El projecte de concordat espanyol de 1934 i les seves implicacions sobre Andorra
- Títol
- El projecte de concordat espanyol de 1934 i les seves implicacions sobre Andorra
- Autor/s
- Badia Batalla, Francesc
- Any
- 2005
- Mes
- -
- Tesi universitat lectura
- -
- Universitat de lectura
- Tesi director
- -
- Tesi codirector
- -
- Títol de la revista
- -
- Pàgines
- 49-55
- Volum de la revista
- -
- Numero revista
- -
- Idioma
- Català
- ISBN / ISSN
- -
- Titol obra
- Papers de recerca històrica, 3
- Editorial obra
- Societat Andorrana de Ciències
- Llocpub Obra
- [s.l.]
- DOI
- 10.2436/20.0110.03.40
Accés text complet en obert
Paraules clau
-
Resum
(CAT) El projecte de concordat espanyol de 1934 i les seves implicacions sobre Andorra. El govern de la República espanyola assumí, com a principal inspirador de les seves relacions amb la Mitra d'Urgell, la doctrina segons la qual la cosobirania d'Andorra pertanyia a l'Estat espanyol, i que el copríncep era un representant o un delegat d'aquesta. El bisbe príncep Justí Guitart s'enfrontà categòricament a aquesta tesi, raó per la qual les relacions entre totes dues institucions patiren un notable deteriorament.
Per tal d'executar la nova política sobre Andorra, el govern republicà espanyol recorre a Andreu Masó, personatge audaç que arriba a captar plenament la voluntat dels síndics, i de Josep Tarongí, diplomàtic del Ministeri d'Estat, amb una funció ambigua o formalment poc definida.
(SPA) El proyecto de Concordadto español de 1934 y sus implicaciones sobre Andorra. El gobierno de la República española asumió como principio inspirador de sus relaciones con la Mitra d'Urgell, la doctrina según la cual la co-soberanía de Andorra pertenecía al Estado español y que el co-príncipe era un representante o un delegado de ésta. El obispo- Príncipe Justí Guitart hizo frente de forma categórica a esta tesis, razón por la cual las relaciones entre las dos instituciones sufrieron un deterioro remarcable.
Para ejecutar la nueva política sobre Andorra, el gobierno republicano español recurre a Andreu Masó, personaje audaz que llega a captar plenamente la voluntad de los síndicos, y de Josep Tarongí, diplomático del Ministerio de Estado con una función ambigua o formalmente poco definida. En este marco de tensión entre las dos instituciones, el gobierno español intenta insistentemente reflejar su tesis en el concordato a concertar entre España y la Santa Sede. Los diferentes textos que servirán de base para las negociaciones ponen de manifiesto los problemas del intento, que finalmente fracasa.
(FR) Le projet de Concordat Espagnol de 1934 et ses implications sur l'Andorre. Le gouvernement de la République espagnole a eu comme principe inspirateur dans ses relations
avec la Mitre d'Urgell, la doctrine d'après laquelle la souveraineté partagée de l'Andorre appartenait à l'Etat espagnol, et que le co-prince n'était qu'un représentant ou un délégué de celle-ci. L'évêque prince Justí Guitart fit face, fermement, à ces thèses, raison pour laquelle les rapports entre ces deux institutions souffrirent une détérioration remarquable. Pour mener à bien cette nouvelle politique à l'égard de l'Andorre, le gouvernement républicain espagnol a eu, en premier lieu, recours à Andreu Masó, personnage hardi qui fut capable de saisir tout à fait la volonté des syndics et, en second lieu, à Josep Tarongí, un diplomate chargé par le Ministère d'Etat d'une fonction ambigu, ou en tout cas formellement peu définie.
Dans ce cadre de tension entre les deux institutions, le gouvernement espagnol a essayé, avec insistance, de démontrer sa propre thèse lors du concordat que l'on voulait établir entre l'Espagne et le Saint-Siège. Les différents textes qui ont servi de base pour les négociations mettent en évidence les problèmes de cette
tentative, qui a finalement échoué.