El Servei d'Extinció i Salvaments de les Valls d'Andorra és un servei relativament jove si tenim en compte els països veïns. Les raons poden ser dues: d'una banda, la poca població d'habitants que tenien les valls fins a la segona meitat del segle XX i, de l'altra, la falta de necessitat de tenir un grup de persones dedicades a aquest afer.

Els primers documents que es tenen on es fa al·lusió a la lluita contra els incendis daten de 1901, en els quals ja es parla d'una junta contra incendis dels quarts de les valls. Aleshores, els mateixos veïns i les famílies feien acords entre ells per ajudar-se i fins i tot reunien un fons econòmic conjunt com a assegurança contra desastres d'aquesta mena.

El 23 d'agost de 1943 el Consell General acordà comprar una bomba contra incendis a proposta del Sr. Joan Vehils, enginyer, de FHASA.

El 21 de juliol de 1944 el Consell General acceptà comprar una bomba contra incendis marca Guinard per 14.000 pessetes, i el 27 de gener de 1945 contractà el Sr. Molné i el paleta jove de la casa Glorieta per manipular la bomba esmentada.

El dia 4 de desembre de 1959 es produeix un incendi devastador que va durar prop de dos dies i que va ocasionar greus danys materials i econòmics a una asserradora de Sant Julià de Lòria. Aquest fet va provocar el neguit dels ciutadans andorrans, per la qual cosa al pressupost del Consell General de l'any 1960 ja es van preveure els honoraris de qui seria el primer cap del Servei d'Incendis i Salvaments.

El dia 21 d'abril de 1961 el Consell General de les Valls d'Andorra nomena el Sr. Manel Mas Santanà com a primer cap del Servei d'Incendis i Salvaments per reclutar personal i comprar el material necessari per formar el cos. Primerament, es va contractar el Sr. Rafel Marfany i el Sr. Josep Vila, que van ser els primers bombers de les valls d'Andorra.

A finals de l'any 1961 el Cos de Bombers ja estava format per un cap i sis bombers, i disposaven d'un camió Berliet i una ambulància Volkswagen al primer parc del Principat, ubicat al c/ de les Canals d'Andorra la Vella.

La dècada dels 60 va ser molt important pel que fa al desenvolupament dels serveis socials gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del país. Durant aquests anys es creen el servei de sanitat (Clínica de Meritxell), el servei de bombers, i la Seguretat Social entre d’altres.

L'any 1964 el Cos de Bombers es trasllada al parc de bombers del carrer Sant Salvador núm. 5 d'Andorra la Vella, indret on hi va romandre fins a l’any 2007.

L'any 1970 el Sr. Rafel Marfany Mateu és nomenat primer director i cap del Servei d'Incendis i Salvaments, que va desenvolupar aquesta tasca fins a l'any 1982, quan li va prendre relleu el Sr. Josep Armengol Giralt.

Durant el mes d'abril de 1979 i a causa de tots els problemes de comunicació que hi havia amb el Pas de la Casa, sobretot durant l’hivern, s'inaugura el parc del Pas de la Casa, amb dos efectius i dos vehicles.

L'any 1981 s’incorporen al Cos 14 bombers nous que s’afegeixen als 14 que ja hi havia fins a la data, la qual cosa feia que a l'inici de l'any 1982 hi hagués 28 efectius amb 8 vehicles al Cos d' Incendis i Salvaments d'Andorra.

El Cos de Bombers de les valls no ha estat un cos únicament i exclusivament dedicat a tasques de bomber sinó que ja des dels inicis s'ha dedicat també, al salvament i al transport sanitari. Així, durant una bona part de la segona meitat del segle XX i per una falta d'infraestructures i de personal qualificat, els bombers han dut a terme el transport dels ferits, no només a les valls, sinó també cap a hospitals dels països veïns.

És a partir de l'any 1993 i amb l'arribada del Sr. Màxim del Valle, procedent del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que el Cos pateix una reestructuració força important. Es creen diferents àrees per tal de professionalitzar més encara els membres del Cos. Així doncs, comencen a funcionar l'Àrea de Formació, l'Àrea de Prevenció, l'Àrea de Laboratori i Manteniment, l'Àrea del GRIM, Grup de Rescat Immersió a la Muntanya, i l'Àrea de Control Central.

L'any 1995 s'inaugura el parc de La Massana començant així un procés de descentralització del parc d'Andorra la Vella. A l'estiu del 1999 comença a funcionar el parc de Canillo que cobrirà la part nord est del país i ajudarà al sector del Pas de la Casa.

Al començament del 2002 neix l'Associació de Bombers d'Andorra i al setembre del mateix any s'inaugura el nou parc de bombers del Pas de la Casa que es construeix en el mateix edifici on va ubicat el nou Centre d’Atenció Primària del Pas de la Casa.

A principis de l'any 2006 i després de gairebé 13 anys al Cap davant del Cos, el Sr. Del Valle deixa la direcció i aquesta la passa a assumir el Sr. Francesc Areny Caselles fins a mitjans de l'any 2007, moment on passa a assumir la direcció del Departament de Protecció Civil. En aquell moment el Govern nomena com a Director i Director adjunt els senyors Jordi Boixader Espanyol i Sergi Fluchà Vergès respectivament, provinent aquest darrer del CPEIS.

El 23 de gener del 2007 s'inaugura el nou parc central de bombers d'Andorra situat a Santa Coloma, dotant així al país d'un parc modern, funcional amb terreny de maniobres, torre per simulacres i equipaments que fins l'actualitat no disposaven els bombers per realitzar els entrenaments i les maniobres tant necessaris pel correcte desenvolupament de la seva tasca.

L'estiu del 2008, i amb la destitució de la direcció que hi havia, prenent jurament com a nous Director i Director adjunt del DPEIS, els Oficials del Cos, Joan Carles Recasens Cabiscol i Jordi Farré Canelles. A partir d'aquest moment s'inicia una reestructuració i modernització de Cos molt important amb la creació de noves Àrees, Unitats i Seccions potenciant el perfil professional dels efectius del cos.

Entre les que ja existien es creen la Unitat de Procediments, la de Desenvolupament de Persones i a de Serveis que engloba la Secció Sanitaria, la Forestal, la de Psicologia, la d’Audiovisuals i la d’Educació Física. també s’actualitzen les Unitats de Prevenció, la de Formació, la de Parcs i Logística, la de Grups Especials i la del Control Central.

Recasens i Farré han estat al capdavant de bombers des que el Govern del Sr. Jaume Bartumeu, amb el Sr. Víctor Naudi com a responsable del ministeri d’Interior, els va escollir per dirigir el cos després de temps de direccions convulses. Des de llavors, els següents executius encapçalats pel Sr. Antoni Martí i Xavier Espot Respectivament com a Caps de Govern i el Sr. Marc Vila, el Mateix Sr. Espot, i el Sr. Josep Maria Rossell han mantingut la confiança en els dos bombers fins al setembre del 2021, moment el que Joan Carles Recasens es jubila.

Així doncs a partir de la jubilació del Sr. Recasens, Jordi Farré Canelles, assumeix la direcció del Cos i l’oficial Jaume Sánchez Moro ascendeix a la direcció adjunta. El moviment de peces, que es considera “lògic” dins mateix de l’estructura del Cos, va estar acordat pel Govern encapçalat pel Sr. Xavier Espot a petició del ministeri de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.

És al mes de juny del 2023 quan l’Oficial Joan Ribera Sánchez a proposta de la titular de Justícia i Interior, Ester Molné és nomenat pel govern com a director adjunt del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, rellevant el fins aquell moment director adjunt, Jaume Sánchez, que es jubila després de tres dècades de servei.