Hotel Bellavista (façana)

L’edifici va ser aixecat en diverses fases compreses entre els anys 1938 i 1940. El seu constructor fou el Sr. Joan Pujal de Sant Julià de Lòria, conegut com a Pageset. Una de les primeres instal·lacions amb què va comptar va ser el cinema, antecedent del que hi ha en l’actualitat a la part posterior, i que va començar a funcionar abans dels anys quaranta. El dia 7 de març de 1940 el propietari obtenia del Quart d’Andorra l’autorització per obtenir una segona partida de fusta, destinada a la continuació de l’obra, que es deuria acabar aquell mateix any o bé el següent.

Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb una planta baixa i tres pisos. La façana principal dóna a l’avinguda Meritxell i és la més acurada. En origen a la planta baixa hi havia el restaurant, la recepció i la cuina de l’hotel. Durant bastants anys va acollir també una botiga de joguines i, darrerament, s’hi ha instal·lat un local de menjar ràpid. Als altres pisos hi havia les habitacions, desaparegudes amb la reforma actual, que ha convertit l’edifici en sales de cinema i ha conservat només, de l’edifici original, la façana principal.

La composició de la façana principal, orientada al nord, és totalment simètrica. A la planta baixa hi ha quatre arcs de mig punt, dos centrals de gran amplada flanquejats per dos de més petits. Els tres pisos tenen balconades llargues amb quatre finestres balconeres. Al primer i al segon pis les obertures centrals són amb arc de mig punt i les laterals amb llinda plana. Al tercer pis la relació és inversa. La coberta, de fusta i llicorella, es disposa a tres vessants.

Aquest edifici constitueix un exemplar força representatiu de l’anomenada arquitectura de granit, pròpia de les edificacions dels anys trenta als seixanta, i que es caracteritza, com el seu nom indica, per l’ús del granit en la construcció dels murs exteriors, pel fet d’emprar carreus ben tallats en els angles i al voltant de les obertures, per la utilització freqüent d’arcs de mig punt a les portes i a les finestres, o per la disposició regular del parament en forma niu d’abella, encara que en aquest cas no es així, sinó que és força irregular.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra