El sistema institucional i la immigració

(CAT) Estudiar el fet immigratori és una bona manera d'obtenir una idea del que ha estat el canvi social a Andorra durant el segle XX. Dit d'una altra forma, potser més contundent, la immi- gració arribada a partir dels anys trenta del segle passat i més clarament durant gairebé tota la segona meitat del segle XX i començaments del segle XXI constitueix el factor de canvi social més important que ha condicionat el desenvolupament de l'Andorra contemporània. A partir de la segona meitat de la dècada dels cinquanta Andorra queda definida com una societat receptora de població, i es produeix una transformació radical des d'una societat d'emigració cap a un país d'immigració en un període de temps força reduït. Fins als anys cinquanta del segle passat el sistema econòmic d'Andorra, com el de les regions pirinenques veïnes, no tenia capacitat per donar mitjans de subsistència als seus habitants. Aquest fet és especialment cert arran de la crisi econòmica que va patir el país a finals del segle XIX i queda, només parcialment, contradit per la immigració rebu- da a Andorra durant els anys trenta del segle XX. En canvi, a partir de la segona meitat dels anys cinquanta l'economia inicia un procés significatiu de transformació vinculat a un cicle llarg de creixement econòmic que condueix al desenvolupament d'un fenomen immigratori d'una intensitat extraordinària. Així doncs, a mitjan segle passat, Andorra va deixar de ser una societat d'emigrants per transformar-se en un país d'acollida, i en pocs anys va passar a ser l'estat europeu amb el percentatge més elevat de població immigrant. Dinamisme econòmic i motivació laboral són a l'origen de la vinguda de nova població. Però també hi té a veure l'accés a béns públics, com ara la sanitat, l'educació, l'assistència social i la seguretat. En el present tre- ball, es pretén avaluar quina ha estat la resposta que els sistemes polític i jurídic d'Andorra han donat al fet immigratori. Ens cal, d'entrada, establir una consideració teò- rica de caràcter general: els sistemes institucionals i normatius acostumen a actuar com a elements estàtics dins l'estructura social, mentre que els factors demogràfic i socioeco- nòmic solen tenir un paper dinamitzador sovint decisiu. Això no vol dir que aquests darrers no es vegin condicionats pels primers, ja que sovint les decisions polítiques i les estratègies normatives tenen força incidència en el desenvolupament d'una societat (o en la manca d'aquest desenvolupament), però cal tenir en compte que, sovint, després d'un joc d'accions i de reaccions entre el sistema institucional i l'estructura social i econòmica, aquesta darrera instància acaba per tenir un pes decisiu en l'evolució de la realitat social. Feta aquesta breu consideració de caràcter teòric, ens cal avançar quina ha de ser la nos- tra estratègia d'aproximació al tema que ens ocupa. En primer lloc, descriurem l'evolució de la normativa en matèria de política d'immigració que ha anat produint el sistema insti- tucional andorrà durant el segle XX. Això és: posarem l'èmfasi en les polítiques de control dels fluxos immigratoris que el país ha anat rebent en el decurs del període estudiat. En segon terme, considerarem els instruments normatius que han determinat les polítiques de nacionalitat generades pel sistema institucional andorrà com a resposta al fenomen immigratori. Finalment, tractarem de valorar, breument, com la resposta normativa gene- rada pel sistema institucional s'ha anat adaptant tant a les profundes transformacions socials i econòmiques que ha viscut l'Andorra de la segona meitat del segle XX com als canvis que s'han produït en el sistema polític andorrà.