Afers Socials augmenta els recursos destinats a la dependència i continua posant l’accent en l’habitatge

Fer front a les situacions de dependència de la gent gran, la promoció de l’autonomia de les persones amb discapacitat i que cap ciutadà es quedi desatès. Aquests són tres dels fonaments de l’acció del Departament d’Afers Socials, juntament amb la priorització de la població més vulnerable i posant l’accent en la problemàtica de l’habitatge. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, així ho ha posat en relleu durant el balanç del Departament d’Afers Socials corresponent al 2025, juntament amb la secretària d’Estat, Ester Cervós i el director, Joan Carles Villaverde.

El Servei social d’atenció primària –que enguany ha ampliat la xarxa de treballadors socials distribuïts per totes les parròquies, amb 4 tècnics nous, per tal de detectar situacions de risc o vulnerabilitat, així com garantir una atenció propera–, el 2025 va cloure amb un total de 1.688 usuaris atesos, dels quals 1.392 van ser d’atenció continuada i la resta, 296, d’atenció puntual.

En aquest punt, el perfil majoritari continua sent el de llars unipersonals i monoparentals, que representen el gruix dels expedients i concentren les principals situacions de vulnerabilitat, especialment en relació amb dificultats econòmiques, d’habitatge i de suport familiar.

Aquestes dades evidencien, segons la secretària d’Estat Ester Cervós, que es tracta de col·lectius amb una menor capacitat de resposta davant situacions sobrevingudes, fet que comporta més necessitat d’acompanyament social sostingut i intervencions més intensives per part del Ministeri.

Suport a l’habitatge

El 2025 es van atorgar un total de 4.388.842,68 euros en ajuts a l’habitatge de lloguer (un 20,69% menys que el 2024), que es van repartir entre 1847 usuaris (un 26,62% menys que el 2024). El 2025 ha estat el primer any del retorn als requisits inicials de l’ajut, i aquest 2026 s’ha harmonitzat el reglament d’aquests amb el model d’habitatge assequible. En aquest sentit, el volum d’ajuts es manté en nivells similars als d’abans de la flexibilització dels requisits.

En aquest punt, la ministra Trini Marín ha assegurat que “ens trobem en un moment de transició”, ja que aquest 2025 “ha estat el primer any que les famílies han pogut accedir al parc públic d’habitatge a preu assequible. I això és clau, perquè en un centenar de casos no ha calgut mantenir l’ajut al lloguer i la necessitat s’ha resolt d’una manera més estable”, amb l’adjudicació d’un pis de lloguer a preu assequible.

Més places a les residències per a la gent gran

Per continuar millorant el benestar de la gent gran, una de les altres prioritats d’Afers Socials és anar incrementant els recursos destinats a donar resposta a l’envelliment de la població. El 2025 es va cloure amb 400 places concertades en centres sociosanitaris i centres de dia, i que l’any passat va suposar un cost de gairebé 6 milions d’euros, un 20,52% més que l’any 2024. La xifra total de places concertades arriba ja al 73,7% del total de places disponibles al país.

En paral·lel, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ha atès 167 usuaris, dels quals 96 eren nous, un 68,5% més que l’any 2024 (57 usuaris). Dels 167 usuaris del SAD, 42 usuaris (25% dels usuaris) han rebut prestació econòmica per fer front al servei totalment o parcialment, per un import total de 24.687,49 euros. A més, gràcies a les noves incorporacions de personal al Servei i l’establiment d’un contracte amb una empresa privada especialitzada, el SAD no presenta usuaris en llista d’espera per poder accedir-hi i els horaris d’atenció als usuaris s’han ampliat.

Pel que fa a la pensió de solidaritat, que s’adreça a majors de 65 anys amb ingressos personals i familiars que no arribin al topall del salari mínim mensual o del LECS individual (Llindar Econòmic de Cohesió Social), el 2025 va cloure amb un total de 1.474 pensionistes, amb un cost de 10.074.299,56 euros (l’import mensual mitjà és de 569,55 euros per usuari). La xifra de beneficiaris s’ha incrementat un 9,43% respecte a l’any anterior, i la despesa un 14,37%.

Amb relació a l’increment d’algunes prestacions, la ministra d’Afers Socials ha assenyalat que això es deu a la voluntat política del Govern de millora del poder adquisitiu de la ciutadania. Cal tenir en compte que una bona part dels ajuts van indexats amb el LECS, i aquest té una correlació amb el salari mínim, que els darrers anys s’ha incrementat per damunt de l’Índex de Preus de Consum (IPC), passant dels 1.050 euros l’any 2019 fins als 1.525,33 el 2026.

Impuls a l’autonomia de les persones amb discapacitat

En referència a les persones amb discapacitat, a tancament del 2025 la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) tenia un registre amb un total de 2.134 persones valorades amb un grau de menyscabament superior al 33%, de les quals 191 s’hi van incorporar al llarg de l’any (un 9,8% més).

D’entre el suport que el Govern dona a aquest col·lectiu, Ester Cervós ha exposat que l’Executiu afilia a la seguretat social com a cotitzant directe a les persones amb discapacitat a partir dels 18 anys i fins a la jubilació. Durant el 2025 es van realitzar 44 afiliacions noves, arribant al total de 359 persones que gaudeixen d’aquesta afiliació. Una xifra que l’any passat va representar una despesa d’1.442.860,43 euros.

En paral·lel, Afers Socials gestiona les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, sempre que tinguin un grau de menyscabament atorgat per la CONAVA d’almenys el 60% i acreditin altres condicions. El 2025 es va tancar amb un total de 421 pensions atorgades, que van suposar una despesa de 5,7 milions d’euros.

La secretària d’Estat d’Afers Socials també s’ha referit al programa Vida Independent, que està format pel projecte ‘Vull emancipar-me’ (el 2025 va ajudar 8 joves), pel projecte ‘Me’n vaig a casa meva’ (21 persones ateses) i per l’assistent personal (3 persones beneficiades el darrer any). Són iniciatives que donen suport i seguiment a les persones amb discapacitat al llarg del procés d’iniciar una vida fora de la llar familiar, promovent la seva autonomia i inclusió social.

Segons Cervós, les xifres presentades reflecteixen l’esforç del Govern per avançar cap a un model centrat en la persona, fomentant la inclusió, la igualtat d’oportunitats i l’exercici real del dret a una vida autònoma.

Ajuts econòmics ocasionals i altres prestacions

El 2025 es van atorgar 2.981 ajuts econòmics ocasionals, que s’adrecen a persones o famílies i estan destinats a finançar les despeses derivades de l’atenció a necessitats puntuals. Se’n van beneficiar 728 llars (un 3,7% menys que el 2024) i van suposar una despesa de 3,69 milions d’euros (un 5,5% més que el 2024). Finalment, en la prestació familiar per fill a càrrec s’ha liquidat 1.307.901,14 euros el 2025 i 198.182,05 euros en concepte de prestació per desocupació voluntària, que ha disminuït considerablement respecte a l’any 2024, pel bon moment actual que viu el mercat laboral. En aquest punt, la ministra Trini Marín ha conclòs que “el que ens mostren les dades és un sistema que acompanya, que respon i que evoluciona”.