Església de Sant Corneli i Sant Cebrià

Església parroquial situada a l’extrem oest de la població d’Ordino. És un edifici de planta rectangular amb el presbiteri de planta quadrada. La nau té dues capelles laterals per banda. A la façana de ponent hi ha un contrafort que serveix per contrarestar l’empenta de l’arc toral del cor. A l’exterior, la coberta de la nau és de llosa i a dos vessants, mentre que a l’interior, la nau està coberta amb una volta de canó aguantada per dos arcs torals.

La façana és de pedra relligada amb morter de calç. L’arrebossat està fet de ciment i sorra vermella, i conserva alguns arrebossats de fang. A part de la porta d’accés, que s’obre a migdia, la nau té ulls de bou, espitlleres i finestres de lluneta amb arc rebaixat.

Adossat a la façana est s’alça el campanar de planta quadrada, que té obertures a les quatre cares consistents en espitlleres i finestres amb arc de mig punt; la seva coberta és a quatre vessants. A ponent té un porxo amb estructura de fusta, murs de pedra, paviment i teulada de llosa en un aiguavés. Adossada al porxo hi ha la sagristia que comunica amb el presbiteri.

A l’interior les quatre capelles laterals són obertes i estan cobertes amb volta de canó. Pel que fa al presbiteri, també està cobert amb volta i està separat de la nau per tres esglaons. Als peus de la nau es troba el cor, i a més a més hi ha un cancell de fusta amb volta de lluneta.

Acull al seu interior cinc retaules d’època barroca datats entre els segles XVII i XVIII. L’altar major està presidit per una talla de la Mare de Déu del Remei, datada del segle XIV. També conserva una talla policromada de la Mare i el Nen, del segle XII.

Si bé hi ha notícies d’una església d’època medieval, en l’actual edifici no ni ha restes d’aquesta època. Data de l’alta edat moderna. Al segle XVIII es modificà el nombre de capelles i a la segona meitat del XIX es va refer part del campanar i s’aixecà la nau. Recentment, el 1985, es va abaixar la coberta al nivell que tenia abans de la reforma del s. XIX.