La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats de diferents estudis

(CAT) L'article sintetitza els plantejaments, metodologies i anàlisis de tres recerques sociolingüístiques sobre la realitat andorrana, posteriors al Pla d'andorranització iniciat a la dècada dels 70. Es tracta de dos treballs de tesis fets amb finalitats acadèmiques i dels resultats d'una enquesta sociològica. Tenen objectius, metodologies i conclusions força diferents. Així, s'hi exposa la tesi de l'alemany Volker Lixfeld (1982) sobre les llengües d'Andorra, i de Pere Notó (UAB, 1983), sobre la realitat psicosociolingüística del sector educatiu, i reprèn aspectes interessants de l'enquesta feta per Boix, E. i Farràs, J. el febrer de 1992 als infants i joves d'escoles andorranes. Les accelerades transformacions demogràfiques, econòmiques i socials del país fan de teló de fons, i contextualitzen tot el període que abasten aquests recerques. (ENG) This article brings together the approaches and concerns, methodologies and analyses of three pieces of sociolinguistic research on the linguistic state of affairs in Andorra, subsequent to the Pla d'andorranització (Andorranisation Plan) initiated in the seventies. These are two academic theses and the results of a sociological survey. These three pieces of work have quite different objectives and methodologies and draw quite different conclusions. German Volker Lixfeld (1982) produced a thesis on the languages of Andorra, and Pere Notó (Universitat Autònoma de Barcelona, 1983) wrote his thesis on the psycho-sociolinguistic situation in the educational sector, and finally there are the interesting aspects examined in the survey by Emili Boix and Jaume Farràs carried out in 1992 on children and young people attending Andorran schools. The fast-moving demographic, economic and social changes in the country provide the background to these studies.