El guardó va néixer l’any 2008 com a homenatge al jove economista andorrà Antoni Calvó Armengol, mort l’any 2007 als 37 anys. El Sr. Calvó, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Barcelona School of Economics, i va deixar contribucions acadèmiques molt destacades en l’àmbit de l’economia social.
El premi internacional Calvó Armengol l’atorguen cada dos anys el Govern d’Andorra i la Barcelona School of Economics a un investigador en economia, o altres ciències socials, de menys de 40 anys, que hagi contribuït a la comprensió de les estructures socials i les seves implicacions en les interaccions econòmiques. El premi, que inclou una dotació en efectiu de 30.000 €, reconeix els assoliments científics excepcionals de la persona guardonada.
9A EDICIÓ DEL PREMI CALVÓ ARMENGOL (2025)
Aquesta novena edició del premi internacional Calvó Armengol distingeix el professor Johannes Christopher Stroebel.
El guanyador és professor al David S. Loeb de Finances a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York. Va obtenir el doctorat en Economia a la Universitat de Stanford i la llicenciatura a la Universitat d'Oxford. Ha rebut el Premi Fischer Black de l'American Finance Association, una beca de recerca Sloan i una beca Carnegie.
El Dr. Stroebel ha fet contribucions pioneres a la nostra comprensió de com les xarxes socials, les creences i les interaccions configuren els resultats econòmics i financers. Un tema central del seu treball és mostrar com les connexions socials influeixen en les expectatives i les decisions individuals. Una de les contribucions més importants és la construcció i la publicació de l'Índex de Connectivitat Social, una mesura àmpliament utilitzada dels vincles socials entre àrees geogràfiques basada en dades de Facebook. Aquest conjunt de dades s'ha convertit en una eina estàndard en la recerca sobre xarxes i ha permès nous treballs sobre temes com el comportament d'inversió, els fluxos comercials, les infraestructures urbanes i la propagació geogràfica de malalties. En treballs recents, Stroebel ha utilitzat dades de xarxes socials per estudiar la integració dels refugiats sirians a Alemanya, demostrant que els resultats socials difereixen dràsticament entre llocs i estan configurats per la dinàmica de les xarxes locals en lloc de per les característiques fixes dels migrants o nadius.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc durant el mes de juny del 2026.
Antoni Calvó Armengol va néixer el 1970 a Escaldes-Engordany. Fou antic alumne del Lycée Comte de Foix. Va estudiar enginyeria a París, a l’École Polytechnique (1992) i a l’École Nationale des Ponts et Chaussées (1994) i enginyeria superior a de Caminos, Canales y Puertos a la Universidad Politécnica de Madrid (1994).
Posteriorment, l’any 2000, va fer un doctorat en Economia a la Universitat Pompeu Fabra i a l’École Nationale des Ponts et Chaussées en el marc d’un programa doctoral de doctorat europeu.
El curriculum vitae d’Antoni Calvó Armengol il·lustra el seu dinamisme en l’àmbit de l’economia social com a professor i com a investigador prolífic i innovador, tant a França i a Espanya com al món anglosaxó.
Va ser professor al Departamento de Economía de la Universidad Carlos III de Madrid (2000-2002), a l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique a París (1998-1999) i a l’Université des Sciences Sociales de Toulouse (2004-2006).
Els darrers anys va ser professor (ICREA) Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Barcelona Graduate School of Economics. Malgrat les nombroses ofertes, sempre va voler que fos la seu de la seva trajectòria acadèmica internacional.
La seva tasca d’editor i avaluador de les principals revistes científiques tant a Europa com a Amèrica del Nord indica l’impacte de les contribucions acadèmiques i l’abast del reconeixement que va assolir en el camp de l’economia social.
En aquest sentit, cal destacar el premi Jove Economista, atorgat per l’Associació Europea d’Economia (European Economia Association) l’any 1999.
Tal com recorda la Barcelona School of Economics, Antoni Calvó Armengol és un investigador “àmpliament considerat com un dels principals teòrics de la seva generació, i era conegut pel seu treball a les xarxes socials. Va deixar enrere un gran conjunt d’articles que han tingut un impacte durador en el seu camp, incloent el treball a les xarxes socials i els mercats laborals que demostren com es poden explicar els patrons d’ocupació i els salaris a l’hora de tenir en compte l’intercanvi d’informació laboral a través de les xarxes”.
Com a mostra d’aquest llegat, l’extensa bibliografia d’Antoni Calvó Armengol (al final d’aquest web) ha estat recollida per la Biblioteca Nacional d’Andorra i completada en col·laboració amb la Barcelona School of Economics (BSE). Conté els seus treballs per ordre cronològic a fi de poder resseguir l’originalitat i l’evolució del pensament de l’investigador al llarg de la seva trajectòria.
En la seva pàgina web, Antoni Calvó Armengol va incloure-hi els seus treballs acadèmics en curs (recerques, publicacions, ensenyaments), però també elements per donar a conèixer Andorra al món. En el marc de les publicacions sobre Andorra, destaca “La Crema: A Case Study in Mutual Fire Insurance”, (“La crema: un cas d’estudi d’una mútua contra incendi”), que va escriure per a una prestigiosa revista americana i en què estudiava els paràmetres de viabilitat d’aquest sistema d’ajuda tradicional per a casos d’incendi.
Com a expressió de la seva ètica personal, Antoni Calvó Armengol va afegir també en aquest espai una selecció de cites del Manual digest, així com reflexions de fons que guiaven el seu pensament: On declining standards.
Amb la voluntat de servir el seu país, Antoni Calvó Armengol va representar el Principat d’Andorra com a ambaixador extraordinari i plenipotenciari a la República Portuguesa (del 27 de juny del 2001 al 18 de juliol del 2007) i a la Confederació Helvètica (del 25 de gener del 2006 fins a la seva defunció), i com a representant permanent a l’Oficina de les Nacions Unides i a les altres organitzacions internacionals a Ginebra (del 18 de juliol del 2007 fins a la seva defunció).
Antoni Calvó Armengol ens va deixar de manera sobtada l’any 2007, als 37 anys.
L’originalitat i l’impacte de la seva empremta queden reflectits en una emotiva necrològica escrita el 6 de novembre del 2007 per Andreu Mas-Colell i Salvador Barbera, ambdós professors de la Barcelona School of Economics i catedràtics d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra: “Antoni Calvó, el fulgor de la investigación”.
En citarem un extracte: “Como ciudadano de una tierra pequeña pero abierta, supo recoger lo mejor de todos los países y tradiciones que confluyeron en él. La referencia francesa le llevaba a lecturas poco comunes en otros economistas, su formación de ingeniero se complementaba con una amplia gama de referentes en sociología y filosofía, y todo ello convergía en una especial sabiduría para seleccionar sus temas de investigación. Había hecho suyo el estudio de las redes de conexión social y de su papel económico y eso le permitía poner en juego aquellos intereses y capacidades especiales, convirtiéndose así en uno de los autores más importantes en estos temas, hoy tan pujantes. Toni era un maestro deseado. Consciente de la importancia de formar estudiantes, dirigía con éxito y gusto un número creciente de tesis doctorales, y ya estaba haciendo escuela. Su presencia atraía a investigadores y coautores de todo el mundo. El futuro académico de la economía en Barcelona y en España no será el mismo sin él. Su ausencia se notará durante muchos años, aunque sus amigos y colegas mantendremos vivos su espíritu y su memoria.”
Convocatòria 2025
Convocatòria 2025 tancada. La propera convocatòria serà l’any 2027.
9A EDICIÓ DEL PREMI CALVÓ ARMENGOL (2025)
Aquesta novena edició del premi internacional Calvó Armengol distingeix el professor Johannes Christopher Stroebel.
El guanyador és professor al David S. Loeb de Finances a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York. Va obtenir el doctorat en Economia a la Universitat de Stanford i la llicenciatura a la Universitat d'Oxford. Ha rebut el Premi Fischer Black de l'American Finance Association, una beca de recerca Sloan i una beca Carnegie.
El Dr. Stroebel ha fet contribucions pioneres a la nostra comprensió de com les xarxes socials, les creences i les interaccions configuren els resultats econòmics i financers. Un tema central del seu treball és mostrar com les connexions socials influeixen en les expectatives i les decisions individuals. Una de les contribucions més importants és la construcció i la publicació de l'Índex de Connectivitat Social, una mesura àmpliament utilitzada dels vincles socials entre àrees geogràfiques basada en dades de Facebook. Aquest conjunt de dades s'ha convertit en una eina estàndard en la recerca sobre xarxes i ha permès nous treballs sobre temes com el comportament d'inversió, els fluxos comercials, les infraestructures urbanes i la propagació geogràfica de malalties. En treballs recents, Stroebel ha utilitzat dades de xarxes socials per estudiar la integració dels refugiats sirians a Alemanya, demostrant que els resultats socials difereixen dràsticament entre llocs i estan configurats per la dinàmica de les xarxes locals en lloc de per les característiques fixes dels migrants o nadius.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc durant el mes de juny del 2026.
Premis concedits amb anterioritat
Vuitena edició del premi internacional Calvó Armengol (2024): Benjamin Moll
És un macroeconomista que basa la seva investigació en la comprensió de les desigualtats dins i entre els països. La seva feina persegueix avançar en dos àrees de recerca principals: per què alguns països són molt més pobres que altres? I com impacten les enormes disparitats entre ingressos i riquesa en la macroeconomia i la política macroeconòmica?
Setena edició del premi internacional Calvó Armengol (2022): Stefanie Stantcheva
Professora d’economia a la Harvard University i fundadora del Social Economic Lab. El seu treball se situa principalment en l’estudi de les polítiques públiques en l’economia, l’economia del treball, la macroeconomia i l’organització industrial. La seva recerca es basa en dos grans àrees: els efectes dinàmics de la política de taxes a llarg termini i l’economia social, que permet interpretar la manera en què les persones veuen les polítiques econòmiques basant-se en fenòmens socials concrets.
Sisena edició del premi (2020)Benjamin Golub, vinculat a la Harvard University en el moment de concessió del premi.
Cinquena edició del premi (2018) Melissa Dell, vinculada a la Harvard University en el moment de concessió del premi.
Quarta edició del premi (2016) Matthew Gentzkow, vinculat a la Stanford University en el moment de concessió del premi.
Tercera edició del premi (2014) Raj Chetty, vinculat a la Harvard University en el moment de concessió del premi.
Segona edició del premi (2012) Roland Fryer, vinculat a la Harvard University en el moment de concessió del premi.
Primera edició del premi (2010) Esther Dufloeconomista del Massachussets Institute of Technology –en el moment de concessió del premi– guanyadora de la primera edició del premi que ha estat condecorada l’any 2020 amb el premi Nobel d’Economia i s’ha convertit en la persona més jove que ha rebut aquest guardó i la segona dona que l’obté.