El cap de Govern inaugura l’Heliport Nacional d’Andorra, una infraestructura estratègica per reforçar la seguretat i la connectivitat del país

El cap de Govern, Xavier Espot, ha presidit la inauguració de l’Heliport Nacional d’Andorra, situat a la zona de la Caubella, a la parròquia de la Massana, un acte institucional que ha permès posar en servei una infraestructura que marca una nova etapa en la trajectòria del país.

Espot ha destacat en aquest sentit que, en un país de muntanya, la connectivitat no és un luxe sinó una necessitat estratègica, i ha subratllat que l’heliport reforça tres dimensions essencials per al futur del país: la seguretat, la connectivitat i la sobirania funcional. En aquest sentit, ha incidit en el fet que es tracta d’una infraestructura pública concebuda per garantir serveis essencials i que representa un salt qualitatiu en la capacitat operativa del país en matèria d’emergències i protecció civil.

Pel que fa a l’emplaçament, el cap de Govern ha remarcat que la ubicació a la Caubella respon a criteris rigorosos de viabilitat tècnica, seguretat i integració territorial. La instal·lació se situa en una zona ja antropitzada i allunyada dels principals nuclis habitats, fet que permet minimitzar-ne l’impacte sobre l’entorn i la població. Alhora, la proximitat al centre geogràfic del país n’ha reforçat la idoneïtat com a infraestructura de país.

L’Heliport Nacional s’ha concebut com una infraestructura moderna i versàtil, preparada per donar resposta tant a les necessitats actuals com a les futures. Disposa d’una plataforma de vol de 100 metres de longitud i 20 metres d’amplada, amb possibilitat d’ampliació, així com d’un edifici de serveis que integra les funcions operatives, logístiques i d’atenció als usuaris.

L’equipament incorpora un hangar de més de 800 metres quadrats amb capacitat per allotjar fins a set aeronaus, així com espais destinats als serveis aeronàutics, a les operacions comercials i a les activitats vinculades a la gestió de la infraestructura. Està dissenyat per acollir helicòpters de diferents dimensions, inclosos els destinats a missions de rescat, transport sanitari i emergències, així com serveis comercials, i s’ha preparat per adaptar-se a les noves formes de mobilitat aèria que es desenvolupin en els anys vinents.

Tal com ha destacat el cap de Govern, aquesta infraestructura està concebuda amb criteris de seguretat, eficiència i visió de futur, amb l’objectiu d’esdevenir la principal porta d’entrada aèria del país i donar servei a les necessitats d’Andorra durant les pròximes dècades.

Durant la seva intervenció, Espot ha posat en relleu que es tracta d’una infraestructura que va més enllà de la seva funció immediata i que respon a una necessitat estructural d’Andorra, amb una clara vocació de futur. El cap de Govern ha recordat que el projecte és el resultat de dècades d’estudis i planificació iniciats ja a mitjans dels anys vuitanta, i que avui culminen amb una instal·lació concebuda segons els estàndards més exigents en matèria de seguretat, funcionalitat i servei públic.

El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el sector públic i privat, que ha permès materialitzar una infraestructura complexa que durant dècades no havia pogut avançar. El cap de Govern ha agraït la implicació del conjunt d’institucions, equips tècnics i professionals que han participat en el desenvolupament i execució del projecte.

Amb aquesta inauguració, Andorra es dota d’una infraestructura estratègica que reforça la seva capacitat de resposta, millora la connectivitat amb l’exterior i contribueix a posicionar el país en una nova etapa de desenvolupament i projecció internacional.

El secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, ha afirmat que aquesta infraestructura esdevindrà un nou pol d’atracció econòmica i ha destacat que ja s’han establert les bases perquè, de manera progressiva, es vagi generant més activitat. En aquest sentit, es preveu que durant el primer any de funcionament es registrin fins a 1.800 operacions, amb un desplegament progressiu dels vols comercials internacionals.

Per la seva banda, la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ha remarcat que, en tractar-se d’una infraestructura d’interès nacional, requereix la col·laboració de totes les institucions. Així mateix, ha posat en valor el fet de donar resposta a una demanda històrica com és la de situar l’heliport fora del nucli urbà.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de diverses autoritats institucionals i representants polítics, entre els quals el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, i el titular de Territori i Urbanisme, Raul Ferré.

Sobre l’heliport: una infraestructura moderna i adaptada a l’entorn

L’Heliport Nacional d’Andorra és la primera gran infraestructura aeronàutica del Principat, concebuda per reforçar la connectivitat i millorar la resposta en situacions d’emergència i transport sanitari.

Situat al Planell de la Caubella, a uns 1.900 metres d’altitud, està dissenyat per operar de manera continuada tant de dia com de nit, consolidant-se com un punt de referència per a la mobilitat aèria i els serveis essencials del país.

Dades clau:

• Altitud: 1.900 metres

• Operativa: 24 hores al dia

• Àrea principal de vol: 100 × 20 metres

• Espai per als hangars: 800 m2

• Qualificació energètica: A

El projecte s’ha desenvolupat seguint estàndards internacionals d’aviació i criteris d’exigència tècnica, amb una clara voluntat d’integració paisatgística.

L’heliport disposa d’un camp de vol dimensionat per garantir operacions segures en entorns d’alta muntanya, amb espais diferenciats per a operacions habituals i emergències sanitàries, així com tecnologia avançada d’il·luminació i suport a la navegació.

La infraestructura integra diferents equipaments que permeten una operativa completa i eficient:

• Terminal de passatgers

• Centre d’operacions i coordinació

• Hangar i espais tècnics

• Zones d’estacionament per a helicòpters

• Serveis de suport i seguretat

Aquest conjunt permet atendre activitats de transport, emergències i serveis institucionals.

El projecte incorpora criteris de sostenibilitat i respecte pel medi natural, amb mesures com l’ús de la fusta com a material estructural, alta eficiència energètica, energies renovables i una integració paisatgística acurada.

L’obra civil s’ha adaptat a les característiques de l’entorn de muntanya, amb solucions constructives que afavoreixen la integració paisatgística i redueixen l’impacte visual de la infraestructura.