El dinamisme de l’economia andorrana genera més ingressos públics sense augmentar els tipus impositius

La pressió fiscal d’Andorra s’ha situat en el 28,4% del Producte Interior Brut (PIB) l’any 2025, un augment de 0,9 punts percentuals respecte de l’any anterior. Aquesta evolució no respon a un increment generalitzat dels impostos ni de les cotitzacions socials, sinó principalment al bon comportament de l’economia andorrana, que ha registrat un creixement significatiu de l’activitat, de l’ocupació, dels beneficis empresarials i de les transaccions econòmiques.

La pressió fiscal es defineix com el conjunt dels impostos directes i indirectes i de les cotitzacions socials en relació amb el PIB nominal. Durant el 2025, el PIB nominal ha augmentat un 6,6%, mentre que la recaptació derivada d’impostos i cotitzacions ho ha fet en un 10%. Aquesta diferència explica l’increment de la ràtio de pressió fiscal observada enguany.

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha valorat positivament les dades que aporten riquesa per a les arques públiques i permeten invertir aquesta recaptació en polítiques públiques per reforçar l’Estat del benestar, que repercuteix directament en benefici de la societat.

L’anàlisi detallada dels ingressos evidencia que aquest augment està estretament vinculat a la intensificació de l’activitat econòmica, especialment en el sector immobiliari, i l’augment del nombre de persones de rendes altes, però no a una major càrrega fiscal per als residents.

Les darreres modificacions d’impostos aplicades al sector immobiliari expliquen gran part de l’augment de la pressió fiscal. En concret, l’impost a la inversió estrangera en immobles, introduït al 2024, ha generat 19,2 milions d’euros; 41,2% més que el 2024. Es tracta d’un tribut suportat íntegrament per persones no residents.

També les darreres modificacions a l’alça dels tipus impositius sobre les plusvàlues immobiliàries, particularment per les transaccions fetes en un període de menys de 2 anys, i les operacions dels no residents, han contribuït a que l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries hagi augmentat significativament, arribant als 39,3 milions d’euros; 56,5% més que l’any anterior.

Addicionalment, l’elevat volum d’operacions immobiliàries ha provocat un increment de la recaptació provinent de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), el qual ha assolit una recaptació de 17,7 milions d’euros; 52,4% més que l’any anterior. Aquesta recaptació es desglossa en 2/3 parts a càrrec dels comuns i la resta pel govern.

D’altra banda, l’impost de societats ha incrementat la seva recaptació en 33,6 milions d’euros, assolint els 141 milions d’euros; un 31% més que l’any anterior. Aquesta evolució s’explica pels bons resultats empresarials, així com per l’entrada en vigor del tipus mínim efectiu del 3%.

Així mateix, l’IRPF ha aportat 14 milions d’euros addicionals, un 20% més que el 2024, fins a 82,3 milions d’euros, com a conseqüència de l’increment de la massa salarial, i en particular, de l’augment del l’aportació provinent dels contribuents amb les rendes més elevades. Finalment, l’IGI ha registrat un augment de la recaptació de 20,8 milions d’euros, registrant 185,7 milions d’euros; un 12,5% més que l’any anterior.

Una fiscalitat estable per als residents

És important remarcar que l’increment de la pressió fiscal no és conseqüència d’un augment dels tipus impositius aplicats als residents. En aquest sentit, durant el 2025 no s’han incrementat els tipus de l’IRPF, i tampoc s’han augmentat els tipus generals de l’Impost de Societats aplicables a les empreses residents. De la mateixa manera, s’han mantingut les cotitzacions a la Seguretat Social i s’han mantingut els tipus de l’IGI.

Per tant, l’augment de la pressió fiscal no s’ha produït perquè els ciutadans o les empreses hagin pagat impostos més elevats, sinó perquè l’economia andorrana ha generat més activitat, més ocupació, més beneficis empresarials i un major nombre de transaccions.

La pressió fiscal del 2025 és, en definitiva, el reflex d’una economia que creix i crea riquesa. L’increment registrat respon essencialment al dinamisme econòmic del país i no a una major càrrega tributària sobre les famílies i les empreses andorranes.