Església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria

Església originàriament romànica, molt reformada, i que de l’antic temple conserva el campanar d’estil llombard. Aquest és una torre de planta quadrada, feta amb un aparell ben ordenat de blocs de pedra de mides regulars. Consta de tres pisos amb finestres geminades; a la part superior té un fris d’arcuacions cegues. La coberta és a quatre vessants.

Entre els segles XVII i XVIII es va modificar la nau, i l’absis va passar a ser de planta quadrangular. Entre 1939 i 1940 es va enrunar l’antiga nau i se’n va aixecar una de nova. La nova façana es va bastir seguin el corrent de l’arquitectura de granit. La darrera modificació, de l’any 1974, va consistir en ampliar la nau tot canviant-ne l’eix d’orientació.

Resultat de les anteriors modificacions en l’actualitat l’edifici té una nau rectangular orientada seguint l’eix nord-sud, amb el que era l’antiga nau als peus, i sense l’actual absis destacat a l’exterior. Conserva com a façana principal la que es va aixecar al principi dels anys quaranta, de manera que la façana queda paral·lela a l’eix del llomar, orientada a l’oest, de cara a l’avinguda Verge de Canòlic; segueix les premisses de l’arquitectura de granit, amb el parament fet amb blocs irregulars, amb sanefes de blocs rectangulars disposats a trencajunt en els angles; al centre destaca la porta d’entrada amb arc de mig punt, amb un emmarcat arrebossat i amb vitralls a la part superior.

L’interior té una sola nau, amb altars i una capella laterals i destaca, als peus, l’antic absis d’època barroca. L’absis actual està decorat amb vitralls de colors.

Acull dues imagens romàniques, una de la Verge del Remei i l’altra de la Mare de Déu de Canòlic, a més de dos retaules barrocs i una escultura de Crist a la creu, també d’època barroca.