Impacte demogràfic de la immigració

(CAT) La immigració, com a factor demogràfic, influeix en la societat receptora de forma direc- ta i indirecta: de forma directa afecta el creixement de la població a través dels mateixos immigrants que entren al país, i de forma indirecta repercuteix en els components de la dinàmica natural de la població. El factor clau del creixement demogràfic del país ha estat l'aportació directa de la immigració que, en relació amb el volum de població, ha resultat d'importància cabdal. La contribució especial de la immigració al creixement de la població andorrana es deriva de la mateixa estructura de la població immigrant, integrada majori- tàriament per joves, en edat de treballar i de procrear. Amb el decurs del temps, els immigrants també han envellit, com la resta de la població i, per compensar el procés d'envelliment, els fluxos migratoris han tendit a ser continus en el temps, amb la incorporació de noves onades d'orígens diferents. D'altra banda, els fluxos migratoris s'han complementat amb l'arribada d'immigrants temporals. A tall d'e- xemple, la temporada d'hivern 2006-2007, només les persones nascudes a l'Argentina ja van obtenir 1.445 permisos de treball temporal, la majoria lligats al món de l'esquí. Aquest capítol ha de significar una reflexió sobre la consistència de les estadístiques demo- gràfiques que s'utilitzen amb més freqüència, com els efectius totals, els naixements, les defuncions i els saldos migratoris. Actualment, el Ministeri d'Interior, a través del Departa- ment d'Immigració, ofereix estadístiques de població amb una publicació anual que es va iniciar el 1977. Les fonts que s'utilitzen per a l'elaboració del recull d'Estadístiques de Població del Principat d'Andorra provenen dels censos de població dels comuns i del Registre Civil. Els comuns són els responsables de registrar la població resident i el criteri que utilitzen és el de residència de dret. D'acord amb la informació dels censos comunals, s'identifica immigrant amb estranger amb permís de residència al país, no temporal, sense entrar a analitzar les diverses tipologies de permisos de residència i/o treball que s'atorguen als estrangers. És a dir, les dades del cens inclouen les persones que resideixen legalment al país i que, per tant, estan donades d'alta als comuns. No s'hi inclouen ni els treballadors temporers ni els tre- balladors fronterers. El recull d'Estadístiques de Població no conté informació referida al món del treball, ja que l'administració no disposa d'informació oficial relativa a la població activa, a la població ocupada, a les relacions laborals ni a l'atur. Per aquesta raó, la informació sobre el món laboral queda limitada a les dades que proporciona la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), referides exclusivament als seus afiliats, amb les limitacions que això comporta. L'obtenció de xifres homogènies presenta certa dificultat, ja que els canvis legislatius fan variar el criteri de nacionalitat i, per tant, l'adscripció d'una sèrie de persones als diversos grups nacionals, en funció de com han estat considerades en cada moment de la seva vida pel marc legislatiu. A tall d'exemple, les darreres lleis de nacionalitat han afavorit que s'incloguin com a andorrans tots els nascuts a Andorra, amb independència de la nacio- nalitat dels pares. Aquest fet altera l'estudi demogràfic dels grups nacionals estrangers, amb referència a la composició per edats. Aquesta distorsió no es produeix quan s'estu- dien les taxes de natalitat i fecunditat, en què es té en compte la nacionalitat de la mare i no la del fill.