Impacte econòmic dels estrangers des de 1960 fins al 2006

(CAT) Aquest capítol relatiu a l'impacte econòmic de la població estrangera a Andorra s'ha plan- tejat d'una forma molt analítica recollint totes les dades disponibles, per posar-les en paral·lel i ordenar-les amb vista a seguir un fil conductor lògic. La premissa de sortida és que la població estrangera és aportadora neta en el sistema econòmic andorrà. No obs- tant això, mitjançant l'anàlisi dels ingressos i les despeses del Govern, l'anàlisi de l'impacte dels estrangers en la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la contribució dels estrangers en el mercat laboral, i finalment el consum dels estrangers, es podran extreure les con- clusions oportunes i quantificar-ne en certa mesura l'impacte global. L'obtenció de dades ha estat el criteri de definició dels períodes.1 Per als pressupostos i les dades sobre població s'ha pogut anar fins a l'any 1960. Les dades disponibles han estat els pressupostos i les liquidacions del Govern. Fins al 1995 s'ha treballat amb les dades dels pressupostos i a partir del 1996 amb dades de liquidacions. Aquesta diferència de dades no suposa una dificultat en l'anàlisi de les dades, atesa la progressió important del pressupost i l'adequació del pressupost amb les liquidacions per als conceptes trac- tats. Totes les dades de pressupostos i liquidacions s'han deflactat en euros de l'any 2007 per fer comparables les dades entre els diferents anys. Per deflactar les sèries, s'ha disposat de l'índex de preus de consum d'Andorra i quan aquest no ha estat disponible, s'ha extret la inflació a Andorra com una relació entre la inflació a França i a Espanya, amb un pes del 60% per a Espanya i del 40% per a França. Les dades de la CASS són disponibles a partir de l'any 1968, la seva data de creació. Les dades sobre despeses, ingressos i salaris s'han deflactat seguint el mateix criteri, però en euros de l'any 2006. Les dades de la CASS relatives als assalariats conserven la naciona- litat d'origen del treballador, amb la precisió que, encara que la persona hagi canviat de nacionalitat, cap a l'andorrana o cap a una altra, manté la nacionalitat d'origen a la CASS. Aquesta dada permet, doncs, de fer un seguiment dels estrangers durant la seva vida laboral, i donar una imatge més realista del mercat andorrà sobre la contribució dels estrangers. Les dades d'ocupació es refereixen a la població ocupada assalariada, ja que no és possible fer l'anàlisi en relació amb les persones que són responsables de negoci no assalariades, perquè només hi ha informació disponible de les persones que s'han donat d'alta a la CASS voluntàriament, i no es disposa tampoc de la seva retribució perquè la seva cotització és un preu fet. A més, atesa la legislació restrictiva en matèria d'inver- sió estrangera, molts estrangers poden ser titulars d'un negoci però poden no ser-ho davant de les administracions. En aquest estudi no es pot avaluar, doncs, la part empre- nedora dels estrangers en l'economia andorrana. Un estudi realitzat per l'Ambaixada de Portugal apuntava que el 2008 uns 350 comerços es trobaven gestionats per persones portugueses, però només un 20% el tenien a nom seu ja que tenien acreditats més de vint anys de residència.2 Aquesta situació queda regularitzada a finals del 2008 amb l'entrada en vigor del tractat bilateral entre Andorra i Portugal, que redueix els anys de residència a deu des de l'1 de setembre. Per als nacionals espanyols i francesos, la reducció dels anys de residència a deu per obtenir els drets econòmics és un fet des del'1 de juliol del 2003, amb l'entrada en vigor dels acords trilaterals. Prenent com a base, doncs, la informació disponible s'explica al llarg d'aquest apartat quin és l'impacte dels estrangers en el sistema econòmic: com a beneficiaris d'un siste- ma de prestacions, com a generadors de riquesa amb el seu treball, com a consumidors dins del país, i com a finançadors del sistema públic.