El Ministeri de Salut presenta l’Observatori de salut mental, drogodependències i altres addiccions

El Ministeri de Salut ha presentat aquest dimarts, en el marc de la sisena Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions, l’Observatori andorrà de salut mental, drogodependències i altres addiccions. La nova eina permetrà centralitzar i harmonitzar dades de qualitat, orientar les polítiques públiques a partir de l’evidència científica i facilitar l’accés de la ciutadania a la informació i el coneixement, segons ha exposat la ministra de Salut, Helena Mas, a la roda de premsa posterior a la Taula.

L’Observatori és un projecte vinculat al desplegament del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) i al Pla nacional contra les drogodependències (PNCD) i s’ha desenvolupat amb la col·laboració d’Andorra Recerca i Innovació.

L’eina reuneix indicadors sobre quatre grans àmbits: el consum de substàncies i medicaments; les addiccions relacionades amb les pantalles, les xarxes socials i el joc; l’atenció sanitària i els recursos assistencials; i l’impacte social, educatiu i familiar. Les dades disponibles corresponen a l’Enquesta Nacional de Salut del 2024, a les facilitades pel SAAS, la CASS i els diferents departaments del Govern. Aquestes dades s’aniran actualitzant a mesura que se’n disposin.

Entrant al detall de les dades, pel que fa al primer àmbit, destaca una disminució del tabaquisme progressiu en els darrers 35 anys, quan se situava entorn al 52% de la població, mentre que el 2024 n’era un 30%. En el cas del consum d’alcohol, el 63,6% de la població en fa un consum moderat i, pel que fa als joves, un 18,2% se situa en consum de màxim risc. “Ens preocupen aquestes dades i ens empenyen a seguir destinant recursos i impulsant accions per moderar aquest consum, especialment entre la població més jove”, ha relatat Mas.

També en aquest punt, l’Observatori també inclou l’activitat de la Unitat de Conductes Addictives del SAAS, que va atendre 886 pacients el 2025, davant dels 710 registrats el 2022. Segons la titular de Salut, aquesta evolució es pot explicar pel treball de visibilització i detecció de les addiccions i per les tasques dutes a terme per facilitar l’accés als recursos assistencials.

Pel que fa a recursos professionals destinats a la salut mental, les dades demostren l’enfortiment progressiu. En els darrers vuit anys, s’han reforçat els recursos humans del Centre de salut mental del SAAS un 62%, passant de 53 el 2019 a 80 el 2025, amb la previsió de poder arribar als 86 en finalitzar aquest 2026. “És una prioritat per aquest Govern, pel que fem costat a la salut mental. Aquest reforç de professionals dona resposta a les necessitats de salut mental”, ha expressat Mas. La plantilla inclou, entre altres perfils, professionals d’infermeria, psicologia, psiquiatria, teràpia ocupacional, educació social i auxiliars d’infermeria.

Pel que fa a l’atenció sanitària, durant el 2025 es van registrar 4.973 persones, que han incrementat un 35% respecte a les persones ateses al servei de salut mental l’any 2022. Aquesta activitat reflecteix, segons Mas, la capacitat de la xarxa per detectar, atendre i fer el seguiment de les necessitats de salut mental de la població.

Durant la presentació s’ha fet balanç de les diverses accions desenvolupades en l’àmbit de la salut mental, en els eixos de la governança, la prevenció i la promoció de la salut mental, la formació, la cartera de serveis, l’increment de recursos humans, i la posada en funcionament de noves infraestructures.

Avenços en el desplegament del PISMA

Durant la sessió també s’ha presentat l’estat de desplegament del PISMA, que compta amb 62 accions, el 73% de les quals s’han iniciat i són de continuïtat, el 13% s’han finalitzat i el 15% resta pendent d’iniciar-se. Entre les actuacions impulsades recentment, tal com ha exposat la ministra Mas, hi destaca l’impuls el Pla d’intervenció psicoemocional en emergències i catàstrofes, la formació, la definició d’una agenda de recerca, i la creació d’un sistema d’ajuts per incentivar la recerca.

A més, la secretaria d’Estat de Salut, Cristina Pérez, ha indicat que les formacions desenvolupades en el marc del Pla han permès arribar a un total de 244 persones: 170 participants en els cursos de salut mental adreçats a agents socials i comunitaris, 58 en les formacions per als cossos especials i 16 en el curs de comunicació de males notícies.

Pel que fa a l’Estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi, presentada a finals del 2025, de les 49 accions que la conformen, quatre estan completades i set es troben en curs.