Font de la plaça Creu Blanca

Font pública de granit típica dels anys cinquanta, que fou instal·lada l’any 1954 molt a prop de la plaça Creu Blanca d’Escaldes (actualment es troba a la plaça de l’Esbart Santa Anna).*).

Es tracta d’un element que, per la seva condició, es pot considerar tant arquitectònic com escultòric. Està tallat en un sol bloc i constituït per una pica semicircular i per un plafó arrodonit en la part superior, proveït de dues aixetes metàl·liques, una per a l’aigua calenta i l’altra per a la freda. Com que és una font adossada brolla en un sol pla. Els condicionaments de la seva ubicació li treuen una mica de protagonisme en el paisatge urbà de la plaça.

És una font de tipus artesanal i de tradició local que presenta unes formes que es repeteixen en altres exemplars del Principat.

Originàriament tenia una funció principalment utilitària (servia per satisfer algunes de les necessitats bàsiques de l’home: beguda, higiene personal, etc.). Actualment aquesta funció ha quedat relegada a un segon terme i hi predomina la funció decorativa. És a dir, que s’ha convertit, malgrat la seva senzillesa, austeritat i poca alçada, en una obra artística que decora l’espai urbà. Cal assenyalar que durant l’hivern no hi brolla aigua perquè se’n tanca el pas per evitar que es gelin les conduccions.

Les fonts són elements de competència comunal i per això els comuns les han de proporcionar, finançar i mantenir. La instal·lació d’una font requereix un projecte tècnic complex llevat que es construeixi aprofitant un brollador natural.

La concepció del patrimoni cultural com a patrimoni monumental pot fer-nos perdre els nexes efectius amb la realitat quotidiana que configurava les formes de vida dels nostres predecessors. Les fonts han suposat eixos efectius de la vida col·lectiva (punts de trobada i punts de referència). Des de sempre els homes s’han congregat al voltant dels brolladors i els corrents d’aigua i totes les grans civilitzacions han nascut i s’han desenvolupat al costat dels grans rius. No és d’estranyar doncs, que l’aigua i l’artifici que la presenta al consumidor, la font, hagin entrat dins del món simbòlic de l’home, dels seus ritus, cultes i creences, buscant una utilitat pràctica.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra