Espot defensa al Fòrum de París per la Pau una acció climàtica basada en la cooperació, la transparència i els resultats

El cap de Govern, Xavier Espot, ha participat aquest dimarts en la novena edició del Fòrum de París per la Pau, on ha intervingut en la taula rodona “Davant l’emergència climàtica: què pot aconseguir la cooperació?”. Durant la seva intervenció, Espot ha defensat la necessitat de reforçar la cooperació internacional per accelerar l’acció davant el canvi climàtic i ha subratllat que, per a Andorra, «l’acció climàtica no és una opció. És una responsabilitat».

Espot ha compartit taula rodona amb María Fernanda Espinosa, directora executiva de GWL Voices for Change and Inclusion, expresidenta de l’Assemblea General de les Nacions Unides i exministra d’Afers Exteriors de l’Equador, i amb Abhijit Banerjee, professor d’Economia del Massachusetts Institute of Technology (MIT), cofundador i codirector de J-PAL i guardonat amb el Premi Nobel d’Economia el 2019. La sessió ha estat moderada per Minh-Thu Pham, cofundadora i directora executiva de l’Starling Institute, investigadora no resident del Carnegie Endowment for International Peace i professora de la Princeton School of Public and International Affairs.

El cap de Govern ha recordat l’especial vulnerabilitat dels territoris de muntanya davant l’augment de les temperatures, la disminució de les precipitacions i la transformació dels ecosistemes, fenòmens que tenen conseqüències directes sobre els recursos hídrics, la biodiversitat, l’agricultura, l’economia i la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest sentit, ha remarcat que actuar davant el canvi climàtic també significa contribuir a construir societats «més resilients, més justes i més pacífiques».

Durant la seva intervenció, ha exposat els compromisos d’Andorra per reduir un 63% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle l’any 2035 respecte del 2005 i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Actualment, les emissions del país ja han disminuït un 39% respecte del seu màxim històric.

El cap de Govern també ha destacat els avenços en la transició energètica. El 93,7% de l’electricitat produïda a Andorra prové de fonts renovables i, en els darrers tres anys, la producció fotovoltaica ha crescut un 89%. Alhora, ha assenyalat que el país continua important el 78,2% de l’electricitat que consumeix, fet que converteix l’increment de la producció renovable pròpia en una prioritat tant climàtica com de seguretat i autonomia energètiques.

Espot ha recordat igualment que aquest compromís es fonamenta en un ampli consens polític i social, materialitzat, entre altres iniciatives, en l’aprovació per unanimitat del Consell General, l’any 2020, de la Declaració de l’estat d’emergència climàtica i de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.

El cap de Govern ha defensat que la resposta al canvi climàtic requereix un multilateralisme eficaç i creïble, basat en tres pilars: els compromisos, la transparència i els resultats. En aquest àmbit, ha recordat que Andorra va ser el primer país a presentar, el 2023, l’Informe biennal de transparència a les Nacions Unides i, el 2025, el primer a completar oficialment el procés de revisió internacional previst en el marc de transparència reforçat de l’Acord de París.

També ha posat en relleu la participació d’Andorra en el projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima i la celebració al Principat, el març passat, de la setena Reunió mundial de l’Aliança per les Muntanyes, amb representants de 45 països. La trobada va culminar amb l’adopció de la Declaració d’Andorra «Muntanyes per al futur: turisme sostenible i comunitats pròsperes».

En la taula rodona, també ha incidit en la necessitat de dirigir els recursos d’adaptació cap als territoris i les comunitats més vulnerables, facilitant l’accés dels petits estats i dels territoris de muntanya als mecanismes internacionals de finançament, al coneixement i a les tecnologies. Al mateix temps, ha remarcat que l’adaptació no pot substituir la mitigació, sinó que totes dues estratègies han d’avançar conjuntament.

Ha afegit, a més, que la transició climàtica ha de ser justa i inclusiva, tenint en compte les diferents capacitats de les famílies, les empreses i els sectors econòmics fent referència als programes públics impulsats pel Govern per fomentar la rehabilitació energètica, les energies renovables i l’adquisició de vehicles elèctrics.

Finalment, ha conclòs reivindicant la capacitat dels petits estats per contribuir a les transformacions globals: «A la nostra escala, volem demostrar que els petits estats també poden ser motors de grans transformacions». També ha vinculat directament l’acció climàtica amb la prevenció dels conflictes, recordant que garantir un accés sostenible i equitatiu als recursos contribueix a prevenir tensions i, en definitiva, a construir la pau.

Sobre el Fòrum de París per la Pau

El Fòrum de París per la Pau ha celebrat la seva novena edició els dies 10 i 11 de novembre a París, amb sessions al Théâtre National de Chaillot, el Musée de l’Homme i el Musée national de la Marine, sota el lema «De la sobirania a la cooperació». Creat el 2018, el Fòrum és una plataforma internacional que promou la cooperació i solucions concretes davant dels grans reptes globals.

L’edició d’enguany ha reunit més de 350 ponents en 80 sessions al voltant de quatre grans àmbits: la geopolítica, les tecnologies emergents, el desenvolupament i el planeta, i la infància a través d’una Cimera especial dedicada a la protecció dels infants. Andorra s’ha adherit a la declaració resultant de la Cimera «Els infants primer», on es reafirma els drets dels infants com a drets humans, i s’estableix que aquests drets han de ser protegits i respectats, d'acord amb la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

Durant l’estada a París, el cap de Govern s’ha pogut reunir amb el representant del copríncep francès, Frédéric Rose, per tractar l’actualitat política, econòmica i social del Principat i abordar les prioritats del Govern en el darrer tram de la legislatura.