Joves i llengües a Andorra

(CAT) L a societat andorrana presenta un seguit de característiques de naturalesa variada que la fan particular i fins i tot única dins del context europeu. Entre aquestes particularitats trobem la composició demogràfica plurinacional amb una majoria no nacional; la forma política i institucional (coprincipat); una identitat lingüística particular on el català és l'única llengua oficial; i un sistema educatiu integrat per tres sistemes alhora (l'espanyol, el francès i l'andorrà), entre d'altres. Una d'aquestes particularitats és especialment interessant i complexa des d'un punt de vista social i educatiu per la gran quantitat d'elements que entren en joc i pel seu caràcter de fenomen transversal. Es tracta de la realitat lingüística d'Andorra i de l'adaptació de la població a aquesta realitat. Ens podem referir a Andorra com un ecosistema lingüístic en el qual, tot i que el català n?és l'única llengua oficial, trobem altres llengües que tenen presències, usos, valors i prestigis diferents. Així, doncs, en aquest estudi pretenem endinsar-nos en aquesta realitat lingüística per mirar d'aportar una mica més de llum a la complexa relació que s'estableix entre la identitat cultural pròpia o atribuïda dels individus o grups nacionals i els usos lingüístics. Aquest tema l'han explorat un seguit d'autors des de perspectives diverses i és un element constant d'estudi per organismes institucionals, com ara el Servei de Política Lingüística. En aquest cas, però, aquest estudi parteix com a mínim de dos elements diferencials. D?una banda, l'objectiu de l'estudi va més enllà d'esbrinar quins són els usos lingüístics (a partir de testos de coneixement, relació de variables sociodemogràfiques...) i se centra en els elements menys palpables o quantificables, com les influències d'identitat nacional dels grups lingüístics, les representacions socials de cadascuna de les llengües, les valoracions dels grups lingüístics de referència, la reproducció de les desigualtats o jerarquies socials a patir dels usos lingüístics i les percepcions del prestigi d'una determinada cultura. Són elements que influeixen en les societats plurilingües i per tant en la relació que cada individu o grup estableix amb les llengües presents i amb els seus parlants. D?altra banda, aquesta investigació presenta unes peculiaritats arran de la població en la qual ens fixarem per fer l'estudi de camp. En concret, s'ha optat per centrar-se en joves de 16 a 20 anys que hagin acabat els estudis de secundària a Andorra. D?aquesta manera, tenim un grup amb una edat en què la creació d'identitat personal a partir de les característiques dels grups d'iguals i de les seves relacions és fonamental. A més, aquest grup de població presenta una altra característica que, segons el nostre parer, és important i pot marcar diferències notables respecte grups amb edats més elevades. Aquesta característica és el fet que aquests joves han estat socialitzats (tant pel que fa a la primera com a la segona socialització) en una societat on la diversitat nacional i lingüística ja és un element definidor del país; i encara més important, han estat escolaritzats en un sistema en què trobem les tres llengües més presents: el català, el castellà i el francès. Aquesta investigació va rebre un Ajut Lídia Armengol Vila l'any 2006. S'ha publicat un llibre que recull les aportacions principals de la investigació.