. D’altra banda, per aconseguir fixar-se i dur a terme reptes personals i professionals, és necessari que l’estudiant disposi d’unes certes actituds com la motivació per engegar qualsevol projecte, la responsabilitat, l’autocrítica i la resiliència per reconduir un projecte al llarg de la vida, la perseverança, la creativitat i l’optimisme, que li permetin dur a terme els seus objectius. També estableix i pren consciència dels seus propis valors i de les conseqüències dels seus actes per emmarcar les seves decisions en uns principis ètics.

El coneixement de les seves pròpies habilitats personals condueix l’estudiant a un desenvolupament del seu potencial i de la seva autonomia dins el marc dels seus valors, cosa que li permetrà emprendre accions personals i professionals en la constant evolució econòmica i social a la qual la societat andorrana està immersa.

Àrea de ciències físiques i de la natura:

Document d'orientació del programa

Programa de ciències físiques i de la natura

Àrea de ciències socials:

Document d'orientació del programa

Programa de ciències socials

Àrea d'educació física:

Document d'orientació del programa

Programa d'educació física

Àrea d'educació musical:

Document d'orientació del programa

Programa d'educació musical

Àrea d'educació visual i plàstica:

Document d'orientació del programa

Programa d'educació visual i plàstica

Àrea de llengües i literatures:

Document d'orientació del programa

Programa de llengües i literatures

Programa de llengüa anglesa

Àrea de matemàtiques:

Document d'orientació del programa

Programa de matemàtiques

Àrea de tecnologia:

Document d'orientació del programa

Programa de tecnologia

Àrea transversal:

Programa àrea transversal

A la segona ensenyança, les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa s’aprenen de forma sistemàtica mitjançant un professor especialista de cadascuna de les llengües.

Les àrees de matemàtica, ciències humanes i socials, ciències físiques i de la natura, tecnologia, educació musical i artística i educació física i esportiva es vehiculen en llengua catalana, castellana o francesa, la mateixa en tot el nivell educatiu.

Procediment

Formulari d’inscripció escolar

Per a més informació

Escola Andorrana de segona ensenyança on vulgueu inscriure el vostre fill o filla

Els alumnes que superen la segona ensenyança reben el títol de graduat en segona ensenyança.

L’obtenció del graduat en segona ensenyança permet la continuació d’estudis de batxillerat, de formació professional o la incorporació al món laboral.