Presentació Universitat d'Estiu i Tardor d'Andorra 2026

La 42a Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra s’endinsa en un dels fenòmens contemporanis més determinants per al futur de la humanitat: el canvi climàtic.

Per introduir aquesta temàtica, hem de tenir una perspectiva d’anàlisi de llarga durada. Si bé és cert que el planeta ha conegut moltes variacions climàtiques al llarg del temps, el fenomen anomenat canvi climàtic es diferencia pel fet que està relacionat amb l’activitat humana dels dos darrers segles. Des de la revolució industrial, les emissions de Co₂ han estat en augment constant i a partir de la segona meitat del segle XX aquesta tendència s’accentua de manera exponencial.

Aquests dos darrers decennis, la intensificació i l’acceleració del fenomen han sobrepassat la capacitat de compensació natural de l’atmosfera i han impossibilitat els processos d’adaptació de les formes de vida al planeta. Aquesta capacitat d’interferir en el conjunt dels ecosistemes no té precedents i per això els experts han anomenat el període en què vivim antropocè.

Gràcies a les proves col·lectades pels climatòlegs i els informes pluridisciplinaris fets per experts d’arreu del món, s’ha evidenciat l’abast global d’aquest fenomen. S’han descrit de manera precisa les conseqüències dels canvis de temperatura de l’atmosfera i dels oceans (sequeres, inundacions, tempestes, etc.) i s’han determinat les zones i les poblacions més exposades.

Aquests treballs han permès una presa de consciència de les conseqüències d’aquesta evolució. Arran d’això, a més de les organitzacions internacionals i les no governamentals, s’han mobilitzat molts actors del sector públic i privat, així com de l’àmbit associatiu i acadèmic. Es busquen més que mai els beneficis que poden aportar les tecnologies capdavanteres per fer previsions i preparar-se per als canvis de l’entorn arreu del món.

Aquests esforços aporten una llum d’esperança davant la gravetat de la situació. Les dinàmiques multifactorials que estan en joc són moltes: explotació excessiva dels recursos naturals i pèrdua de la biodiversitat, rivalitats geopolítiques i desplaçaments forçats de poblacions, concentració de la riquesa i desigualtat creixent a escala global. La retroalimentació d’aquests factors amb el canvi climàtic porta a parlar de crisi climàtica. Suposa una complexitat que convé desgranar de manera lúcida i serena.

Per això, la 42a edició de la UETA dona la paraula a investigadors de diversos àmbits del coneixement ─climatologia, economia, ciències polítiques i agronomia. Amb la seva vocació científica i divulgativa, els ponents ens donaran l’impuls per emprendre de manera conjunta les transformacions necessàries per canviar la trajectòria que portaria la humanitat a l’abisme. De ben segur que les seves reflexions en oferiran claus per aconseguir que el canvi climàtic també sigui una oportunitat per anar cap a un món més just i sostenible.

El dia 14 de setembre, s’inicia el cicle amb la conferència Economia de l’(in)acció climàtica, a càrrec de Christian Gollier, professor d’economia a la Toulouse School of Economics. El ponent explica el consens que existeix en economia sobre les polítiques climàtiques que s’haurien d’implementar i analitza aquesta estratègia, així com els costos de la transició amb el suport dels fets i de la ciència.

El dia 15 de setembre, la conferència El canvi climàtic: evolució i polítiques d’adaptació va a càrrec de Valérie Masson-Delmotte, directora de recerca al Laboratori de Ciències del Clima i del Medi Ambient, Institut Pierre Simon Laplace - Universitat París Saclay. La ponent presenta l’estat de la crisi climàtica, com també la necessitat de dissenyar i aplicar polítiques d’adaptació a escala global.

El dia 21 de setembre, la conferència Canvi climàtic i relacions internacionals va a càrrec de Marta Torres Gunfaus, directora del Programa de clima a l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI). La conferenciant reflexiona sobre l’impacte de l’Acord de París com a principal eina de cooperació climàtica fins avui. També revisa les limitacions que té i les dificultats que sorgeixen davant dels reptes actuals.

El dia 22 de setembre, la conferència Sistemes alimentaris i canvi climàtic a escala global va a càrrec de Marta G. Rivera-Ferre, professora d’investigació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Ingenio (CSIC-UPV). La ponent explica com els sistemes alimentaris són una de les principals forces de canvi en relació amb tots els reptes a què ens enfrontem i les diverses transformacions que convé dur a terme.

A partir d’aquestes aportacions, la moderadora clou el cicle amb l’elaboració de les conclusions finals sobre la temàtica.