Fluxos migratoris durant el segle XX

(CAT) La migració és un moviment territorial de la població que desarrela temporalment o definitivament les persones del seu lloc d'origen -emigració- per introduir-les en un altre país o regió -immigració-. Les causes de les migracions poden ser diverses, però en el cas de les migracions del segle XX a Andorra, han estat determinades, majoritàriament, per motius econòmics. A les acaballes del segle XIX i durant les primeres dècades del XX, les condicions de vida del país van determinar que s'establís un corrent emigratori d'Andorra cap a Espanya i França. Durant aquest període, Andorra, com la resta dels Pirineus, es veia obligada a expulsar els seus excedents demogràfics. El fenomen de l'emigració compensava, de forma espontània, els desequilibris existents entre la població i els recursos disponibles. Transitòriament, la construcció d'infraestructures realitzades durant la primera meitat dels anys trenta del segle XX , va atreure treballadors espanyols i va compensar l'èxode que patia el país. Com a conseqüència dels conflictes bèl·lics dels països del nostre entorn, el país va esdevenir punt de concentració de nombrosos exiliats, que van contribuir a mantenir un saldo immigratori positiu, que perdurarà fins a l'actualitat. A partir de la segona meitat del segle XX , l'obertura econòmica d'Andorra porta aparellada l'establiment de fluxos migratoris d'origen netament econòmic. Amb el desenvolupament del sector turístic es formen nous fluxos migratoris integrats per treballadors i emigrants retornats que es beneficien de les noves circumstàncies del país. Té lloc, fins als anys noranta, un procés d'expansió econòmica que determina l'afluència d'una immigració més massiva. Però, a partir de final de segle, s'observa una reducció del dinamisme que 'havia mantingut en anys anteriors. Per tant, es redueix la incorporació de mà d'obra estrangera, tot i que l'atracció de treballadors procedents de l'exterior continua apareixent com un tret rellevant de la base econòmica del país.