Usos i representacions socials del català a Andorra

(CAT) L'any 2001 el Servei de Política Lingüística va adjudicar un ajut a la investigació al projecte Usos i representacions socials del català a Andorra, presentat per Ernest Querol, que proposa un estudi de les representacions socials dels nois i noies d'últim curs de secundària amb un mètode de recerca que ja ha aplicat a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, amb l'objectiu de delimitar les variables que afavoreixen l'ús del català. Un dels interessos d'aquest estudi és el caràcter de cens de joves de la mateixa edat que té la mostra i també el fet que se'n poden treure dades molt valuoses per a les futures actuacions de política lingüística. Com hem dit, la mostra d'aquesta enquesta correspon al cens d'alumnes d'últim curs de secundària, i els resultats obtinguts han confirmat totes les hipòtesis. Les variables que afavoreixen més l'ús del català són les següents: - desig d'ús del català; - xarxa social en català; - representació del català; - "el que seria just en català", apartat que s'inclou en la representació del català, i -representació del castellà. L'estudi revela que, més enllà dels quatre orígens lingüístics principals dels joves d'Andorra (català, castellà, portuguès i francès), en matèria d'ús la jove societat andorrana és quasi bilingüe (català-castellà). En la majoria dels usos el castellà supera lleugerament el català, però en el cas de les prediccions d'ús hi ha una variació una mica més gran a favor del català. En les relacions dels joves, el francès i el portuguès no treuen gairebé protagonisme al català; en la majoria dels casos l'ús del català baixa o puja en benefici o en detriment del castellà. A l'estudi tots els joves es divideixen en quatre grups segons si fan un ús gairebé exclusiu del català (a), un ús molt alt del català (b), ús baix de la llengua oficial (c) o un ús nul de la llengua oficial (d). Encara que els dos blocs -a i b d'un costat, i c i d de l'altre- estan bastant equilibrats, una primera constatació és que hi ha més joves als grups que fan servir menys la llengua catalana. Per llengua inicial el grup més nombrós està constituït pels joves de llengua inicial castellana. Ens trobem, doncs, en un moment probablement crucial en aquesta balança entre la utilització de dues llengües i les conseqüències socials i culturals d'aquesta realitat lingüística. L'anàlisi més aprofundida de les dades de l'estudi sens dubte ens donarà moltes més pistes sobre les actuacions urgents relacionades amb els nois i noies andorrans.