Consulta vinculant en relació amb la tributació de les rendes derivades d’arrendaments de béns immobles situats a Països Baixos.

En relació amb les vostres qüestions sobre la tributació aplicable a la renda derivada d’arrendaments de béns immobles, segons es desprèn de la informació proporcionada, els béns immobles objecte d’arrendament estan ubicats als Països Baixos, país amb el qual és aplicable un conveni per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

El consultant manifesta que els dubtes tributaris fan referència a les rendes obtingudes durant l’any 2025, període en què és aplicable el Conveni; per tant, la resposta es limita a la normativa aplicable durant aquest període 2025 i no té en compte la normativa aplicable amb anterioritat, fet que dona resposta a la segona i tercera qüestió.

Així doncs, per aplicar correctament la imposició directa, esdevé essencial tenir en compte el que disposa aquest conveni en relació amb els impostos coberts, les diferents definicions, els conceptes i la potestat impositiva aplicable a les rendes procedents de l’arrendament de béns immobles.

Aquesta resposta s’estructura de la manera següent:

i.    Aplicació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

ii.    Aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

i.    Aplicació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, a l’apartat 1 de l’article 1, i als apartats 1, 2 i 3.b de l’article 2, estableix les persones a qui són aplicables el Conveni i els impostos que estan coberts per aquest mateix text:

“Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
    
[...]    
    
Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

a) Al Regne dels Països Baixos:

(i) L’impost sobre la renda (de inkomstenbelasting);

b) Al Principat d’Andorra:

(ii) L’impost sobre la renda de les persones físiques

[...]”
    

El mateix Conveni, als articles 3.1.d i 4.1, preveu una definició de persona i resident a l’efecte de l’aplicació del Conveni:

“Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

d) el terme ‘persona’ comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

[...]

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat en virtut del seu domicili, residència o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals.

[...] ”

Segons es desprèn de la informació facilitada el consultant és resident fiscal a Andorra i durant l’any 2025 ha obtingut rendes derivades d’arrendaments de béns immobles ubicats als Països Baixos. Per tant, en el cas exposat són aplicables les disposicions establertes al Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne dels Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

Aquest mateix Conveni, a l’article 6, fa una menció específica a la potestat impositiva sobre les rendes procedents de béns immobles; l’article en qüestió disposa el següent:

“Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser gravades en aquest altre Estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’ús de fruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.”

En conseqüència, la renda obtinguda pel consultant derivada d’arrendaments de béns immobles ubicats als Països Baixos pot ser imposable en aquest país sota la seva normativa tributària. No obstant això, la tributació no és exclusiva a l’Estat de la font, es tracta d’una tributació compartida amb l’Estat de residència, amb mecanismes per evitar la doble imposició que a continuació es mencionarà.

Altrament, el Conveni també preveu un mecanisme específic per evitar la doble imposició aplicable quan la renda obtinguda per l’obligat tributari pot ser imposable en els dos estats; aquest mètode està previst a l’article 22.7:

“Article 22. Mètodes per eliminar la doble imposició

[...]

7. De conformitat amb la legislació d’Andorra pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no afectarà el principi general, la doble imposició s’eliminarà de la manera següent:

a) Quan un resident d’Andorra obtingui ingressos o posseeixi capital que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables als Països Baixos, Andorra permetrà com a deducció de l’impost d’aquest resident un import igual a l’impost pagat als Països Baixos. Això no obstant, l’esmentada deducció no excedirà aquesta part de l’impost andorrà, segons hagi estat calculat abans de la concessió de la deducció, que sigui atribuïble a les citades partides o elements d’ingrés obtinguts als Països Baixos.

b) Quan un resident d’Andorra obtingui ingressos o posseeixi capital que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’imposició a Andorra, per calcular l’import de l’impost sobre els ingressos o el capital restants del resident, Andorra podrà prendre en consideració ingressos o capital exempts.”

Per tant, si la renda estigués subjecta a imposició als Països Baixos, el consultant evitaria la doble imposició amb la deducció de l’impost pagat a l’Estat de la font amb el màxim de l’impost que correspongués pagar a Andorra.

ii.    Aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

D’altra banda, pel que fa a la normativa interna, la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en relació amb la consideració d’obligat tributari de l’impost i resident fiscal a Andorra, als articles 7.1 i 8 estableix el següent:

“Article 7. Obligats tributaris

1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.

[...]

Article 8. Residència fiscal i domicili fiscal

1. Es consideren “residents fiscals en territori andorrà” les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
b) Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.

2. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal en territori andorrà quan, d’acord amb els criteris de l’apartat anterior, sigui resident fiscal en territori andorrà el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.

3. No es consideren “residents fiscals en territori andorrà” els treballadors que diàriament es desplacen al Principat des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals en territori andorrà o establiments permanents de societats estrangeres en territori andorrà.

4. Les persones de nacionalitat andorrana, així com el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat, que tinguin la residència habitual a l’estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren “residents fiscals en territori andorrà”.

5. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori andorrà és el derivat d’aplicar les regles a aquest efecte que es preveuen a la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.”

La mateixa Llei de l’impost, a l’article 4, defineix la constitució del fet generador de l’impost:

“Article 4. Fet generador

1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

2. Componen la renda de l’obligat tributari:

a) Les rendes del treball.
b) Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.
c) Les rendes del capital immobiliari.
d) Les rendes del capital mobiliari.
e) Els guanys i les pèrdues de capital.
f) Les imputacions de renda en règim de transparència fiscal.”

De conformitat amb aquests preceptes, si es donen les circumstàncies perquè el consultant tingui la consideració de resident fiscal a Andorra, serà obligat tributari de l’impost sobre la renda de les persones físiques i, en conseqüència, totes les rendes que obtingui durant el període impositiu estaran sotmeses a l’impost sobre la renda de les persones físiques, incloent-hi les rendes derivades dels arrendaments de béns immobles ubicats als Països Baixos.

D’altra banda, pel que fa a la qualificació de la renda derivada d’arrendament dels béns immobles, sempre que aquests béns no estiguin afectes a una activitat econòmica,  tindran la consideració de rendes de capital immobiliari, tal com es desprèn de l’article 20:

“Article 20. Rendes íntegres del capital immobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents de la titularitat de béns immobles” totes les que derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests béns, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa i sens perjudici del que s’estableix a l’article 14.”

Per determinar el rendiment net d’aquesta tipologia de rendes, s’ha de tenir en compte l’article 21, que preveu quines despeses tenen la consideració de deduïbles:

“Article 21. Despeses deduïbles

1. Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.

2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:

a) Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per determinar la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16.
b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40% de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en l’article 17.

Els obligats tributaris poden augmentar en un 10% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es pot aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals.

En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b), ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.”

Per tant, les despeses deduïbles es quantificaran segons el mètode de determinació directe o el mètode de determinació objectiva si el consultant va exercir l’opció. El rendiment net de capital immobiliari obtingut s’integrarà a la base de tributació general.

Pel que fa a l’eliminació de la doble imposició internacional, la mateixa Llei de l’impost, a l’article 48, disposa el següent:

“Article 48. Deducció per eliminar la doble imposició internacional

1. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes o guanys de capital obtinguts i gravats a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:

a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.

b) L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà. A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.

2. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

3. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país.

No obstant això, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.

4. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.”

En el cas que aquesta renda estigui sotmesa a imposició als Països Baixos, serà aplicable l’eliminació de la doble imposició internacional; el consultant evitaria la doble imposició amb la deducció de l’impost pagat a l’Estat de la font amb el màxim de l’impost que correspongués pagar a Andorra.