Una font històrica desconeguda: el cadastre andorrà

(CAT) Els estudis sobre els cadastres contemporanis consten d'una llarga tradició a Europa. La informació sobre la propietat de caràcter global ha atret l'atenció de molts historiadors, alhora que ha suscitat nombroses polèmiques sobre la seva fiabilitat. En canvi, a Andorra l'existència d'un Cadastre de principis del segle xx no ha despertat gaire interès entre la majoria d'historiadors del Principat. Potser la cronologia (el nucli del Cadastre s'elaborà el 1910), l'aparent manca d'un criteri únic en la confecció o el seu caràcter fiscal han despertat certes reticències vers aquesta font. En aquest article pretenem superar aquests prejudicis mitjançant la comprensió i la crítica documental del Cadastre, i alhora potenciar-ne l'estudi a través d'una mostra de les possibilitats que ens pot oferir. (SPA) El estudio de catastros contemporáneos tiene una larga tradición en Europa. La información sobre la propiedad de carácter global ha llamado la atención de muchos historiadores, y ha suscitado numerosas polémicas sobre su fiabilidad. En Andorra, la existencia de un Catastro de principios del siglo XX no ha despertado interés entre los historiadores. Puede ser que su cronología (el núcleo del Catastro se realiza en el año 1910), la aparente falta de un criterio único en la confección y su carácter fiscal ha comportado reticencias sobre la fuente. El artículo pretende superar los prejuicios, mediante su compresión, la crítica documental y también potenciar su estudio mediante una muestra de las posibilidades que puede ofrecer. (FR) En Europe, les études sur les cadastres contemporains font l'objet d'innombrables recherches depuis très longtemps. L'information dégagée sur la propriété, dans son ensemble global éveille l'intérêt de beaucoup d'historiens ainsi qu'elle suscite de nombreuses polémiques à propos de sa fiabilité. Par contre, en Andorre l'existence d'un cadastre qui date du début du XXe siècle n'a pas intéressé grand nombre d' historiens de l'Andorre. C'est peut-être sa chronologie (le noyau du cadastre se situe en 1916), ou bien l'absence d'un fil conducteur lors de son élaboration, ou son caractère fiscal, ce qui provoquent certaines réticences vis-à-vis de cette source. Le but de cet article est de surmonter ces préjugés moyennant la compréhension et la critique documentaire, et parallèlement de développer son étude à travers l'échantillon de possibilités qu'elle peut nous offrir.