Cal Pal
Descripció
Cal Pal és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Reproduïda en un gran nombre de fotografies i il·lustracions, és un dels exemplars de casa pairal més coneguts i a la vegada més singulars. La seva silueta es caracteritza per la presència del colomer sobresortint d’un dels angles, construït amb murs d’entramat i amb una coberta pròpia a quatre vessants.
És un habitatge molt antic i que, a la vegada, exemplifica l’evolució de l’arquitectura civil andorrana al llarg dels segles. La part més antiga de la casa va ser objecte d’una donació l’any 1435, per tant, l’edifici ja existia, però és a partir de llavors que esdevé la llar de la família Pal. Posteriorment es va ampliar, en una data indeterminada, però que per les decoracions de la casa es pot situar al segle XVI. Al començament del segle XIX es va afegir un tercer cos a un lateral de l’habitatge, i també va ser quan es van bastir el colomer i les dues galeries cobertes de la façana sud-oest, amb la qual cosa la casa va adquirir l’aspecte definitiu.
L’edifici té planta en forma d’L i s’estructura en una planta baixa, un pis i cap de casa. Entre els detalls més destacats cal fer menció de les finestres de la façana nord-oest, una d’elles amb els dos porticons superiors característics de les construccions de l’alta edat moderna, el boquers de les bigues de la coberta amb la representació de rostres humans, la fusteria de portes i baranes. A l’interior cal fer referència a l’escala, que presenta moltes similituds amb la de la casa Blanca de Segudet, la llar de foc amb la campana o el fumeral de grans proporcions, la capella interior que conserva pintures murals i l’armari arxiu amb la fusteria profusament decorada.
A la primera meitat dels anys noranta del segle passat es va portar a terme, per iniciativa del propietari actual, un projecte de restauració acurat que va incloure la reconstrucció del cos de l’edifici lateral, que s’havia enderrocat els anys seixanta. Aquesta actuació va aturar el procés de degradació de l’edifici tot respectant-ne la integritat, fet que n’ha reforçat el valor com element del nostre patrimoni cultural.
