Declarats béns d’interès cultural dos pintures murals de Sant Esteve i incorporat Cal Piedro a l’Inventari general del patrimoni cultural

L’art medieval i l’arquitectura tradicional andorrana sumen nous reconeixements dins del patrimoni cultural protegit del país. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres la declaració dels fragments de pintura mural El bes de Judes i La flagel·lació, procedents de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, com a béns mobles d’interès cultural, i la inclusió de Cal Piedro de Ransol a l’Inventari general del patrimoni cultural com a Bé Inventariat.

Amb aquesta declaració, les dos obres s’inscriuen a la secció primera de l’Inventari general del patrimoni cultural i queden sotmeses al règim de protecció previst per la Llei del patrimoni cultural d’Andorra.

Datades entre els anys 1220 i 1230 i conservades actualment al Museu Espai Columba, les pintures formen part del conjunt pictòric medieval procedent de Sant Esteve. Els fragments constitueixen testimonis de gran valor del patrimoni cultural andorrà, tant pel seu interès historicoartístic com per la seva vinculació amb l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i amb el conjunt pictòric medieval del qual formaven part. La seva declaració com a béns mobles d’interès cultural permet garantir-ne una protecció jurídica específica i afavorir la conservació d’aquest patrimoni per a les generacions futures.

A més, contribueixen a comprendre la societat i la cultura andorranes de l’edat mitjana i il·lustren aspectes rellevants de la història social, espiritual, econòmica i cultural del país. Juntament amb la resta del conjunt pictòric procedent de Sant Esteve conservat fora d’Andorra, constitueixen un dels exponents més destacats de la pintura medieval andorrana i un referent per al coneixement de l’art europeu de l’estil 1200.

Cal Piedro, un testimoni excepcional de la vida rural tradicional andorrana

Paral·lelament, el Govern ha acordat incloure Cal Piedro, amb la seva era i dos pous propers, situats a Ransol, a la parròquia de Canillo, a la secció segona de l’Inventari general del patrimoni cultural com a Bé Inventariat. Aquesta incorporació reconeix els valors arquitectònics, històrics i etnològics d’un dels conjunts rurals més singulars conservats al país.

Construïda probablement entre la fi del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, Cal Piedro és una casa pairal que conserva un elevat grau d’autenticitat. El conjunt manté pràcticament intactes tant l’estructura original com els espais característics d’una explotació agrícola tradicional, fet que permet comprendre amb precisió l’organització i el funcionament de les cases de pagès andorranes d’època preindustrial.

La preservació de l’habitatge, els annexos i bona part dels elements originals converteixen Cal Piedro en un testimoni de primer ordre de la història social, econòmica i cultural d’Andorra. La seva inclusió a l’Inventari general del patrimoni cultural contribueix a preservar i transmetre aquest llegat patrimonial a les generacions futures.