Consulta vinculant en relació amb la tributació de les rendes percebudes per una associació sense ànim de lucre a efectes de l’impost sobre societats i en referència amb la consideració d’empresària i el tipus de gravamen aplicable a l’efecte de l’impost general indirecte.
Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials del 29 de desembre del 2000
Consulta
ANTECEDENTS
La Sra. A i el Sr. B, actuant en el seu nom i interès propi, davant d’aquest DEPARTAMENT DE TRIBUTS I FRONTERES compareixem i com a millor en dret:
EXPOSEN:
Que en virtut del que disposa l’article 65 de la Llei21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari i l’article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa, interessa formular la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual serien aplicables en les operacions la naturalesa de les quals s’expressa en l’escrit de consulta.
En aquest sentit, es manifesta que en el moment de presentar la present consulta vinculant no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el plantejat a la consulta i es confirma que la consulta seria aplicable per a l’exercici 2022, consulta que es fa en base als següents
FETS:
Primer.- Que al 1981 la Sra. C va adquirir per escriptura notarial l’edifici X.
Segon.- Amb posterioritat, la Sra. C va vendre en document privat al 1981 la mateixa finca als seus sogres, el matrimoni D, sent que es va protocol·litzar el mateix document davant del notari.
Tercer.- La Sra. C va morir al 2021 sense haver aixecat a públic el document privat de compravenda de l’edifici X entre dita senyora i el matrimoni D.
Quart.- Que per escriptura notarial d’acceptació d’herència de la Sra. C, formalitzada al 2022 , es va declarar hereva a la seva filla la Sra. A i usufructuari de la meitat al seu espòs el Sr. B.
Cinquè.- Que no es va incloure a l’inventari l’edifici X donada l’existència del contracte privat protocol·litzat entre la Sra. C i el matrimoni D.
Sisè: Que l’únic hereu del matrimoni D és el seu fill el Sr. B (pare de la Sra. A i vidu de la Sra. C) havent de ser, per tant, en l’actualitat l’únic propietari de l’edifici X, si bé pendent de formalitzar la corresponent escriptura notarial de transmissió per títol d’ herència, donat que d’ençà la defunció del matrimoni, el Sr. B no va fer cap tràmit d’acceptació d’ herència.
Setè: El problema el tenim ara que la Sra. A, hereva de la Sra. C i en substitució de la mateixa ha de fer entrega al seu pare Sr. B, en substitució dels seus pares (el matrimoni D) compradors de la finca Edifici X, donada la defunció de totes les parts contractants en el document privat de 1981, a fi de que sigui el titular real de l’edifici.
Vuitè: Que les finques que integren l’edifici X estan destinades a lloguers molt assequibles, a fi de col·laborar en la mesura que es pugui amb l’administració del Govern d’Andorra i Comú, donada la gran problemàtica de l’habitatge en la qual es troba immers el País, és a dir, respectar les rendes per lloguer i resta de pactes inclosos en els contractes de lloguers que hi existien abans de la defunció de la Sra. C.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
PREGUNTA 1.- Donat que la transmissió en la que ens trobem té causa per les defuncions dels matrimoni D i la Sra. C, hem de fer la transmissió via acceptació d’ herència i, per tant, no s’ hauria de pagar cap impost per dita transmissió o bé aquesta operació està subjecta a ITP?
Qui és el subjecte passiu, tenint en compte que els que van subscriure el contracte privat al 1981, pendent d’aixecar a públic, són difunts?
PREGUNTA 2: Si es que sí s’ha de pagar l’ITP, donat que l’ immoble està arrendat en l’actualitat a preus molt assequibles, i es vol continuar amb l’arrendament per un termini superior a 5 anys: ens podem acollir a l’ article 8 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, en relació amb les mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges aprovades en el seu dia?
Recull l’Article 8. Tipus de gravamen 1. El tipus de gravamen estatal és de l’1%. Aquest tipus no és aplicable quan l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’immoble adquirit durant com a mínim cinc anys, d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. En cas que no ho faci o que arrendi l’immoble durant menys de cinc anys, procedeix la tributació per aquest impost aplicant el tipus de gravamen juntament amb els interessos de demora. 2. Si els comuns han establert un tribut sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, el tipus de gravamen comunal és el que prevegin les ordinacions comunals, i no pot ser inferior al 0,50 % ni superior al 3%. No obstant això, en el supòsit que estableix el segon paràgraf de l’apartat 1 anterior, els comuns poden decidir mitjançant una ordinació comunal de reduir o no aplicar aquest tipus. En aquest cas, s’apliquen les disposicions que també s’hi estableixen en cas no s’arrendi l’immoble o es faci durant menys de cinc anys.
Per tot això, es SOL·LICITA: que un cop analitzat el cas, s’ indiqui quin impost és aplicable al cas de referència i per al cas que l’impost a liquidar sigui l’ITP, qui l’ha de presentar així com que es declari exempt el mateix donat que s’està destinant i destinarà a lloguers molt assequibles.
Que se’ns contesti a aquesta consulta vinculant per escrit i amb un document en el qual es certifiqui la inexistència d’obligació fiscal i, per tant, l’exempció a efectes de realitzar l’escriptura de compra definitiva davant Notari.
Resposta
En relació amb la vostra qüestió sobre l’aplicació de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries en la transmissió efectuada al 1981 mitjançant contracte privat, la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29-12-2000, quant al fet generador, a l’article 3, a l’apartat 1 disposa el següent:
“Article 3. Fet generador
1. Són transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos, de tota classe de béns immobles així com la constitució i la cessió de drets reals sobre els béns immobles.”
Altrament, la mateixa Llei preveu una disposició transitòria única aplicable als contractes corresponents a transmissions de béns immobles efectuats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Concretament, aquesta disposició estableix el següent:
“Disposició transitòria Única
Als efectes de l'aplicació d'aquest impost la data de transmissió de béns o drets es determina segons el que disposa l'article 11.2 d'aquesta Llei. Tanmateix, els contractes corresponents a transmissions de béns o drets que recaiguin sobre béns immobles realitzats abans de l'entrada en vigor d’aquesta Llei i que no s’hagin formalitzat en escriptura pública es poden elevar a públics en el termini d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei sense que s’exigeixi el pagament de l’impost, quan s’acrediti al ministeri encarregat de les finances la possessió del bé immoble o dret sobre el bé immoble amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la presentació dels documents administratius relacionats amb el bé immoble de què es tracti, emesos a nom del propietari. S’ha d’establir reglamentàriament el procediment administratiu aplicable. Els actes i contractes que d’acord amb el paràgraf anterior s’acrediti que han estat formalitzats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de regir per la normativa i disposicions aplicables i vigents en el moment en què es van efectuar les operacions esmentades.”
Cal destacar també el que disposa la Llei en relació amb la prescripció de l’impost, a l’article 11.2: “La prescripció es comença a comptar de la data en què es formalitzi l’escriptura pública notarial o, si es tracta de documents privats, des del moment en què el document sigui presentat a liquidació.”
Consegüentment, atès que el document privat mitjançant el qual es va efectuar la transmissió durant el 1981, protocol·litzat davant notari, no es va elevar a públic amb els termes previstos a la disposició transitòria esmentada i els documents privats tampoc no s’han presentat a liquidació, l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries no ha prescrit i, en conseqüència, aquesta transmissió està subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.
Sobre qui tindrà la consideració d’obligat tributari d’aquesta transmissió, la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29-12-2000, a l’article 6.1, estableix el següent:
“Article 6. Obligat tributari
1. Als efectes d'aquest impost, són obligats tributaris els adquirents dels béns o drets objecte de la transmissió, o aquells a favor dels quals es constitueixi o cedeixi un dret real.”
Per la seva banda, el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 32.2, preveu el següent:
“Article 32 Successors dels obligats tributaris
2. A la mort dels obligats tributaris, les obligacions tributàries pendents del causant, tret de les sancions, es transmeten als hereus d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.”
D’acord amb aquests preceptes, l’obligació tributària de liquidar l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries es transmetrà sobre l’hereu de les persones que van actuar com a adquirents en la transmissió efectuada mitjançant document privat el 1981.
Quant a la possibilitat de no aplicar el tipus de gravamen estatal de l’1% previst a la normativa, la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, mitjançant l’article 21, va modificar l’article 8 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries:
“Article 21. Modificació de l’article 8 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries
Es modifica l’article 8 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, el qual va ser modificat per l’article 23 de la Llei 1/2006, del 9 de març, del pressupost per a l’exercici del 2006; l’article 24 de la Llei 2/2007, del 15 de març, del pressupost per a l’exercici del 2007; l’article 4 de la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs; i la disposició final segona de la Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei de l’impost general indirecte, i que queda redactat de la manera següent:
‘Article 8. Tipus de gravamen
1. El tipus de gravamen estatal és de l’1%.
Aquest tipus no és aplicable quan l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’immoble adquirit durant com a mínim cinc anys, d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. En cas que no ho faci o que arrendi l’immoble durant menys de cinc anys, procedeix la tributació per aquest impost aplicant el tipus de gravamen juntament amb els interessos de demora.’”
En referència a l’aplicació d’aquesta Llei, la disposició final tercera estableix el següent:
“Entrada en vigor de la Llei
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat dels articles 21 a 26 que entraran en vigor l’1 de gener del 2019.”
Així mateix, l’exposició de motius de la Llei 3/2019, del 17 de gener, estableix les raons d’aquesta modificació: “[…] En darrer terme, els articles 21 a 26 d’aquesta Llei modifiquen o estableixen per primera vegada diferents mesures de caràcter tributari per fomentar l’arrendament residencial d’habitatges ja existents i que, per raons diverses, no es destinen al mercat de lloguer. Així, en primer lloc, es reformen la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i la Llei de les finances comunals per eximir del tipus de gravamen estatal i, si escau i els comuns ho decideixen, del tipus de gravamen comunal de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, si l’adquirent de l’immoble es dedica a l’arrendament d’habitatges residencials i arrenda l’immoble adquirit durant com a mínim cinc anys [...].”
De conformitat amb aquests preceptes, els tipus de gravamen estatal de l’1% no s’aplicarà a les adquisicions que compleixin les condicions previstes a la normativa i que s’efectuïn a partir de l’1 de gener del 2019. Per tant, tenint en compte que l’adquisició de l’immoble va tenir lloc l’any 1981, en el cas exposat serà aplicable el tipus de gravamen estatal.
Aquesta resposta s’emet exclusivament a efectes de la tributació dels consultants, sense valorar altres impostos que puguin ser aplicables en seu del transmitent.