Caramelles d'Ordino i de Sant Julià de Lòria

Iniciada la Segona Guerra Mundial, es van establir a Andorra refugiats catalans, homes cultes i ben capacitats per ensenyar, que van transmetre el folklore català a les muntanyes: van aparèixer així les caramelles i els seus directors.

Les caramelles són unes cançons i balls populars, algunes d’elles sardanes, que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles eren, tradicionalment, de temàtica religiosa, ja que cantaven la joia de la resurrecció de Crist.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons i duen la "cistella", lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat, el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la resurrecció de Crist, una clara referència a la resurrecció de la natura ja que normalment coincideix amb l’arribada de la primavera. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones significa el principi de la vida.

Es tracta d’una cantada de cançons tradicionals que el grup de caramellaires (actualment, integrants de la Coral Casamanya, l’Escola de Música i el Grup Artístic, en el cas d’Ordino, i de la Coral Rocafort, en el de Sant Julià de Lòria) interpreten des de l’exterior de les cases per als seus habitants, i sol·liciten, a canvi, un donatiu.

Avui, les cançons de les caramelles han incorporat també temes de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals.