Modelización urbana para la planificación energética: el caso de Escaldes-Engordany

(CAT) El canvi climàtic té les característiques d'un problema sorgit de l'acció col·lectiva a escala mundial, ja que la majoria de les emissions s'acumulen en el temps i combinen globalment. En les últimes dècades, la variació climàtica ha causat impactes en els sistemes naturals i humans en tots els continents i oceans, el que evidencia la sensibilitat dels mateixos als seus efectes. Per fer front a aquesta situació, es requereixen respostes cooperatives i generalitzades per mitigar de manera eficaç les causes i abordar possibles conseqüències. L'eficàcia d'aquestes accions pot millorar-se mitjançant mesures complementàries en els diferents àmbits i nivells. Hi ha una innegable relació entre la reducció d'emissions i la reforma del sector energètic, essent aquest últim el causant de gran part de les emissions antropogèniques alliberades a l'atmosfera. De manera que, es considera indispensable per al desenvolupament futur establir noves pautes de desenvolupament lligades a l'ús de l'energia, repensant completament la seva cadena de producció, distribució i consum, analitzant les possibilitats reals de reducció d'impacte en cadascuna de les etapes. La recerca d'alternatives orientades al desenvolupament sostenible, sense comprometre els recursos ni l'ambient circumdant, s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la problemàtica energètica actual. En aquest escenari, els governs locals i les empreses de serveis públics d'energia s'estan centrant cada vegada més en el desenvolupament d'estratègies d'eficiència energètica pels edificis, com un component clau en els plans de reducció d'emissions i en les estratègies de subministrament d'energia. Per donar suport a la planificació en aquest àmbit, s'estan desenvolupant diferents experiències orientades a generar una metodologia capaç de processar la informació urbana existent i tornar-la en forma de models comprensibles que puguin ser utilitzats en la presa de decisions. En aquest document es presenta una experiència de treball sobre un cas d'estudi a Andorra, que proposa una metodologia de recull de dades, processament i construcció d'arquetips per establir les bases de la construcció d'un model energètic d'edificis urbans. Atesa la voluntat de perfeccionar aquesta metodologia i replicar-la en altres nuclis urbans, es posa especial èmfasi en definir criteris de treball i identificar barreres i oportunitats sorgides durant el procés. (SPA) El cambio climático tiene las características de un problema surgido de la acción colectiva a escala mundial, puesto que la mayoría de las emisiones se acumulan en el tiempo y combinan globalmente. En las últimas décadas, la variación climática ha causado impactos en los sistemas naturales y humanos en todos los continentes y océanos, lo que evidencia la sensibilidad de los mismos a sus efectos. Para hacer frente a esta situación, se requieren respuestas cooperativas y generalizadas para mitigar de manera eficaz las causas y abordar posibles consecuencias. La eficacia de estas acciones puede mejorarse mediante medidas complementarias en los distintos ámbitos y niveles. Existe una innegable relación entre la reducción de emisiones y la reforma del sector energético, siendo este último el causante de gran parte de las emisiones antropogénicas liberadas a la atmósfera. De esta forma, se considera indispensable para el desarrollo futuro establecer nuevas pautas de desarrollo ligadas al uso de la energía, repensando completamente su cadena de producción, distribución y consumo, analizando las posibilidades reales de reducción de impacto en cada una de las etapas. La búsqueda de alternativas que se orienten al desarrollo sostenible, sin comprometer los recursos ni el ambiente circundante, se ha convertido en una de las principales preocupaciones de la problemática energética actual. En este escenario, los gobiernos locales y las empresas de servicios públicos de energía se están centrando cada vez más en el desarrollo de estrategias de eficiencia energética para los edificios, como un componente clave en los planes de reducción de emisiones y en las estrategias de suministro de energía. Para respaldar la planificación en este ámbito, se están desarrollando distintas experiencias orientadas a generar una metodología capaz de procesar la información urbana existente y devolverla en forma de modelos comprensibles que puedan ser utilizados en la toma de decisiones. En este documento se presenta una experiencia de trabajo sobre un caso de estudio en Andorra, que propone una metodología de recabado de datos, procesamiento y construcción de arquetipos para sentar las bases de la construcción de un modelo energético de edificios urbanos. Dada la voluntad de perfeccionar esta metodología y replicarla en otros núcleos urbanos, se pone especial énfasis en definir criterios de trabajo e identificar barreras y oportunidades surgidas durante el proceso. (ENG) Climate change is a problem produced by collective action on a global scale, since the emissions accumulate over time and combine globally. In the last decades, climate variation has impacted both natural and human systems, which demonstrates their sensitivity. To cope with this situation, cooperative and generalized responses are required to mitigate the causes and adapt to the consequences. An action's efficiency can be improved by complementary measures in different areas and levels. There is an undeniable relation between the reduction of emissions and the energy system reform, as vast majority of the anthropogenic emissions is the result of burning fossil fuels. It is considered essential for future development of society to establish new guidelines linked to the use of energy, rethinking the chain of energy production, distribution, and consumption, in order to reduce the impact of each stage. One of the primary concerns of the current energy problem is the discovery of sustainable alternatives that do not compromise on natural resources, nor the environment. With this in mind, local governments and public utility companies are increasingly focusing on strategies for energy efficiency in buildings, as a key component in emission reduction plans and energy supply strategies. Different experiments are being developed to support energy planning on urban scale, involving the application of methodologies that process existing urban information and build models that can be used in decision-making. This document presents a case study in Andorra and proposes a workflow for data collection, treatment, and the construction of archetypes. The intention is to build the foundations for constructing Urban Building Energy Models (UBEM) that contribute to explain the behavior of energy consumption and to predict reactions. The main purpose of this research is to identify the barriers and opportunities to improve the workflow, and to define criteria to make it applicable in other urban centers.