Andorra consolida una relació privilegiada amb la UE amb l’Acord de gestió de fronteres

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor; la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, han comparegut aquest matí davant la Comissió Legislativa de Política Exterior del Consell General per presentar els principals elements de l’Acord de Gestió de Fronteres (AGF) entre Andorra i la Unió Europea, així com les adaptacions legislatives i operatives necessàries per a la seva futura aplicació.

L’Acord té com a objectiu principal evitar l’aplicació dels controls sistemàtics del Sistema Europeu d’entrades i sortides (EES) a les fronteres d’Andorra, preservant així la fluïdesa fronterera, alhora que s’estableixen mesures compensatòries en matèria de seguretat i es reforça la cooperació policial amb els països veïns.

La negociació de l’Acord respon a l’entrada en funcionament del sistema EES, que estableix controls sistemàtics per als nacionals de països tercers a les fronteres exteriors de l’espai Schengen. Davant d’aquest nou escenari, Andorra va iniciar el 2021 les converses amb la UE per trobar una solució específica que evités que aquests controls afectessin el funcionament de les fronteres andorranes. Les negociacions formals van començar el setembre del 2024, van concloure a finals de gener del 2026 i l’Acord va ser rubricat el 26 de març del 2026.

Més facilitat de circulació per als residents a Andorra

Andorra no entra a formar part de l’espai Schengen, però l’Acord crea un marc jurídic específic que permet mantenir l’actual model fronterer sense els controls sistemàtics de l’EES. Els controls policials aleatoris actuals a les fronteres es mantenen.

L’Acord comportarà una millora per als residents a Andorra nacionals de països tercers, que podran circular pel conjunt de l’espai Schengen per a estades curtes, i no únicament a França o a Espanya, sense visat ni controls EES o ETIAS, sempre que disposin d’un passaport vàlid i del corresponent permís de residència andorrà.

Pel que fa als turistes nacionals de països tercers que visitin Andorra, el temps d’estada al Principat passarà a computar dins del límit d’estada aplicable a l’espai Schengen.

Reforç dels mecanismes de seguretat

Com a contrapartida a l’absència de controls sistemàtics a les fronteres, l’Acord preveu un reforç dels mecanismes de seguretat i de la cooperació policial. Les persones nacionals de països tercers que sol·licitin un nou permís de residència a Andorra o la seva renovació estaran sotmeses a una avaluació de seguretat efectuada per França o Espanya, mitjançant la consulta de les bases de dades Schengen, i que serà complementari als controls que efectua el Departament d’Immigració del Govern.

L’Acord permetrà igualment millorar la detecció de riscos mitjançant la consulta a bases de dades europees com el Sistema d’Informació Schengen (SIS) i el Sistema d’Informació de Visats (VIS), així com reforçar l’intercanvi d’informació, les operacions conjuntes i transfrontereres i els procediments de retorn i readmissió.

Adaptació de la Llei qualificada d’immigració

Durant la compareixença també s’han exposat les modificacions de la Llei qualificada d’immigració necessàries per adaptar el marc jurídic andorrà a l’Acord. Entre altres aspectes, es preveu incorporar com a motiu de denegació de l’entrada o de l’autorització el fet que una persona representi una amenaça per als estats Schengen o disposi d’una alerta al SIS.

Així mateix, el règim d’estada turística s’adaptarà al criteri de Schengen, establint un màxim de 90 dies dins de qualsevol període de 180 dies, i s'introduirà una base legal específica per a la transferència internacional de dades amb finalitats de seguretat pública, sota els principis de minimització de dades, limitació de la finalitat, traçabilitat i control d’accés.

Els permisos de residència també adoptaran progressivament un format uniforme compatible amb el model UE/Schengen, fet que permetrà acreditar el dret de circulació ampliat dels residents concernits. Per als permisos vigents, l’Acord estableix un règim transitori per dur a terme les corresponents avaluacions de seguretat i substituir progressivament les targetes actuals.

Finalment, la modificació legislativa preveu un règim condicional per evitar que els terminis de les avaluacions de seguretat bloquegin determinats procediments d’immigració quan la persona compleixi la resta de requisits exigits. Aquest mecanisme busca compatibilitzar el control previ de seguretat amb l’agilitat administrativa necessària per tramitar determinades autoritzacions de residència.

Negociacions operatives amb França i Espanya

En paral·lel al desplegament de l’Acord, Andorra haurà de continuar concretant amb França i Espanya diversos elements operatius, entre els quals figuren la distribució de les avaluacions de seguretat entre els dos països, els procediments de readmissió i retorn i altres qüestions vinculades a la cooperació policial.

L’aplicació de l’Acord seguirà diverses etapes: l’aprovació per part del Consell de la Unió Europea i la signatura entre la UE i Andorra, la ratificació andorrana i la finalització dels procediments interns europeus, seguida de l’aplicació provisional mentre no es produeixi l’entrada en vigor i l’aplicació plena de l’Acord.

En conjunt, l’Acord permet compatibilitzar tres objectius essencials per a Andorra: preservar la fluïdesa de les fronteres, ampliar les facilitats de circulació dels residents i reforçar els mecanismes de seguretat i cooperació amb els estats de l’espai Schengen.