Església de Sant Serni de Canillo

Església d’origen romànic aixecada en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven a l’exterior del mur de llevant. A l’edifici es fan una sèrie d’ampliacions barroques als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte original que avui dia coneixem. És a la fase barroca quan s’hauria aixecat el campanar de torre.

L’església és de planta rectangular i absis quadrangular, amb capelles laterals, cor, coberta a dues aigües i campanar de torre. La porta és de mig punt amb dovelles i impostes, i està oberta al sud al final de la nau. En el parament sud s’observen dos contraforts i els forats de les bastides.

El campanar és una estructura adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada, tres pisos amb finestres de mig punt i diverses espitlleres. Es cobreix amb cabios de fusta i lloses de pissarra disposades a quatres aigües.

La nau, amb un soler de fusta, conserva encara una part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). A l’interior, el mur sud té dues capelles amb dos altars. A la capella més a prop de l’altar major, al costat meridional, hi ha una pica baptismal d’època indeterminada, que fou traslladada el maig del 2001. Aquesta pica estava originalment emplaçada en una petita habitació quadrangular sota el cor de l’església. Una altra pila es troba a l’exterior de l’església al costat de la porta, i ha estat reutilitzada com a font.

A l’interior es conserven diversos retaules. El de l’altar major, dedicat a sant Serni, està datat de la segona meitat del segle XVII, tant per l’estil pictòric, com per la data de pagament als escultors, del 1651. A la primera capella lateral de l’esquerra trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu, datat del segle XVII, i a la capella més pròxima a l’altar, on actualment es troba ubicada la pila baptismal, un retaule del segle XVIII dedicat al Sant Crist. Al vessant oposat trobem una capella amb un retaule amb advocació a sant Antoni datat del segle XIX.