Garatge i cinema Valira

Es tracta d’un edifici construït pels pares benedictins entre 1932 i 1933 i que originàriament era un col·legi amb la planta baixa dedicada a garatge. El dia 8 de desembre de 1933 era inaugurat l’edifici que acollia el Col·legi Nostra Senyora de Meritxell a la planta superior. La planta baixa era destinada a garatge (al principi dels anys quaranta hi consta el Garatge Internacional, després es passarà a denominar Garatge Valira). És possible que l’autor sigui el mateix arquitecte que va dissenyar l’Hostal Valira, el pare Celestí Gusi. El 1943 es tanca el col·legi i la planta de l’edifici que ocupava l’escola va ser convertida en un cinema, el Cinema Valira. Aquest canvi d’activitat va requerir una modificació de l’espai: es va alçar la coberta aixecant uns metres els murs de l’edifici; en el nou tram de mur no es van obrir finestres perquè el cinema no les requeria. Aquesta obra es devia efectuar probablement després del canvi de propietat entre 1943 i 1949.

L’edifici, en la seva forma original, té un gran interès, tant des de l’aspecte històric com arquitectònic. Pel que fa al primer, cal tenir en compte que és el primer edifici d’Andorra destinat específicament a ser una escola. Va mantenir aquesta funció durant sis anys, de 1933 a 1939, cobrint un buit important en l’escolarització del país.

El seu interès arquitectònic rau en el fet que és un dels primer edificis de l’anomenada arquitectura de granit construïts a Andorra amb l’estil característic de les construccions bastides a Andorra entre els anys trenta i principi dels seixanta i que ha marcat tota una època. Presenta ja els elements propis d’aquest estil arquitectònic, com són la construcció de les obertures principals emprant arcs de mig punt, la col·locació de carreus esquadrats a les cantonades i a l’entorn de les finestres, la simetria en la distribució de les obertures, la disposició del parament dels murs en niu d’abella i, evidentment, l’ús del granit com a material de construcció. Unes característiques que són comunes a altres edificis contemporanis o aixecats els anys immediatament posteriors. En el pla urbà no se’l pot considerar un edifici aïllat; per coherència d’estil i origen forma conjunt amb l’Hotel esmentat, i la desapareguda pèrgola annexa, i constitueix un testimoni dels inicis del desenvolupament urbanístic de la vila d’Escaldes.

Actualment acull el Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE).

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra