Poble
Andorra la Vella

Adreça
avinguda Meritxell, 9

Tipus de bé
habitatge plurifamiliar

Parròquia
Andorra la Vella

Estil
Arquitectura de granit

Secció
Segona, béns immobles inventariats

Classificació
Altres

Descripció

Edificació de l’any 1948, projectada per l’arquitecte barceloní Agustí Borrell Sensat i realitzada pel constructor d’Escaldes-Engordany Josep Mariné Mèlich.

És un edifici de planta rectangular, situat entre mitgeres, que consta d’una planta baixa, d’entresol i de vuit plantes més, d’aproximadament 2,80 m d’alçada cada una, a excepció de la setena, que tenia 2,10 m d’alçada.

La coberta es compon i ve determinada per un joc d’un i dos aiguavessos, situats a nivells diferents. Els ràfecs sobresurten en la façana principal, orientada al sud, per protegir el gran nombre d’obertures que presenta. Aquestes es distribueixen de forma simètrica, com és habitual en els edificis de granit, i cal destacar-ne les dues tribunes semicirculars i amb columnata, situades entre el segon i cinquè pis, que flanquegen el cos central. Aquestes tribunes estan coronades per un balcó amb barana de granit i s’uneixen a nivell de la segona i sisena planta mitjançant dues balconades. El cos central, més alt que els laterals, presenta, del segon al quart pis, dues finestres amb llinda rectangular per planta, i en la sisena planta hi ha una galeria seguida amb finestres geminades, d’arcs de mig punt, i una balconada a cada costat, que evidencien el gust per la utilització d’elements característics d’estils anteriors, com el romànic.

A l’angle nord-est de l’edifici s’hi aixeca una torre de planta circular proveïda d’una renglera de finestres, amb arc de mig punt dovellat, i una coberta cònica.  

L’aparell barreja l’ús de la pedra de granit en la versió de niu d’abella fins a la darrera planta, on s’escapça, de manera que es fa més irregular dins d’una composició de la façana del tot simètrica.

Aquest edifici, bastit en diverses etapes, va causar un impacte important en l’arquitectura del moment per la seva verticalitat i la seva fesomia cosmopolita, així com per la introducció d’un element nou: l’ascensor.

La casa Felipó constitueix, per tant, un testimoni rellevant dins del corrent de l’arquitectura de granit d’Andorra per les seves qualitats arquitectòniques i formals.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra