Presa d'Engolasters

Juntament amb la central, amb la qual està íntimament vinculada, la presa de l’estany d’Engolasters constitueix l’eix central de tota la infraestructura destinada a la producció d’energia hidroelèctrica de l’empresa FHASA, actualment FEDA.

És una presa de retenció. Va ser construïda entre 1931 i 1934, amb l’objectiu de convertir l’estany d’Engolasters, que originàriament era més baix, en un embassament per retenir l’aigua destinada a alimentar l’anomenat "salt d’Escaldes", a través del conducte forçat que va des del centre de l’estany a la central. Rep l’aigua des de dos punts: per una part, des de la presa de captació de Ransol, a través d’un canal de catorze quilòmetres, que al llarg del seu recorregut recull l’aigua de set punts i, per l’altra, des de la presa de Ràmio, a la vall del Madriu.

Es tracta d’una obra emplaçada a l’extrem sud-oest de l’estany, amb la cara exterior en forma de talús. Va ser construïda amb formigó i a l’interior hi ha un túnel de control. A l’extrem oest hi ha les canalitzacions del sobreeixidor. Hi ha un passeig a la part superior, amb una barana feta amb blocs de granit. La cara del llac és de ciment, mentre que la cara exterior està recoberta amb un parament irregular de granit, del qual sobresurten grans blocs del mateix material. Annex a la presa hi ha tres petites construccions, l’edifici on hi ha l’accés a les vàlvules, la caseta on es prenen les mesures de l’aigua en l’estany, situades enfront de la presa, i una caseta coberta en volta on hi ha l’arribada de la canalització que ve de Ràmio i que es troba en la riba sud-est, a l’alçada del centre del llac.

La presa no es pot entendre com un element aïllat, ja que com ja s’ha dit està vinculada a la central. Cal relacionar-la amb la casa del guarda, els barracots annexos, la caseta d’accés a les vàlvules, les canalitzacions, i el mateix estany.

Edicte d'inclusió a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra