Consulta vinculant en relació amb el tipus de gravamen aplicable als serveis de formació

ANTECEDENTS

Consultant: Societat X.

ANTECEDENTS

Consulta:

Consulta fiscal en referència a l’aplicació del tipus superreduït previst a l’article 59 de la Llei de l’Impost General Indirecte.

Normativa:

Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte (en endavant, “Llei de l’IGI”).

Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte “Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte” (en endavant, Reglament de l’IGI”)

1. MANIFESTACIONS PRÈVIES

D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, manifestem expressament:

a)    Que, en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la Consulta;

b)    Que la consulta que els presentem, es refereix al període impositiu 2023 i següents.

2. DESCRIPCIÓ DELS FETS

La Societat X (en endavant, “la Consultant”) és una societat constituïda d’acord amb les lleis del Principat d’Andorra i degudament inscrita en el Registre de Societats del Govern d’Andorra.

El Consultant és una institució d’ensenyament superior privat, quina activitat econòmica principal consisteix en la impartició de formació reglada i no reglada (d’ara endavant, “el Servei” o “els Serveis”) a distància per internet. 

La Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà, al seu article 50 i amb relació a l’ensenyament superior, preveu que “L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell post batxillerat i es desenvolupa en la seva normativa. Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior”.

La Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’Ensenyament Superior preveu el marc legislatiu de l’ensenyament superior (en endavant, “Llei 14/2018”). En concret, l’article 2 de l’esmentada Llei defineix l’abast de l’ensenyament superior indicant que “comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat”.

L’article 7 de la Llei 14/2018 estableix que “1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol nivell, que tenen caràcter estatal, [...] 6. Les institucions d’ensenyament superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal [...].”

Atenent a l’anterior, val a dir que el Consultant, en qualitat d’universitat privada, oferirà els següents tipus de formació:

-    Formació reglada per l’obtenció de títols de caràcter estatal, en tant el Consultant obtindrà l’autorització, per part del Ministeri d’Educació.

-    A la vegada, el Consultant també oferirà formació no reglada, això són, títols propis. 

Els destinataris del Servei (d’ara endavant, “els Usuaris”) són particulars que poden trobar-se localitzats arreu del món i no actuen en l’àmbit d’una activitat professional ni empresarial.

Als efectes de la present Consulta Vinculant s’assumeix que els serveis prestats no tenen la consideració de serveis prestats per via electrònica en els termes que s’indiquen a l’article 43.2 de la LIGI.

Atenent als antecedents exposats, donat que els Serveis que oferirà el Consultant poden ser susceptibles de beneficiar-se del tipus d’IGI superreduït, el Consultant vol conèixer si compliria amb els requisits exigits per poder aplicar el tipus d’IGI superreduït del 0% a les formacions reglades i no reglades.

3. INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA

L’Impost General Indirecte (d’ara endavant, “IGI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, així com les importacions de béns.

L’article 4 de la Llei de l’IGI preveu que el fet generador de l’IGI consisteix en el lliurament de béns i la prestació de serveis realitzats al territori andorrà, per empresaris o professionals, a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits a l’activitat econòmica.

En aquest sentit, la Llei de l’IGI disposa que tenen la consideració d’empresari o professional “les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques” definint aquestes “les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis”. Això no obstant, s’estableix una limitació en aquest sentit indicant que no tindran aquesta consideració quan els lliurament de béns o les prestacions de servei no superin la xifra anual de 40.000€, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals.

Així mateix, l’article 9 de la Llei de l’IGI defineix les prestacions de serveis com a “tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o importació de béns”.

D’acord amb els preceptes anteriorment exposats, entén la Consultant que els Serveis que desenvoluparà tenen la consideració de prestació de serveis a efectes de l’IGI, revestint la consideració d’empresària. En conseqüència, la prestació de serveis que, en exercici de la seva activitat empresarial, realitzi en territori andorrà es trobarà subjecta a l’IGI.

Atenent a la consideració dels serveis prestats per la Consultant com a servei de formació a efectes de l’IGI, cal tenir en compte que la Llei de l’IGI, als seus articles 43 i 44, recull una sèrie les regles generals i especials de localització de les prestacions de serveis.

En concret, l’article 43.1.b) estableix, com a regla general per a les relacions B2C (és a dir, quan el destinatari dels serveis és un particular i no actua com a empresari o professional) la localització en territori andorrà de les prestacions de serveis realitzats per un empresari o professional establert en territori andorrà, amb independència d’on estigui establert el destinatari.

Al no ser aplicable cap regla especial prevista a la Llei de l’IGI (article 43.2 i 44) el Consultant entén que els serveis s’entenen localitzats en territori andorrà i, en conseqüència, subjectes i no exempts d’IGI amb independència de la condició del destinatari i del lloc on aquest estigui.

Atès que els serveis prestats pel Consultant consisteixen en la impartició de formació, cal tenir en compte el contingut de l’article 59 de la Llei de l’IGI referent al tipus de gravamen superreduït del 0%.

En especial, l’article 59.4 de la Llei de l’IGI estableix l’aplicació del tipus impositiu del 0% a les prestacions de serveis relacionades amb “L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats. El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.”

En aquest sentit, l’article 18 del Reglament de l’IGI preveu, sobre les autoritzacions en matèria d’educació i ensenyament, que “Tenen la consideració d’entitats privades autoritzades, a que fa referència l’article 59, apartat 4 de la Llei de l’impost, els centres educatius o d’ensenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matèries”.

De l’anterior es desprèn que l’aplicació del tipus impositiu superreduït del 0% en els serveis de formació està condicionada al compliment dels requisits següents:

(i) Un primer requisit consistent en que el servei ha de ser “formatiu”.

La Llei de l’IGI, estableix de manera clara que, per poder gaudir del tipus superreduït del 0%, els serveis han de comprendre la formació, sense que sigui un condicionament la tipologia o la naturalesa.

Tanmateix, en relació amb aquest requisit, el Departament de Tributs i de Fronteres, mitjançant la resposta vinculant CV0213-2021, emesa en data 10 de setembre del 2021, va manifestar el següent: “[...] el tipus de gravamen superreduït serà aplicable en les formacions impartides per centres privats que estiguin autoritzats a aquest efecte i que tinguin com a objecte matèries que formin part dels plans d’estudis de qualsevol nivell o grau del sistema educatiu andorrà o de sistemes educatius d’altres estats amb els quals Andorra tingui un conveni en matèria educativa. El Departament de Tributs i de Fronteres no és competent per determinar si les formacions esmentades per la consultant versen o no sobre matèries de plans d’estudis que compleixin aquestes condicions; aquesta competència és del Ministeri d’Educació. Quan no es compleixin els requisits mencionats, el tipus de gravamen aplicable serà el general, del 4,5%. [...]”

Així doncs, atenent a la interpretació vigent emesa per part del Departament de Tributs i de Fronteres, perquè un servei de formació pugui ser objecte de l’aplicació del tipus superreduït del 0%, esdevé necessari que l’objecte d’aquesta formació sigui una matèria que es trobi inclosa dins d’un pla d’estudis del sistema educatiu andorrà o de qualsevol altre país amb el que Andorra tingui un conveni en matèria educativa.

A aquests efectes, val a dir que des de l’any 2007, es troba en vigor l’Acord del 17-5-2007 d’aprovació de la ratificació del conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern del Regne d’Espanya en matèria educativa (en endavant, “Conveni entre Andorra i Espanya”).

La Llei de l’IGI reconeix, a la seva Exposició de Motius, que la introducció d’aquest impost va tenir com a objectiu establir un sistema fiscal andorrà equiparable al dels països del nostre entorn, indicant expressament que a l’hora de la seva configuració es va tenir en compte l’experiència internacional i, en concret, la de la Unió Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza l’impost general indirecte dins de la Unió Europea. Per tant, la Llei de l’IGI es basa en normativa harmonitzada entre els països del nostre entorn. Així, doncs, resulta adequat tenir com a marc comparable, en cas de defecte de pronunciaments de les Autoritats Tributàries andorranes, la doctrina administrativa emesa pels òrgans administratius competents en matèria tributària de la Unió Europea.

La Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al Sistema Comú de l’Impost sobre el Valor Afegit, refon i deroga la Sisena Directiva sobre l’Impost sobre el Valor Afegit. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’article 13, part A, de l’anterior text legislatiu de la Directiva, complementava exempcions al règim general d’IVA “en favor de certes activitats d’interès general”, entre les quals s’inclou a l’apartat 1, lletres i) i j) el literal següent:

“[...] i) l’educació de la infància o de la joventut, l’ensenyament escolar o universitari, la formació o el reciclatge professional, així com les prestacions de serveis o els lliurament de béns directament relacionats amb aquestes activitats, quan siguin realitzades per entitats de dret públic que tinguin aquest mateix objecte o per altres organismes a què l’estat membre de què es tracti reconegui que tenen fins comparables.

j) les classes donades a títol particular per docents i que es relacionin amb l’ensenyament escolar universitari [...]”

Atenent a la similitud existent entre la regulació europea i la regulació andorrana, hem de tenir en compte la jurisprudència existent emesa pel Tribunal de Justícia Europeu amb relació a aquesta matèria. En concret, les Sentències C-434/05 de 14 de juny de 2007 i la C-473/08 de 28 de gener de 2010 interpreten què s’ha d’entendre com a “formació” per a l’aplicació de l’exempció d’IVA a l’àmbit europeu.

Pel que fa als termes “ensenyament escolar universitari” [...] aquests termes no es limiten a l’ensenyament que conclou amb un examen per obtenir una qualificació o que permet adquirir una formació per a l’exercici d’una activitat professional, sinó que comprèn altres activitats en què l’ensenyament s’imparteix a escoles o universitats per tal de desenvolupar els coneixements i les aptituds dels alumnes i estudiants, sempre que aquestes activitats no revesteixin un caràcter merament recreatiu.

En concret, pel que fa al terme “ensenyament”, cal recordar que el Tribunal de Justícia ha declarat, en essència, que si bé la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants és un element especialment important de l’activitat d’ensenyament contemplada a l’article 13, part A, apartat 1, lletra i), de la Sisena Directiva, no és menys cert que aquesta activitat està constituïda per un conjunt d’elements que inclouen de manera concomitant els corresponents a les relacions que estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu del centre on s’imparteix la formació. [...]”

[...] També poden constituir classes d’aquest tipus d’activitats diferents de les d’ensenyament pròpiament dites, sempre que aquestes activitats s’exerceixin, essencialment, en el marc de la transmissió de coneixements i de competències entre un docent i els alumnes o els estudiants que es relacionin amb l’ensenyament escolar o universitari. En la mesura que calgui, correspon a l’òrgan jurisdiccional remitent comprovar si totes les activitats de què es tracta el litigi principal constitueixen “classes que es relacionen amb l’ensenyament escolar o universitari en el sentit de la dita disposició. [...]”

Advertint els pronunciaments del Tribunal de Justícia Europeu, podem entendre com a formació aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i competències entre un professor i els estudiants, acompanyada d’un conjunt d’altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s’estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu sempre que aquestes activitats no revesteixin un caràcter merament recreatiu.

Per tant, la Consultant considera que les formacions que impartirà, tant les corresponents a “l’ensenyament universitari i de postgrau”, això és, les reglades en la seva futura condició de universitat; així com “la formació” corresponent a les formacions no reglades (els seus títols propis), compleixen amb el concepte de “formació” acceptat segons la jurisprudència existent emesa pel Tribunal de Justícia Europeu. De manera que ambdós serveis de formació que prestarà la Consultant complirien amb aquest primer requisit objectiu, amb independència de si la matèria de la formació coincideix amb una matèria inclosa a algun pla d’estudis del sistema educatiu andorrà o d’algun dels països amb el que el Principat d’Andorra compti amb un conveni en matèria d’educació.

(ii) Un segon requisit segons el qual aquesta activitat formativa ha de ser realitzada per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes.

Per poder interpretar quan s’entén que una entitat privada es troba autoritzada pel desenvolupament de la formació, hem d’atendre, en primer lloc, a la doctrina administrativa existent en aquest sentit al Principat d’Andorra. La resolució de la Consulta Vinculant CV0015-2015, emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres, considera que el subjecte està autoritzat per a l’exercici de la formació en la mesura en la que disposa d’una autorització emesa per part del Departament de Comerç i Industria, que permet el desenvolupament de les activitats econòmiques en el territori andorrà.

D’acord amb això, sembla desprendre’s que aquest Departament de Tributs i de Fronteres exigeix com a requisit per gaudir de l’aplicació d’un tipus reduït, el reconeixement previ de l’autorització de l’Ens Públic al qual li corresponguin aquestes competències.

No obstant, aquesta Consultant considera necessari tenir en compte la regulació vigent al Principat d’Andorra. En primer lloc, l’article 25 de la Llei Qualificada d’Educació del 3 de setembre de 1993 (en endavant, “Llei d’Educació”) preveu que “1. L’obertura i el funcionament dels centres privats estan subjectes al règim d’autorització administrativa, que es concedirà quan es compleixin els requisits mínims que s’estableixin amb caràcter general. L’autorització es revocarà, sense dret a indemnització, quan els centres deixin de complir aquells requisits. 2. La creació i el funcionament a Andorra de centres docents que imparteixin ensenyaments diferents dels del sistema educatiu andorrà es regularà per conveni”.

L’article 29 de la Llei d’Educació preveu que “1. És universitat pública la que sigui reconeguda com a tal per llei del Consell General a proposta de Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General”.

Per altra banda, pel que fa a les formacions reglades corresponents a l’ensenyament universitari i de postgrau, la Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà (en endavant, “Llei 17/2018”). En aquest sentit, la Llei 17/2018 estableix en el seu article 4 les obligacions que corresponen al Govern en matèria del sistema educatiu andorrà. En concret, l’apartat 5 de l’esmentat article disposa que “en relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern: (...) 5. Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l’obertura i el funcionament”.

Tanmateix, la Llei 14/2018 conté unes normes reguladores dels requisits i dels procediments per a la creació i l’establiment d’universitats privades i de centres d’ensenyament superior. En concret, l’article 13 de la Llei 14/2018 preveu que “1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei. 2. La creació de la universitat pública es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra”.

En aquest sentit, l’article 13 de la Llei 14/2018 es troba desenvolupat reglamentàriament pel “Decret 183/2022, del 4 de maig de 2022, pel qual s’aprova el reglament d’Autorització d’Universitats i altres institucions d’ensenyament superior privades del sistema andorrà d’ensenyament superior” (en endavant, “Reglament d’Autorització d’Universitats”).

En concret, l’article 1 del Reglament d’Autorització d’Universitats descriu el seu objecte indicant: “Aquest Reglament regula el procediment per a la sol·licitud, la tramitació i la resolució de l’expedient per a la creació d’universitats i altres institucions d’ensenyament superior, amb indicació dels terminis i els recursos”. Com àmbit d’aplicació, l’article 2 del mateix reglament estableix “Aquest Reglament s’aplica a les universitats i a altres institucions d’ensenyament superior de caràcter privat que es vulguin establir al Principat d’Andorra”.

L’article 3 del Reglament d’Autorització d’Universitats defineix el concepte d’universitat privada andorrana “Aquella institució d’educació superior que, complint els requisits establerts a l’efecte i després de l’obtenció de la corresponent autorització per part de l’autoritat andorrana competent, ofereix ensenyaments per l’obtenció de tots o alguns dels títols estatals de bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster o doctorat, podent, així mateix, impartir ensenyaments per a l’obtenció del títol estatal de diploma professional avançat (DPA), que disposi d’una estratègia d’investigació i transferència lligada explícitament als ensenyaments que ofereix i que el seu personal estigui capacitat per atendre de forma adequada aquestes missions”. I, per altra banda, també defineix el concepte “d’altres institucions de l’ensenyament superior privat andorrà” indicant “Són aquelles institucions d’educació superior que no s’adeqüen en la descripció del punt anterior i que, complint els requisits establerts a l’efecte i després de l’obtenció de la corresponent autorització per part de l’autoritat andorrana competent, ofereixen ensenyaments, en què s’exclou l’activitat d’investigació, que permeten obtenir títols estatals del Principat d’Andorra”.

El Capítol Segon del Reglament d’Autorització d’Universitats regula el procediment d’autorització d’una universitat privada. En l’article 4 s’estableix que “l’expedient s’inicia a instància del promotor del projecte, mitjançant la corresponent sol·licitud dirigida al ministeri encarregat de l’ensenyament superior”. En aquest sentit, si la resolució és favorable, l’article 7.2 de Reglament preveu “[...] la proposta s’elevarà a Govern amb la finalitat d’emetre la corresponent autorització d’acord amb allò previst a l’article 13.2 de la Llei 14/2018 de l’ensenyament superior”.

Val a dir que el Reglament d’Autorització d’Universitats no preveu cap procediment d’autorització específic per altres institucions de l’ensenyament superior privat andorrà.

Atenent a l’anterior, a efectes de complir el requisit exigit relatiu a l’autorització per l’aplicació del tipus superreduït del 0% de l’IGI , regulat a l’article 59.4 de la Llei de l’IGI, considera la Consultant que:

-    Amb relació a les prestacions de serveis relacionades amb la formació reglada, es pot entendre que el Consultant es trobarà autoritzada sempre que el Ministeri d’Educació resolgui a favor la sol·licitud presentada atenent al procediment establert al Reglament d’Autorització d’Universitats.

-    Amb relació a les prestacions de serveis relacionades amb la formació no reglada (això són, els títols propis que pugui oferir el Consultant), es pot considerar que el Consultant es trobarà autoritzada sempre que compti amb l’autorització per desenvolupar l’activitat emesa pel Registre de Comerç i Industria, sense necessitat d’obtenir cap autorització per part del Ministeri d’Educació.

Tanmateix, i atenent a la similitud ja comentada, el Consultant considera adient atendre a la doctrina administrativa emesa pels òrgans administratius competents en matèria tributària de la Unió Europea.

En aquest sentit, en relació amb l’exigència de gaudir d’una autorització administrativa per exercir una activitat per tal de poder-la considerar, a efectes fiscals i de l’IGI, com una prestació de serveis exempta, el Tribunal de Justícia Europeu, a la seva Sentència de 17 de febrer de 2005, corresponent als assumptes C-453/02 i C-462/02, considera que “ [...] debe recordarse que del articulo 13, parte B, letra f), de la Sexta Directiva se desprende que la explotación de los juegos y màquines de juegos de azar debe estar, en principio, exenta del IVA, aunque los Estados miembros siguen siendo competentes para determinar las condiciones y los límites de esta exención [...] No obstante, en el ejercicio de dicha competència los Estados miembros deben respetar el principio de neutralidad fiscal. Como se desprende de la jurisprudència del Tribunal de Justicia, dicho principio se opone, en particular, a que mercancías o prestacions de servicios similares, que por tanto compiten entre sí, sean tratadas de forma distinta desde un punto de vista del IVA, de manera que dichas mercancias o dichas prestacions de servicios deben ser gravadas con un tipo impositivo uniforme [...] el articulo 13, parte B, letra f), de la Sexta Directiva debe interpretarse en el sentido de que se opone a una normativa nacional que establezca que la explotación de todos los juegos y máquinas de juegos de azar está exenta del IVA cuando se realiza en casinos públicos autorizados, mientras que el ejercicio de esta misma actividad por operadores que no sean los titulares de tales casinos no goza de dicha exención”.

Per tant, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu, el principi de neutralitat fiscal s’oposa a que operacions similars siguin tractades de forma diferent des d’un punt de vista de IVA per limitacions formals que no es troben recollides a la pròpia legislació. Així, el fet de no gaudir d’un reconeixement administratiu o autorització administrativa no pot comportar la privació de l’aplicació de l’exempció sempre que es compleixin la resta de requisits. En conseqüència, qualsevol servei de formació, a nivell fiscal, ha de considerar-se exempt amb independència de que qui desenvolupi l’activitat compti o no amb una autorització administrativa.

En aplicació de la citada jurisprudència europea, les autoritats tributàries espanyoles també han manifestat aquest mateix criteri en la Consulta Vinculant V0282-06, de 16 de febrer de 2006, de la Dirección General de Tributos, establint “[...] En el supuesto de que la mencionada entidad prestase los Servicios a que se refiere el escrito de consulta a través de un centro calificado de educativo a efectos del Impuesto sobre el Valor Añadido, dichos Servicios estarien exentos del Impuesto cuando las enseñanzas impartides en el Centro versasen única o principalment sobre materias incluidas en alguno de los planes de estudiós de cualquiera de los niveles y grados del sistema español, con independència de que tanga o no reconocida autorización alguna por los órganos competentes de la Comunidad Autónoma donde está establecida.”

Atenent a l’exposat, el Consultant considera que el tipus impositiu superreduït del 0% de l’IGI podrà ser aplicable a les prestacions de serveis de formació (tant la formació reglada com la no reglada) que oferirà.

-    Sempre que la formació comporti la transmissió de coneixements i competències entre un professor i els estudiants, acompanyada d’un conjunt d’altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s’estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu sempre que aquestes activitats no revesteixin un caràcter merament recreatiu, amb independència de si la matèria de la formació coincideix amb una matèria inclosa a algun pla d’estudis del sistema educatiu andorrà o d’algun dels països amb el que el Principat d’Andorra compti amb un conveni en matèria d’educació.

-    Sense perjudici de que el Consultant no obtingui l’autorització per part del Departament de Comerç ni per part del Ministeri d’Educació.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

D’acord amb la descripció dels fets i la interpretació fiscal realitzada per part del Consultant al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades més amunt, així com els criteris exposats al llarg de la present Consulta Vinculant, els quals consultem sobre la seva confirmació:

-    En quant al primer requisit exigit a l’article 59.4 de la Llei de l’IGI relatiu al concepte de “formació”:

a)    Considerant la interpretació realitzada per la jurisprudència emesa pel Tribunal de Justícia Europeu i la redacció actual de la Llei de l’IGI, confirmació que aquest Departament de Tributs i de Fronteres reitera la seva interpretació establerta als criteris emesos mitjançant les Consultes Vinculants CV0213-2021 i CV0254-2022, respecte a que el contingut de les formacions “tinguin per objecte matèries que formin part dels plans d’estudis de qualsevol nivell o grau del sistema educatiu andorrà o de sistemes educatius d’altres estats amb els quals Andorra tingui un conveni en matèria educativa”.

b)    En cas de que aquest Departament de Tributs i de Fronteres reiteri el criteri adoptat atenent a la qüestió a) plantejada, confirmació de si el Conveni entre Andorra i Espanya mencionat en el cos de la present Consulta Vinculant és títol suficient per considerar que qualsevol matèria impartida pel Consultant que estigui inclosa en qualsevol pla d’estudis d’Espanya o d’Andorra comportaria considerar complert el primer requisit establert a l’article 59.4 de la Llei de lGI.

-    En quant al segon requisit exigit a l’article 59.4 de la Llei de l’IGI i desenvolupat a l’article 18 del Reglament de l’IGI relatiu a l’autorització de les entitats privades:

c)    Confirmació que, des d’una òptica tributària, l’autorització administrativa no és un requisit indispensable per l’aplicació del tipus superreduït del 0% a la prestació de serveis consistent en formació reglada i no reglada.

d)    En cas que la resposta a la qüestió c) sigui desfavorable, confirmar que als efectes de l’article 59.4 de la Llei de l’IGI i per l’aplicació del tipus superreduït del 0% a la prestació de serveis consistent en formació reglada és suficient l’autorització emesa pel Ministeri d’Ensenyament superior.

e)    En cas que la resposta a la qüestió c) sigui desfavorable, confirmar que per l’aplicació del tipus superreduït del 0% a la prestació de serveis consistent en formació no reglada és suficient l’autorització emesa pel Departament de Comerç del Govern d’Andorra per a poder exercir l’activitat econòmica d’impartir formacions per considerar a l’obligat tributari com entitat privada autoritzada per a l’exercici de l’activitat de formació, en el sentit del que disposa l’article 18 del Reglament de l’IGI i l’article 59.4 de la Llei de l’IGI.